Superdimarts

Urnes. Avui és el dia gran en la precampanya de les eleccions del “no, gràcies”. Un Superdimarts electoral amb les cartes marcades. “Francament, aquestes són les primàries menys atractives i menys interessants que qualsevol de nosaltres pugui recordar”, assegura la periodista del New Yorker Jane Mayer. Donald Trump avança, implacable, cap a la seva coronació definitiva com a candidat dels Republicans mentre Joe Biden continua convençut que ell era l’única aposta possible per als Demòcrates. 

“Si hi ha alguna cosa en què la majoria dels nord-americans estan d'acord és que no volen cap d’aquests dos candidats”, assegura Mayer. Quinze estats votaran de cop per escollir un terç dels delegats que participaran en les convencions republicana i demòcrata. És el tret de sortida definitiu a la cursa de la desconfiança entre les dues Amèriques, que el 5 de novembre escolliran el pròxim inquilí del Despatx Oval. Però, com ja va passar el 2016, la campanya la controla Donald Trump: el que marca els debats són la seva retòrica i la seva agenda, i arrossega un Biden a la defensiva. 

El president ha estat incapaç, fins ara, de capitalitzar els bons resultats d’una economia que ha aconseguit rebaixar la inflació, recuperar poder adquisitiu, mantenir llocs de treball i garantir uns recursos energètics abundants. El que marca l’agenda són les disputes identitàries, la por a la immigració i el declivi del lideratge global dels Estats Units. 

La ja recorrent idea que “És l'economia, estúpid", que James Carville, assessor de Bill Clinton, va fer famosa el 1992 per derrotar George Bush pare, ha quedat superada per una volatilitat electoral en què les paraules s’imposen als resultats. La recessió econòmica va fer perdre aquelles eleccions a un Bush, post Guerra Freda, després de la primera Guerra de l’Iraq i amb els Balcans en flames. 

Polítiques. Avui és la guerra al Pròxim Orient, el que tensa el cor dels demòcrates. Milers de vots protesta contra Biden i la seva connivència amb l’aniquilació de Gaza s’han dipositat ja a les primàries d’alguns estats, com Michigan, que són decisius per als Demòcrates si es volen assegurar la reelecció.

La deriva electoral ha entrat a la Casa Blanca. La vicepresidenta Kamala Harris –reapareguda a la primera línia política– reclamava diumenge un alto el foc immediat a Gaza, només uns dies després que els Estats Units vetessin al Consell de Seguretat de les Nacions Unides una resolució que ja demanava un alto el foc humanitari. Unes contradiccions polítiques que sobre el terreny tenen efectes devastadors. Com ho és el fet d’enviar menjar per a la població atrapada a Gaza i armes a l’exèrcit que carrega contra les persones que s’apleguen per rebre l’ajuda humanitària.

La divisió demòcrata davant el suport de l’administració Biden a Netanyahu contrasta, en canvi, amb la unanimitat del Suprem respecte a Trump. La màxima instància judicial del país ha decidit que és inconstitucional barrar el pas a la cursa electoral d’un Trump acusat d’insurrecció, com havia plantejat l’estat de Colorado. El camí de l’expresident cap al 5 de novembre s’eixampla. Sobretot perquè la setmana passada la justícia també va decidir allargar els terminis del procés que ha de determinar la immunitat o no de l’home que va desafiar els resultats electorals d’ara fa cinc anys.

Res està guanyat ni perdut. Però un Trump que ho tenia tot en contra avança triomfant cap a la nominació republicana mentre Biden es perd en explicacions sobre el seu estat de salut. Biden és víctima de les seves vulnerabilitats. Trump es presenta com el “guerrer” dels qui s’han sentit “agreujats i traïts”. La majoria dels votants no volen ni l'un ni l’altre. Però això el més difícil serà mobilitzar la participació electoral, que pot acabar sent el factor determinant per al futur del sistema democràtic nord-americà.