Pierre Bost

Peces històriques triades per JM CasasúsPierre Bost és un adepte fidel de la tendència crítica iniciada per G. Strehly, autor de L’acrobatie et les acrobates, obra fonamental publicada en 1905, [...] És a dir que Pierre Bost cultiva la crítica tècnica, d’anàlisi, la crítica aplicada oposada a la crítica creació, la crítica poètica, d’una Colette, d’un Gómez de la Serna o d’un Serge. Pierre Bost ressent una viva simpatia pel circ, una simpatia no tan incondicional pel music-hall de “varietés”, i una antipatia profunda pel music-hall de gran espectacle, per la revista. Aquest escriptor, en iniciar el seu llibre -Le cirque et le music-hall - constata que l’home d’avui, lliurat a una vida esgotadora, exigeix els espectacles ràpids i violents. D’ací el seu gust per l’art del còmic. L’esforç continuat, la contracció constant del cos i de l’esperit -actualment les primeres lleis de l’existència- no poden trobar altra compensació que en el joc lliure de tot ésser: riure. D’ací, també, el seu gust pels moviments del cos humà que és allò que ens colpeix més directament. [...] El moviment és espectacle. La boxa és espectacle; els escacs, no. [...] I l’esperit? -insinuarà l’esteta. Quin rol juga l’esperit en tot això? -insinuarà l’intel·lectual. Pierre Bost s’apressa a constatar que un acròbata, una dansarina, no atenyeran mai, en valor humana, l’alçada d’un músic, d’un poeta. Però els bons músics, els bons poetes, són avui tan rars! I val més un bon acròbata que no pas un poeta dolent. Els poetes dolents abunden. Els acròbates, obligats a ésser bons per guanyar-se la vida, són rarament dolents. Després de combatre el music-hall de gran espectacle, la revista -plaer innoble i plaer artificial, plaer de luxe i plaer de mentida-, Pierre Bost confronta el circ i el music-hall de “varietés” i es pronuncia decididament pel circ. El circ, per la seva mateixa essència, s’oposa a tot trucatge. El circ és la lleialtat. El circ és la veritat. Al circ, sempre estem barrejats amb l’espectacle. Al music-hall, tot el contrari. Al music-hall tot passa sense el nostre control. [...] Així s’expressa Pierre Bost. Idèntica tesi defensava Lucien Farnoux Reynaud a Le Cropouillot el 1925. Per a Farnoux el circ és al music-hall el que l’escultura és a la pintura. Al circ, es pot donar la volta a tot allò que es fa damunt la pista. [...]