Jo vaig tenir un Volkswagen
Doncs sí, i no fa tant de temps. Era un model Golf de color negre, molt elegant i molt xulo, i sobretot molt confortable. A mi, si em permeten la confidència, no m’ha agradat mai especialment conduir, però aquest automòbil m’ho posava fàcil. Era asseure’s al volant d’aquell trasto i et venia com una relaxació petitburgesa que et feia sentir bé. Tenia força al motor, accelerava amb gràcia i només d’arrencar-lo tot venia rodat, mai més ben dit.
El Volkswagen Golf negre el vaig perdre juntament amb una senyoreta, i amb el temps m’he assabentat que el cotxe estava trucat, igual que nosaltres. Tant se val. El que vull dir és que em sap greu haver conduït, i a més amb gran satisfacció, un aparell que s’oferia com un vehicle especialment respectuós amb el medi ambient i que en canvi deixava anar unes emissions de CO 2 que no les igualaria ni un ramat de vaques alimentades amb favada asturiana. Efectivament, un es pensa que està fent el pijo en degudes condicions i resulta que està fent l’idiota de mala manera.
Bé, doncs resulta que Alemanya, per si no tenia prou problemes, ara en té un, i de seriós, amb els seus principals fabricants de cotxes. No tan sols Volkswagen estafava els seus clients a compte de l’aire que respirem, sinó que ara resulta que la venerable casa Daimler, altrament coneguda com a Mercedes, regava la refrigeració dels seus cotxes amb un producte altament contaminant i molt expressament prohibit per les autoritats europees. Si no podem confiar en Volkswagen ni en Mercedes, ja només podem confiar en Billy Wilder.
En fi, tot plegat lliga d’una manera curiosa i més aviat macabra amb l’intens debat que duen a terme aquests dies les grans potències mundials a París a la cimera sobre l’escalfament global.
Alemanya proposa reduir les emissions de CO 2 al planeta, però resulta que els seus propis industrials del sector automobilístic són els primers a no predicar amb l’exemple. Barack Obama compareix carregat de bones intencions però el país que presideix segueix sent el segon més contaminant del món, després de la Xina, on hi ha més de quaranta milions de persones obligades a circular pel carrer amb mascareta per no morir desintegrades, com a les pel·lícules de zombis. I els estats anomenats emergents reclamen justícia energètica, que no vol dir altra cosa que obtenir permís per contaminar ells el planeta en lloc dels que ho han fet fins ara, a fi de fer algun diner.
Està molt bé. Si anem d’aquesta manera, l’any 2100, que és aquí a la cantonada, els nostres fills i néts viuran en un món literalment irrespirable.
Un servidor no pot fer-hi gran cosa, però per si de cas no tornaré a conduir un Volkswagen ni que me’l regalin. Un Mercedes ni se m’havia acudit.
