Fa molt de temps que la societat catalana lluita, a través de les entitats memorialistes i de drets humans, per una política pública de memòria que estigui a l’altura del patiment viscut, de la veritat que encara es nega i del futur democràtic que volem construir. Aquesta lluita ha estat constant, transversal i persistent. I, d'entre totes les demandes, una destaca amb força simbòlica: la resignificació de l’edifici de Via Laietana 43.
Aquest edifici, seu de la Prefectura Superior de Policia, va ser durant el franquisme —i bona part de la Transició— un centre de repressió sistemàtica. Hi van passar milers de persones detingudes, que hi van patir tortures, humiliacions i vexacions. Hi operava la Brigada Político-Social, un dels instruments més ferotges del règim contra la dissidència. I, malgrat això, durant dècades, silenci.
Des de l’Ateneu Memòria Popular, organització que agrupa fins a una vintena d’entitats, vam presentar, ara fa més de dos any i mig, una sol·licitud formal al govern espanyol perquè iniciés l’expedient que reconegués Via Laietana 43 com a lloc de memòria, sense haver rebut cap resposta a dia d’avui, ni tan sols als posteriors escrits d’impuls per sol·licitar l’estat de l’expedient.
Silenci.
Per això, malgrat això, valorem molt positivament que finalment, aquest 18 de juliol passat, el govern de l’Estat hagi incoat l’expedient per declarar l’edifici de la prefectura com a Espai de Memòria. Es tracta d’un pas important, que arriba després d’anys de pressió ciutadana i que reconeix institucionalment la gravetat del que s’hi va viure.
Ara bé, no ens podem quedar aquí. Un reconeixement formal, sense una transformació real, no garanteix ni la reparació ni ajuda a treballar per evitar una possible repetició en un futur. Cal anar més enllà. Cal definir com fem, de Via Laietana 43, un centre de memòria viu, públic, obert i pedagògic, que expliqui la repressió, dignifiqui les víctimes i serveixi per pensar un futur més just.
I, per fer això, entenem que cal un pas imprescindible: la Policia Nacional no pot continuar ocupant l'edifici. No hi ha cap democràcia que pugui construir un relat de llibertat i drets mentre manté operativa una comissaria, en aquest cas la prefectura d’aquest cos de policia, en un espai reconegut de repressió franquista i de vulneració de drets. No és una qüestió simbòlica, és una qüestió de coherència institucional i de respecte a les víctimes.
Aquesta transformació no l’aconseguirem només amb decrets institucionals necessaris, que recordem que són en compliment d’unes lleis de memòria que encara s'ha de desenvolupar. Necessitem continuar la lluita àmplia, ciutadana, col·lectiva. Per això, des de l’Ateneu Memòria Popular fem una crida a tota la societat civil, a les entitats, als sindicats i als moviments socials i democràtics a sumar-se a la gran mobilització encapçalada per la "Plataforma Via Laietana, 43. Fem Justícia. Fem Memòria”, prevista per al mes de novembre. Una mobilització per defensar el dret a la memòria i per exigir amb claredat la transformació íntegra de Via Laietana 43 en un centre públic de memòria democràtica.
Perquè la memòria no pot ser només un gest. Ha de ser una eina de transformació radicalment democràtica.
