El canvi climàtic al menú
Quan pensa en la lluita contra el canvi climàtic, a la majoria de la gent li ve al cap la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de cotxes, camions i altres vehicles que fan servir combustibles fòssils. Però si bé aquests emissors tenen importància, hi ha un altre culpable que rep molta menys atenció de la que es mereix: el que mengem.
La sostenibilitat agrícola i alimentària és part important del trencaclosques del canvi climàtic, però de moment les dietes sostenibles per al medi ambient no són al menú. Als països en desenvolupament prop de 821 milions de persones pateixen fam, mentre que els països rics malgasten cada any prou menjar per alimentar 750 milions de persones.
Aquí és on ve al cas la connexió entre alimentació i canvi climàtic. A mesura que la gent surt de la pobresa, i molts ho estan aconseguint, vol consumir més carn i lactis. És una tendència amb serioses conseqüències per a la petjada ecològica de l'agricultura, ja que els animals consumeixen més aliments que els que produeixen. Les vaques alliberen grans volums de metà, que atrapa la calor. I la desforestació de terres per a la pastura allibera diòxid de carboni a un ritme alarmant. Si els sectors de la carn i els lactis fossin un país, serien el tercer emissor de gasos d'efecte hivernacle, per darrere només dels Estats Units i la Xina.
Afortunadament, hi ha una solució: menjar menys carn i més fruites i verdures. Si s'abaixés el consum de carns vermelles a dues vegades per setmana, les terres agrícoles (de cultiu i de pastura) es reduirien en tres quartes parts, una àrea equivalent als Estats Units, la Xina, la Unió Europea i Austràlia juntes. També seria un canvi amb molt de sentit comú: en l'actualitat la ramaderia utilitza al voltant del 80% de les terres agrícoles del planeta, però produeix tot just un 18% de les nostres calories. El pitjor de tot és que les granges d'animals representen una amenaça per al nostre subministrament d'aigua. Segons l'Institut Hídric Internacional d'Estocolm, el 2050 es podrien acabar les fonts d'aigua potable si la humanitat no redueix el seu consum de productes d'origen animal a tot just un 5% de les necessitats calòriques diàries.
Hem de canviar alguna cosa, i de pressa. Al Gore, guru del clima i exvicepresident dels Estats Units, que ve d'una família ramadera, es va tornar vegà, igual que el seu excap, el president Bill Clinton. Les estrelles del tenis Serena i Venus Williams, la cantant de pop Beyoncé i molts altres estan reduint el seu consum de carn. Mentrestant, al voltant del món les escoles adopten el Dilluns Sense Carn per instruir els seus alumnes en la sostenibilitat. Fins i tot McDonald's ha començat a oferir hamburgueses veganes a Escandinàvia, sembla que amb ressenyes entusiastes.
Un estudi recent de la unitat d'intel·ligència de 'The Economist' i la Fundació Barilla Center for Food and Nutrition (BCFN) va determinar que les polítiques oficials per fomentar l'alimentació sostenible i reduir el malbaratament de menjar també estan canviant. Per exemple, el 2016 França es va convertir en el primer país del món a prohibir que les botigues d'aliments llencin menjar. Itàlia ha adoptat una llei similar. A Dinamarca, on el primer ministre Lars Lokke Rasmussen ha posat en l'agenda política el malbaratament de menjar, els que viuen en pisos llencen un 25% menys de menjar que fa cinc anys.
El projecte SEU-Eatable Life, una iniciativa de la Comissió Europea que durarà tres anys i que dirigeixo en col·laboració amb la BCFN, vol demostrar que els canvis a la dieta poden tenir un efecte ecològic important. Les dades posen de manifest que els consumidors europeus podrien reduir el consum d'aigua en dos milions de metres cúbics, i les emissions de CO2 en prop de 5.300 tones per any, si mengessin menys carn i llencessin menys aliments.
Què pot fer cada un de nosaltres per donar suport a aquestes iniciatives? Per començar, podríem consumir més verdures i cereals, cosa que representaria un avantatge tant per al planeta com per a nosaltres mateixos. Un estudi francès del 2017 va concloure que els vegetarians solen tenir més bona salut que els carnívors, perquè tenen una dieta més variada i consumeixen menys calories.
Hauríem alimentar-nos seguint la doble piràmide alimentària i ambiental de la BCFN, que recomana menjars amb més valor nutricional i un dany menor per al medi ambient: les proteïnes vegetals són la millor opció. De fet, en un món en què predominessin els vegans, les emissions agrícoles de gasos d'efecte hivernacle baixarien un 70% en relació als nivells actuals. Una queixalada que seria molt benvinguda.
Riccardo Valentini, professor d'ecologia forestal a la Universitat de Tuscia, va guanyar el premi Nobel de la pau del 2007 com a membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic
