Fòbia al turisme? Als expats? Als immigrants? Hi ha turistes educats i respectuosos (vosaltres mateixos feu turisme, oi?), expats amb voluntat d'integrar-se (segur que teniu algun familiar que viu a l’estranger) i immigrants sense els quals no ens en sortiríem (qui us cuida els familiars dependents?). La por i/o fòbia a l'estranger, així en genèric, és un túnel sense sortida. Hi nia l'odi a la diferència. Una cosa són els problemes estructurals –habitatge, inseguretat, pobresa, tensió dels serveis socials, etc.– i una altra de ben diferent les persones. Si en lloc de mirar els col·lectius ens fixem en els individus concrets –veïns, amics, companys de feina, botiguers, coneguts o saludats–, la nostra percepció s’humanitza. L’altre passa a tenir un rostre conegut.
La fòbia i la por als musulmans, als espanyols, als catalans, als futbolers, als gais, als pijoprogres, als gavatxos, als boletaires, als urbanites, als camioners... jo què sé! Són perilloses vàlvules d’escapament. Sense taxonomies no podem explicar-nos col·lectivament, però reduint la societat a etiquetes ens fem un mal servei. Si ens mirem als ulls, si ens parlem, la cosa canvia radicalment. En la distància curta sense prejudicis hi ha la clau de la tolerància. També en la distància curta hi ha els problemes de convivència, esclar.
Sense defugir les dificultats palpables, la qüestió és tocar de peus a terra amb un mínim d’empatia i humilitat, amb ganes d’entendre’s, ficant-se en la pell de l’altre. Escoltar abans de jutjar i de culpabilitzar dels nostres mals uns éssers anònims que, ves per on, són sospitosament semblants a nosaltres, moguts pels mateixos afanys: guanyar-se la vida, tenir amics i família, provar de tocar un bri de felicitat.
El que fan els polítics de la nova dreta populista, amb Trump com a punta de llança, i Milei, Ayuso, Abascal, Orriols i etcètera d’esforçats aprenents, és exactament el contrari: assenyalar col·lectius, predicar la desconfiança –el president estatunidenc ho ha dit obertament: "Odio els meus enemics"–, polaritzar la societat entre bons i dolents, incendiar la convivència. Ens volen emocionalment fanàtics al seu costat o esporuguits a l’altra banda. Que reaccionem des de les vísceres. En la brega són imbatibles. En la simplificació, l’insult i la mentida, sempre guanyen.
Agafen un problema –i certament en tenim molts, i ben reals– i l’exageren i el distorsionen amb una sensacional habilitat. Sovint, el retornen com un bumerang cap a les víctimes o cap als que el denuncien. Les ONG ara són les causants de la pobresa, l’ONU és la culpable de les guerres, Zelenski no hauria d’haver provocat Putin, les dones empoderades són feminazis, els immigrants s’estan fent rics a costa nostra, els defensors de les institucions democràtiques es volen carregar la llibertat, el català està posant en perill la supervivència del castellà... En fi, el món cap per avall.
Canviar d'opinió? Acceptar una altra veritat? Cenyir-se a les dades i als fets? Buscar punts de vista diferents? Dubtar? Contrastar? Pensar per un mateix? Informar-se a fons? A molts els fa por. I mandra. A vegades també vergonya. Opten per no complicar-se la vida. Res de canviar: t’agafes com sigui a una suposada coherència immutable i fora neguits. El corrent és molt fort per anar-hi en contra. El refugi és senzill: ja em va bé malparlar dels bonistes woke ("Van amb el lliri a la mà"), dels polítics ("De tots!"), dels intel·lectuals ("Ells rai, vinga a pontificar sense arremangar-se"), dels turistes ("Jo intento viatjar menys, he he"), dels immigrants ("Dels il·legals, eh?"), dels musulmans ("Uns talibans!). Tot això són likes a les xarxes socials.
Fins no fa gaire raonar i canviar d’opinió era de savis. Ho recordeu? Avui, segons els aprenents de bruixot de l’antipolítica ultra, és cosa de dèbils, de pusil·lànimes i de traïdors. Ens assetgen a crits perquè no ens movem del cercle tancat de les seves veritats simplistes i incontestables: fora estrangers! I punt. Ens estan acostumant a tota velocitat a barbaritats tòxiques i inaudites. Aquest extremisme sense fre sí que fa por. Molta.
