El cartipàs d’en Josep Obiols (1917)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSCrònica del poeta i periodista Joan Salvat Papasseit (Barcelona, 1894-1924) a la revista Vell i Nou (15-IX-1917) on remarca les qualitats didàctica i artística de les il·lustracions del dibuixant i pintor Josep Obiols (Sarrià, Barcelona, 1894-Barcelona, 1967), dos talents joves que despuntaven en la desclosa del noucentisme el segon i de l’avantguarda el primer. Fins al dia 30 d’aquest mes el Castell del Remei, a Penelles (Noguera), acull una exposició dedicada a Obiols, mostra on hi ha dos carbons preparatoris d’una obra major que han donat Anna Ponsatí Obiols i Marc Oliver Ripoll, nets de l’artista.
Quantes vegades hem pensat en la necessitat de fer brillar de nou els culs de llàntia. Els culs de llàntia no admeten intrusions decadentistes i estranyeses mancades d’elegància. Són, com la dita explica, el pot petit de la bona confitura. De vegades un cul de llàntia enclou tot un enigma i fins i tot un poema: quiet i a baix de tot, com una violeta sota el tronc mil·lenari –que pot ésser, si encerta aquell qui escriu l’article, o bé el capítol d’una cosa així eterna als ulls dels homes–, el cul de llàntia inspira confiança i fins diu de l’esperit d’aquell que l’ha traçat amb tal faisó d’humil. És així ben trobat el nom que porta. Els culs de llàntia són les llumetes alegroies que omplen de serenor els llibres massa erms d’estil de boniquesa. I, sobretot, encara si porten bones firmes, com les de Georges Auriol, Steinlen, en Nogués. Ara hem endevinat un altre artista, qui faria delícies d’aquest ram d’enjoiar marges assedegats de culs de llàntia: en Josep Obiols. I això que l’hem vist fent capçaleres! En Josep Obiols ha il·lustrat els quaderns Cartipàs Català editats per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. En aquests quaderns, mètode d’escriptura vertical d’en Pau Romeva, en Josep Obiols ha posat tendrament tanta bellesa i tanta ingenuïtat que bé es pot afegir que això educarà als nens tant com saber d’escriure. Ensenyament del gust, desvetllament ideal de la nostra quitxalla per a tasques més nobles que les que ha dut a cap la generació vella. En Josep Obiols ja ens havia mostrat no fa pas gaire temps, en la passada festa dels infants i les flors, com sap interpretar en l’esperit dels nens. Aleshores també, en el cartell programa de la festa i en la formosa portada d’un recull d’escollides poesies, ell havia posat tota sinceritat, com així els nins hi posen en tota obra llur. Per això aquestes nines que marxen al mercat, i aquestes altres nines que venen al mercat, tal com a elles els plau jugar-hi a casa; per això aquests noiets que juguen a la platja, tal com els plau a ells rabejar-se a la sorra i semblar mariners: dones, mercat, vianda, platja, horitzó, xarxes. Com farien bonic uns culs de llàntia, on s'hi veiessin nens enjogassats, per la mà i per la ment d’en Josep Obiols. Com unes estrelletes que guiessin als nens després de la lliçó. I potser aprendrien fent saltirons de goig. Ara havem fet l’elogi d’aquest bell cartipàs perquè ses capçaleres tenen un fort caient de culs de llàntia. Però, tot fent l’elogi de l’artista oblidàvem l’editor, qui, primer que l’artista, pensà així tan poèticament en la nostra mainada, l’editor, qui tingué el bon encert d’encarregar a un artista idoni aquesta delicada missió d’ornamentar i il·luminar l’aridesa d’un cartipàs d’escriptura. Mercès, doncs, siguin donades a la meritòria Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana per la seva bona actuació.
