Política 18/10/2018

Borrell s'estrena en la "caça de bruixes" al cos consular

Fonts diplomàtiques lamenten que el ministre mantingui l'"estat d'excepció" imposat pel PP

Marc Toro
4 min
El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, abans de la desfilada militar del 12-O

BarcelonaDesprés de la polèmica per la retirada de l'estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya, el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha deixat clar que el canvi de color al govern espanyol tampoc modificarà la política estatal en relació al cos consolar a Barcelona. La destitució del cònsol honorari de Grècia a la capital catalana, l'arquitecte Fernando Turró, anunciada aquest mateix dilluns pel mateix Borrell, dona continuïtat a la "caça de bruixes" que el PP ja va començar contra els diplomàtics sospitosos de donar suport al Procés -així ho definien els afectats- i que va provocar fins a quatre cessaments. Fonts diplomàtiques admeten a l'ARA "decepció" entre el cos consular pel fet que Borrell mantingui l'"estat d'excepció" i la "repressió" dels populars.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Participar en una manifestació amb motiu de la Diada lluint símbols independentistes -inclosa una samarreta amb l'estelada-, o prendre part d'un acte públic a finals del 2017 amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, han estat aquest cop els arguments utilitzats per la Moncloa per cessar un cònsol que li era incòmode. Borrell considera que Turró "ha fet greuges a la bandera" espanyola. "Un cònsol no ho pot fer [...] I si jo m'assabento que un cònsol ho fa, per descomptat que truco l'ambaixador del país corresponent i l'hi demano el cessament", va afegir ahir, amb la qual cosa va confirmar que va ser ell qui va pressionar per fer fora el cònsol del país hel·lè.

Turró es converteix així en el cinquè cònsol honorari a Barcelona cessat en dos anys per la seva proximitat a les tesis independentistes. Una situació que ha fet augmentar la "por" de molts cònsols a l'hora de fer qualsevol tipus de pronunciament polític o participar en actes institucionals, segons asseguren les fonts consultades. El primer en ser castigat per la seva posició va ser el de Letònia, Xavier Vinyals, a qui Espanya va retirar l'exequàtur -permís de representació oficial- per haver penjat una estelada a la seu consolar l'Onze de Setembre del 2016. I el govern espanyol sempre s'agafa al mateix argument: el Conveni de Viena de Relacions Consulars estableix que els cònsols honoraris -aquells que no ho són de carrera- no podran immiscir-se en la política interna del país amfitrió.

En el cas de Vinyals, de fet, es va agafar a aquest precepte per retirar-li directament el permís, ja que Letònia no va cedir a les pressions espanyoles. Després, però, va venir el cas de Jordi Puig, cessat com a representant a Barcelona de les Filipines per part del govern asiàtic després noves pressions d'Espanya. El motiu? El 3 d'octubre de l'any passat, en plena vaga general i aturada de país, el diplomàtic va penjar al seu compte de Facebook una foto d'ell a la manifestació amb un cartell en què es llegia "Keep calm" (mantingueu la calma, en anglès).

Aquesta foto penjada al Facebook de Jordi Puig és la que ha provocat la seva destitució

L'últim cas semblant va ser el del cònsol honorari de Finlàndia, Albert Ginjaume, cessat a principis del 2018 amb l'argument que havia organitzat, en qualitat de secretari general del cos consular a Barcelona –també era representant de tots els cònsols davant les institucions–, un dinar amb Mercè Conesa, llavors presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès. Una alcaldessa "independentista", segons li van retreure des de l'ambaixada finlandesa a Madrid. I tot i que no estava directament relacionat amb el Procés, també cal sumar a la llista el cessament de l'exfutbolista Hristo Stòitxkov com a cònsol honorari de Bulgària a Barcelona després de les seves "aparicions públiques" després de l'1-O en les quals va qualificar l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría de "franquista".

El cònsol de Finlàndia, Albert Ginjaume, i la presidenta de la diputació de Barcelona, Mercè Conesa

L'ofensiva contra aquells cònsols que s'han mostrat pròxims al Procés o que s'han expressat contraris a les polítiques del govern espanyol, però, no es reprodueix en el cas d'aquells cònsols que s'han mostrat visiblement contraris a la independència o al discurs antirepressiu de la Generalitat. Sense anar més lluny, el cònsol honorari dels Països Baixos a Barcelona, Dirk Kremer, se’n va anar aquest juliol a mig discurs del president de la Generalitat, Quim Torra, quan defensava davant del cos consolar acreditat a Catalunya el dret a l'autodeterminació i la llibertat de presos i exiliats. I el cònsol d’Alemanya, Peter Rondorf, va fer evident el seu malestar a l'acte i així li va traslladar de manera "desagradable" al conseller d'Exteriors, Ernest Maragall, tal com va avançar l'ARA.

Aquests dos diplomàtics continuen exercint el seu càrrec tot i haver-se posicionat políticament -en el cas de Rondorf, de manera més evident que alguns dels cònsols cessats-. Un fet que, en cas que continuï així, evidenciaria que Borrell mantindrà la doble vara de mesurar del PP en la seva acció respecte al cos consolar. L'independentisme ha criticat les últimes decisions de Borrell, al qual han acusat de "piròman" i "fatxenda".

stats