Joaquim Coll, pedagog
Joaquim Coll, vicepresident de SCC, ha escrit un altre article sobre el tema que comença així: “Si algun debat incomoda l’esquerra és el de la immersió lingüística”. Però d’on ho treu? La immersió lingüística garanteix que tots els infants catalans surtin de l’escola sabent el català i el castellà a la perfecció. Oi? O diguem que —com demostren els informes que es fan des de la capital del Regne— escriuen i parlen la llengua de Sara Carbonero tan bé o tan malament com els nens madrilenys. Tot seguit Coll escriu que el model de l’escola és “d’equívoca voluntat monolingüe, que arracona el castellà”. I ens parla de la “inacció del Govern davant de les peticions d’algunes famílies”, que ha fet que el TC “marqui una pauta raonable del 25% en la llengua de Cervantes”. Aquest “algunes famílies” em sembla d’allò més optimista.
No poden dir que els nens surten de l’escola sense saber castellà, perquè no és cert. No poden dir, doncs, que el sistema d’immersió lingüística no funciona. Fan el que poden i més per dividir-nos (que et prometin escola privada gratuïta si demanes l’ensenyament en castellà és un ofertón difícil de rebutjar). Però els que vivim el dia a dia de l’escola pública, tot i que de diferents orígens, només volem que els nostres nens aprenguin molt i siguin feliços. I això ho tenim. Que ara surti un senyor i ens digui que voldria que les classes en castellà siguin “el vint-i-cinc per cent” és tan absurd com que el mateix senyor ens demani, demà, que les multiplicacions per dues xifres no es donin a tercer sinó a quart. Que es faci de l’AMPA, si vol canviar el temari. No és mestre. No ha de decidir el com, perquè els nens surten de l’escola amb els coneixements requerits de castellà i català. Li fot, doncs, que el sistema funcioni? Sí. Perquè si no funcionés, si hi hagués un sol nen, un de sol, que no sabés castellà en acabar primària, no dubteu que ja el coneixeríem.
