Tornar a casa
Aquesta època tan trista de pandèmia ha estat, en certa manera, un regal per mi
Gener de 2020. Sona el despertador al mig de l'Eixample. Abans ja m'han despertat quatre clàxons i dues ambulàncies. Mig adormida arribo a l'oficina. Sota la llum del fluorescent comença la meva jornada laboral. Quatre conyes amb els companys i alguna reunió presencial d'aquelles de no-sé-què-hi-faig-aquí. Al migdia, els minuts s'allarguen mentre miro com el tupper dóna voltes al microones tristament. Amb un cafè aigualit intento encarar la tarda, mentre el repiqueig de les tecles de l'ordinador em fa venir son. Quan finalment surto és fosc i me'n torno cap a un pis atrotinat. Noto com l'energia se m'escapa i només somnio que arribi dimecres per agafar l'autocar i tornar-me'n cap a Cerdanya, completant així els meus dos dies setmanals de feina a l'oficina.
Gener de 2021. Sona el despertador. Encara és fosc, però la lluna m'il·lumina el camí mentre vaig a buscar el cotxe, tot fent saltets per fer-me passar aquest gel d'hivern. Me'n vaig a esquiar. A mig matí arribo a casa i em poso a treballar. Fem quatre conyes amb els companys al nou programa online de gestió de projectes. Dino amb la família i segueixo treballant mentre el sol de la tarda m'escalfa les mans entre videotrucada i videotrucada. Veig com es pon el sol al Cadí mentre els gossos corren esbojarrats al meu voltant. Quan torno responc alguns mails abans de tancar l'ordinador. No m'importa l'hora que sigui, perquè estic tranquil·la: he fet tot el que volia fer, sóc on voldria ser i amb la gent que vull.
Aquesta època tan trista de pandèmia ha estat, en certa manera, un regal per mi: he pogut conservar una feina qualificada que m'omple i he pogut instal·lar-me definitivament a casa. Evidentment això se suma a un entorn laboral que ha sabut adaptar-se a les condicions i no ha volgut imposar el canvi a èpoques passades.
Sens dubte em considero una afortunada, i per això volia aprofitar també aquest espai per donar alguna bona notícia i confirmar que dels pitjors moments també en poden sortir les millors oportunitats. Gaudim-ho, que no sempre és així.
