S’ha mort, amb 94 anys, un amic estimat: el professor Thomas N. Bisson. Professor emèrit de la Universitat Harvard, i abans també professor a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, Bisson es va consolidar des de ben jove com un medievalista de prestigi internacional i una figura clau en la renovació de la historiografia europea. Estudiant inicialment França i, en particular, el llegat polític i eclesiàstic del Mont-Saint-Michel, va topar amb Catalunya. I ben aviat va comprendre que el que tenia entre mans no era una nota a peu de pàgina en la història d’Europa, sinó una experiència política pionera, articulada i profundament rellevant en l’evolució del govern i de la societat medievals.
Va arribar per primer cop a Barcelona l’any 1965, i l’impacte d’aquella primera visita fou tan intens que mai més no va deixar de mirar cap aquí. Va ser un dels primers estudiosos nord-americans que es van endinsar, amb rigor i admiració genuïna, en la història institucional de la Catalunya comtal i en les formes de governança que hi van emergir entre els segles XI i XII. Però el seu vincle amb el nostre país va anar molt més enllà de la recerca acadèmica, es va convertir en un enamorament cultural i vital que el va acompanyar fins al final de la seva vida.
Va aprendre català, va estudiar amb minuciositat els arxius eclesiàstics i civils catalans, que admirava profundament per la seva riquesa, i va construir una lectura lúcida, respectuosa i empàtica del passat català que ha esdevingut, i continuarà essent, una font d’inspiració per a generacions d’historiadors. Una de les seves idees més rellevants fou la de demostrar que la noció d’interès públic, tradicionalment atribuïda al parlamentarisme britànic, ja era present en les institucions catalanes medievals, en formes primitives però substancials. Per a Bisson, la història de Catalunya no era perifèrica, sinó fundacional.
La seva obra culminant, The crisis of the twelfth century: power, lordship, and the origins of European government, examina l’origen de les estructures de govern a Europa, i es basa en un llegendari curs introductori d’història medieval que Bisson impartia a Harvard, en el qual la comparació entre les institucions catalanes i les britàniques ocupava un lloc central. Una altra de les seves contribucions clau –aquesta sí, traduïda al català– és un llibre titulat Veus turmentades. Poder, crisi i humanitat a la Catalunya rural, 1140‑1200, una obra essencial per comprendre la complexitat del poder feudal i la condició humana en la Catalunya d’aquell temps. També s’ha traduït una modèlica Història de la Corona d’Aragó.
L’any 1987 va ser nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, el 1991 va ser distingit amb el títol de doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Distincions totes elles merescudes, que reconeixien no només la seva aportació a la recerca, sinó també el seu compromís intel·lectual i afectiu amb el país.
Però més enllà dels honors, els qui vam tenir el privilegi de conèixer-lo sabem que era, sobretot, un mestre generós i un profund humanista convençut del valor de les institucions i de les persones que els donen vida. En les llargues converses mantingudes amb ell en les nostres respectives èpoques a Harvard sempre hi planava una doble inquietud: d’una banda, la seva preocupació pel futur de la democràcia; de l’altra, la seva fe en la història com a eina de comprensió, responsabilitat i compromís cívic.
Bisson no era només un gran historiador europeu: era, també, un amic profund de Catalunya. Un home que des de la seva mirada externa ens va ajudar a veure’ns millor a nosaltres mateixos. La seva obra continuarà inspirant medievalistes i estudiosos.
Descansa en pau, estimat Thomas. El teu mestratge i la teva amistat quedaran per sempre en la nostra memòria.
