La Fiscalia havia trucat fins ara a totes les portes per intentar que als càrrecs i excàrrecs del Govern i als empresaris processats per l'organització de l'1-O els jutgessin també per organització criminal. Primer va presentar dos recursos a la jutge del cas que va decidir deixar una trentena d'investigats a un pas del judici per diversos delictes (desobediència, revelació de secrets, malversació, prevaricació i falsedat documental) menys el de crim organitzat, que és el que comporta una condemna més alta. Després va delegar el cas a dos representants de la Fiscalia Anticorrupció i, per últim, va recórrer la negativa de la magistrada davant de l'Audiència de Barcelona. Ara, però, ha desistit de seguir aquest camí.

Tot i que va ser el ministeri públic qui va portar a l'Audiència de Barcelona la negativa de la jutge a processar pel delicte d'organització criminal, finalment ha renunciat a comparèixer davant del tribunal per argumentar aquesta petició. La sala ha acabat firmant un decret que declara desert el procés, segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA.

La influència de la sentència del Procés

Després de conèixer la sentència del Procés, que va condemnar per sedició nou dels dotze líders independentistes processats pel Tribunal Suprem i va descartar els delictes de rebel·lió i organització criminal, la fiscal general de l'Estat, Maria José Segarra, ja va admetre que el posicionament de l'alt tribunal condicionaria inevitablement el futur de la resta de causes relacionades amb el Procés. Es referia principalment al judici contra el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, que començarà el 20 de gener a l'Audiència Nacional i en què el ministeri públic demana una condemna per a Trapero d'11 anys de presó per rebel·lió i organització criminal, però també a la resta de casos.

La Fiscalia no descarta canviar l'acusació de rebel·lió per sedició a Trapero per la sentència del Procés

Cada vegada que la Fiscalia ha intentat demanar el processament per organització criminal en la causa del jutjat número 13, la jutge ha descartat aquest delicte. En els seus escrits argumentava que "no hi havia cap prova que els processats tinguessin la infraestructura suficient per realitzar un pla criminal, ni que existís una associació estable entre ells".

La jutge del 13 nega que hi hagués "un pla criminal" l'1-O i descarta el delicte d'organització criminal

Ara bé, el desistiment de la Fiscalia davant de l'Audiència de Barcelona no implica tancar definitivament la porta a la possibilitat que es jutgi per aquest delicte els 27 càrrecs que de moment estan sent processats al jutjat 13. Tant el ministeri públic com Vox tenen la possibilitat d'incloure el delicte d'organització criminal en el seu escrit d'acusació.