Els porcs senglars són la nova divisió territorial de Catalunya. Aviat hi haurà vegueries porc senglar, conill, cabirol, gat, gos, hàmster, marsupial… Els bub-bub, meu-meu, coc-coc, glu-glu, nyic-nyic... Nyam-nyam.
Hi ha un moment que comencen a parlar els animals a casa. A taula, al llit, dins la nevera, al congelador. Les bèsties s’imposen. Ho escriu Ferran Sáez, filòsof humà: “Quan diverses generacions s’apleguen en un mateix context dialògic i encara preval el respecte pels grans, s’escolta i es calla. Encara que pugui semblar paradoxal, l’escoltar i el callar són la condició de possibilitat del parlar adult”. Ara ja no: manen els nens, com una dictadura imposada, però sobretot, com diu Sáez, els “gossos i gats humanitzats”. Aquest és l’idioma, la llengua franca. Tot és possible en aquest món de mones on hi ha més bèsties que persones.
És més important, vàlida i raonada l'opinió dels conills que la dels pagesos. Però volem bròquils dels pagesos que devoren els conills. Però ei, els conills primer, per tant, ni menjar bròquils, ni conills. Volem dialogar amb porcs senglars per arribar a un acord bilateral, d’entesa i concòrdia, perquè puguin provocar lliurement accidents de 15.00 a 16.00 cada dia i la resta de la setmana respectin els semàfors que instal·larem perquè puguin circular amb seguretat per a la seva espècie. Per tant, precaució, amic conductor.
La fauna salvatge provoca un de cada tres accidents de trànsit a Catalunya. El 63% dels accidents causats per un xoc amb un animal el 2024 van ser amb senglars (centre d’estudis d’opinió Ponle Freno i la Fundació Axa). A distància: gossos (11%), cabirols (9%), cérvols (7%), altres animals (11%). Catalunya, pel que fa a hòsties amb senglars, és independent de la resta de l’Estat: és una singularitat catalana. N’hi ha a carretera i manta. I cada cop hi ha més bèsties alliberades amb ganes de conduir. Però, esclar, passa en una part del país que no es veu i no es vol veure, per tant, és com si no passés.
Hi ha una part del país que vol que els porcs senglars treballin com a guies del Parc de Collserola. Diran bon dia a tothom. Ensenyaran als visitants la fauna típica. I trobaran tot d’humans a quatre potes. Arrossegant els nassos per terra i inhalant mons de merda màgics. El problema és que la Catalunya senglar és la Catalunya real. La Catalunya animal salvarà un senglar i després comprarà al súper un pack d’oferta de “Diàlegs de nugget enraonat arrebossat congelat a la farigola del Pirineu” i negarà, fins i tot si el tortures, que aquell tros descongelat és realment un pollastre. N’hi ha que la màxima preocupació que tenen és no poder gaudir del xiquiparc de Collserola, i no que milers de catalans es quedin sense feina per la pesta porcina. Que l’economia catalana es desequilibri per un problema sanitari ja internacional. És més important fer running, bicing, fliping, flying… Per després anar a esquiar el cap de setmana pel territori apatxe i xocar amb porcs senglars com una experiència sensorial.
Les bèsties riuen. Aplaudeixen. Es reprodueixen. Manen. Governen. Es feliciten pel bon rumb del viatge: l’augment d’accidents. El negoci va bé. A cada carretera, restaurants casolans. Menjar per entaular-se o per endur-se. Humans a la planxa, a la brasa, a la cassola, arrebossats. I tot amanit amb el triomfal fil musical de gana eterna: nyic-nyic. N’hi ha que volen que Catalunya estigui cada cop més buida de persones i més plena d’animals. Nyic-nyic.
