La situació d'inestabilitat en què es troba la V República Francesa (ha dimitit el cinquè primer ministre que ha tingut el país des de la victòria de Macron a les presidencials de l'abril del 2022, el tercer des de les eleccions legislatives avançades del juliol del 2024) dona peu fàcil a la caricatura i la riota. Més que més, perquè Macron s'ha negat reiteradament a encarregar la formació de govern a l'esquerra, i per tant ha nomenat primers ministres de dreta que li fossin propers, amb l'argument d'afavorir l'estabilitat. Els inspectors Clouseau i Gadget, i Louis de Funès, sobrevolen l'escena.
L'humor s'enfosqueix aviat quan a la inestabilitat política hi sumem la greu fragilitat financera de l'estat francès, amb un risc real de fallida. Això podria donar pas a una situació social extremadament conflictiva, amb un problema evident de lideratge i de capacitat de reacció per part de la democràcia francesa. És fàcil comprendre que tot plegat només afavoreix els interessos del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i del seu candidat a primer ministre, Jordan Bardella. Cal recordar que Macron va guanyar les presidencials del 2022 en un cara a cara en segona volta amb Marine Le Pen. La líder de l'extrema dreta francesa està inhabilitada des del mes de març com a candidata electoral, condemnada per un afer de malversació de fons europeus, però això no li impedeix seguir fent política i mantenir-se al capdavant d'un partit amb una sòlida intenció de vot que fa temps que és capaç d'atreure més d'un terç del total de l'electorat francès. La condemna per inhabilitació possiblement reforçarà encara més Le Pen des del punt de vista electoral, tenint en compte l'habilitat de l'extrema dreta per treure rendiment del victimisme.
Els problemes de França són, en gran manera, els problemes d'Europa, i per tant de tots nosaltres. Una França governada per l'extrema dreta, i a més en situació de fallida financera, és un cop letal per a la Unió Europea. Posats a imaginar el pitjor (el pitjor però de cap manera impossible), si Alemanya arribés a estar també sota el control d'Alternativa per a Alemanya, ja serien dos cops letals. Tant el president Macron com el canceller Merz intenten impedir els avenços de les respectives extremes dretes pel mètode d'assumir en bona part les seves propostes socials. A la vista de la situació, no sembla que se'n surtin.
Copiar des de les dretes tradicionals, i també des del centreesquerra, l'argumentari, el discurs i les polítiques de les extremes dretes no les dilueix ni les frena: al contrari, més aviat sembla que sigui com llançar més benzina al foc. Tampoc no hi ajuda caure en el parany de situar els partits d'esquerres en un suposat extrem equivalent, des de l'altra banda, a l'extrema dreta: poden agradar més o menys, però avui dia no hi ha extremes esquerres que neguin drets bàsics a grans sectors de la població. En tot cas, la necessitat de reaccionar a l'onada reaccionària no és un joc de paraules: és una urgència europea. I francesa, ara mateix.
