Un estudiant em demana de fer revisió d’examen. Està decebut amb la nota i diu aquella frase lapidària: “és que em pensava que m’havia anat molt millor, no m’ho esperava”. Li pregunto si després de l’examen va dubtar d’alguna resposta donada. Diu que no. Li pregunto si creu que les ha contestat totes bé. Diu que sí, en general. Que no ho entén. Comencem a revisar les preguntes junts. Li explico per què la resposta és incorrecta. Ho raono, poso exemples d’altres maneres possibles de contestar. "Si aquí haguessis dit, en canvi…" Mentrestant, l’estudiant reacciona a les meves apreciacions: “Bé, aquesta d’acord, però vaja, les altres segur que estan bé”. Vaig amb paciència a l'hora d'explicar que les altres tampoc. Raono lentament. Miro de fer-li entendre la diferència entre una resposta correcta i una d’incorrecta. En una de les respostes, confon el títol d’un llibre d’un autor amb un concepte de l’autor. Pregunto: "això és un concepte o és el títol d’un llibre que aquest autor va escriure?" Respon que el nom del concepte és el nom del llibre. Demano que ho revisi. Llavors diu aquella altra frase lapidària: “ho fica als apunts.” Aclareixo que als apunts no s’hi pot ficar res perquè no són un calaix, que en tot cas ho posa als apunts. Quins apunts? Demano que revisi un text que vaig enviar per email. El llegim junts i queda clar que no es tracta d’un títol de cap llibre sinó d’un concepte de l’autor. Sembla que ho accepta. Segueixo comentant altres respostes. En una de les incorrectes diu “ja, però jo em referia a una altra cosa”. Demano amb educació com puc saber aquesta altra cosa que volia dir, si el que ha escrit és el que diu al paper. Més endavant respon que ho sabia, però no ho va recordar. Explico la diferència entre saber i recordar. Una cosa es pot recordar sense haver-la entès. No és el mateix. M’aturo aquí.
Per què serveixen les revisions d’examen? Habitualment, per saber en què t’has equivocat i així no tornar-hi, per treure més bona nota la propera vegada o per identificar aquells continguts que et pensaves que havies entès. També serveix (i molt) per parlar amb el professor sobre què saps i per què. Una bona conversa sobre l’examen pot ser molt útil. Llavors, què està passant els darrers anys amb el malson de les revisions d’examen? Hi ha qui ho resoldria ràpidament: la poca tolerància a la frustració del jovent, etc. Però no, això seria massa fàcil. A La teoria dels forats, Carlota Gurt tracta el tema de les imperfeccions en un món on tothom s’equivoca. Ho planteja com una cosa estimulant en lloc de ser una desgràcia que volem controlar. L’error és un bon indicador de què s’ha colat entre línies i que potser ens ajudarà a pensar altrament. Però encara hi ha un altre problema que treu el nas en aquesta mena de converses, i aquest em preocupa més: l’estudiant en posició subalterna davant la suposada arbitrarietat de l’altre. Entestat a defensar la seva pretesa innocència, cau en el forat del ressentiment i la negació, condicions mentals socialment aprofitables per tota mena de totalitarismes –com ara el que hem vist pujar al poder aquesta setmana.
