16/6: Ètica i GAL
Tot i haver esclatat en el mateix moment que els casos Roldán o Rubio, en temps del govern de Felipe González, l'opinió pública espanyola va passar pàgina molt de pressa i sense gaires estridències del cas GAL. En una cultura política en què partits i mitjans fan grans exhibicions d'indignació i escàndol davant de la corrupció (dels seus adversaris), real o suposada, el cas GAL no va merèixer un debat polític i sobretot ètic gaire profund. Ara es veu que uns documents desclassificats per la CIA defineixen els GAL com “un grup de mercenaris, controlat per l'exèrcit, per combatre fora de la llei els terroristes”. Això és molt gros. Estem parlant de morts. I encara més gros en un país que ha fet de l’expressió “l’estricte compliment de la Llei” una mena de dogma per a qualsevol ús. Morts i fora de la llei. Semblaria que un cert debat ètic –i polític– s’hauria hagut de fer. I que qualsevol reflexió o judici sobre la relació entre la política (i els dirigents polítics i els partits polítics) i l’ètica que es faci sobre els anys de la Transició ençà difícilment pot deixar de banda el cas GAL, com si no hagués existit, com si fos un cas menor, quan probablement és el major de tots. Està bé que tornem a parlar-ne. Perquè, en el seu moment, no en vam parlar prou.
