17/06/2021

Al "pati de darrere" esperen el Govern

3 min
Vehicles circulant per l'àrea metropolitana, a la zona d'accés nord de Barcelona

En les darreres setmanes, diversos alcaldes metropolitans han reivindicat la necessitat d’articular polítiques a una escala supramunicipal per poder fer front als reptes socials, ambientals i econòmics actuals.

D’una banda, els alcaldes dels municipis del Barcelonès nord (Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona) es van trobar a principis d’abril per reivindicar polítiques metropolitanes en aquest eix. Mitjançant el manifest Aliança per a la recuperació de la comarca Barcelonès Nord-Besòs, els tres alcaldes lamenten que des que es va eliminar el Consell Comarcal al Barcelonès, a finals del 2019, no hi ha cap estructura institucional que coordini aquests municipis i faci de paraigua a l'hora de dirigir-se a la Generalitat o a altres administracions. Malgrat existir el Consorci del Besòs, el consideren un ens enfocat a polítiques relatives a la planificació urbanística i qüestions mediambientals. Els alcaldes reclamen reformular aquest ens o crear-ne un de nou, per tal de poder planificar i articular polítiques socials, educatives i econòmiques adreçades a aquests municipis, especialment empobrits arran de la pandèmia.

Una setmana més tard, nou alcaldes de municipis de la regió metropolitana (Sabadell, Rubí, Mollet, Granollers, Mataró, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Terrassa i Martorell) van constituir l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona. En la Declaració de Martorell, els alcaldes reivindiquen el seu paper fonamental a la regió metropolitana i reclamen dotar-se d’instruments per poder decidir conjuntament en els temes que els afecten. La sensació de ser “el pati de darrere” de l’àrea metropolitana de Barcelona ha anat augmentant en els darrers anys, a mesura que les desigualtats s’han anat accentuant a aquesta escala. Aquest malestar no és imaginari, sinó que queda demostrat en l’estudi Segregació urbana i desigualtats intermunicipals, elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, per encàrrec de l’Ajuntament de Mataró.

La segregació urbana és la distribució de la població en un territori en funció del seu nivell socioeconòmic, i ha crescut en les dues últimes dècades a la regió metropolitana de Barcelona. Els alcaldes de les ciutats de la segona corona metropolitana es queixen que no tenen la capacitat suficient per prestar serveis socials als seus veïns en comparació amb els municipis del seu entorn. El context de polarització social a la regió metropolitana, assenyala l’estudi, és més baix que en països del nostre entorn, però ha augmentat significativament en els darrers vint anys. Aquesta segregació es produeix no només a dins dels municipis (amb grans diferències entre barris), sinó entre municipis propers. En altres accions immediates, relacionades amb la sostenibilitat, l’habitatge i la promoció econòmica, els municipis volen que la Generalitat convoqui la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana, pendent de convocar des de fa més de deu anys; que es revisi la tarifació del transport públic, a càrrec de l'Autoritat del Transport Metropolità, i que puguin incidir en el Pla de Rodalies.

La demanda de repensar la governança de la regió metropolitana de Barcelona també s’ha fet palesa en el cicle de debats metropolitans Barcelona Demà , impulsat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Aquests debats, iniciats a l’abril i que continuaran fins a la tardor, incorporen la veu de les associacions i són un altaveu de les diverses reivindicacions metropolitanes. Simultàniament, s’ha creat un espai virtual a través de la plataforma Decidim per recollir idees i alternatives.

En definitiva, estem assistint a un moment en què s’estan abordant moltes demandes per millorar la governança metropolitana. Per aconseguir-ho cal, d’una banda, que la mostra de bona voluntat per part dels ajuntaments es tradueixi en unes pràctiques de col·laboració en clau metropolitana. De l’altra, cal que el nou govern de la Generalitat s’impliqui en aquest debat de la regió urbana dels 5 milions.

Mariona Tomàs Fornés és professora de ciència política a la UB