La unitat independentista només es concreta, de moment, a les grans ciutats

BarcelonaEl pacte de no agressió entre JxCat i ERC, que va avançar l'ARA, per no fer-se mal i permetre governar a les grans ciutats la força més votada, no està tenint continuïtat a les localitats més petites. La consigna de les direccions dels dos partits a les seccions locals per instar-les a congelar qualsevol preacord que hagin pogut assolir amb altres forces polítiques per mantenir l'estabilitat del Govern se n'està anant en orris als municipis de menys de 25.000 habitants. De moment, aquest acord només s'està complint a les capitals de província o de comarca com a Lleida, Tarragona o Tremp, mentre que a Manresa està pràcticament fet.

D'exemples de divergència entre les dues principals forces independentistes arreu del país n'hi ha diversos. I alguns en capitals de comarca com Figueres. ERC i el PSC lideren les converses per formar un govern alternatiu amb Guanyem Figueres i Canviem Figueres, amb un regidor cadascun. La proposta d'esquerres sumaria 11 dels 21 regidors en joc. Una àmplia majoria absoluta que permetria desbancar la força més votada, Junts per Figueres, de l'alcaldia. El pacte a quatre faria alcaldessa la cap de llista d'ERC, Agnès Lladó. En aquestes eleccions, Junts per Figueres va aconseguir vuit regidors; Esquerra en va obtenir cinc; el PSC, quatre; Cs, dos; Guanyem Figueres (on hi és la CUP), un i Canviem Figueres, un altre.

A Cassà de la Selva (Gironès), JxCat i el PSC han signat un pacte de govern que convertirà en alcalde Robert Mundet, del PDECat. Tot i que JxC i ERC van obtenir vuit regidors cadascun i el PSC només un regidor,no hi ha hagut unitat independentista i demòcrates i socialistes fan fora de l'alcaldia el republicà Martí Vallès, que va governar amb majoria absoluta el passat mandat.

A Llançà (Alt Empordà), ERC, la llista més votada amb 4 regidors, un més que JxCat i PSC, també dona per perduda la possibilitat de formar govern davant la negativa de JxLlançà de compartir govern. El PDECat i el PSC ja han governat conjuntament aquest últim mandat i tot indica que les formacions volen repetir l'acord de govern per als pròxims quatre anys.

A Arenys de Mar (Maresme), Annabel Moreno (ERC) tornarà a ser l'alcaldessa després de pactar amb la CUP i els comuns i deixarà a l'oposició el JxCat, que va tornar a ser la força més votada. ERC, que ja va aconseguir l'alcaldia en l'anterior mandat després d'una moció de censura contra l'aleshores alcalde, Estanis Fors, de JxCat, ha exclòs aquest cop del pacte el PSC, que no va ser expulsat del govern municipal en el seu moment per l'aplicació del 155.

ERC i CUP, contra JxCat o JxCat i PSC junts

El que encara està costant més és que ERC, JxCat i la CUP arribin a acords de govern. L'opció més plausible era a Sant Celoni (Vallès Oriental), però les dues grans forces independentistes han dut a terme els moviments necessaris, segons els cupaires, per formar un govern de concentració nacional. En la majoria dels casos, però, la pinça entre republicans i cupaires deixa fora dels executius els demòcrates.

És el cas de Llagostera (Gironès). Malgrat que JxCat va vèncer a les urnes –amb tan sols 6 vots més que ERC–, el republicà Toni Navarro es convertirà en alcalde aquest dissabte i trencarà el lideratge convergent dels últims 12 anys amb el suport dels cupaires. Els republicans justifiquen el pacte amb la CUP i no amb Junts per Llagostera per la proximitat dels dos programes electorals, sobretot pel que fa a les "polítiques d'habitatge, la concepció participativa del govern o els serveis socials".

El mateix escenari s'ha produït a Sant Pol de Mar (Maresme). Albert Zanca substituirà Montserrat Garrido després de vuit anys al capdavant de l'alcaldia. La candidata de JxCat va quedar-se a les portes d'aconseguir el cinquè regidor, que finalment va anar a parar al grup socialista. D'aquesta manera, JxCat va obtenir quatre regidors, el mateix nombre que el candidat d'ERC, d'un total de 14. Gràcies a un pacte amb els tres regidors de la CUP, Albert Zanca es convertirà en el proper alcalde del municipi.

A la localitat veïna de Calella de Mar, l'alcaldessa en funcions, Montserrat Candini (JxCat), tornarà a ser alcaldessa gràcies al suport un cop més del PSC per a reeditar el pacte de govern de fa quatre anys, però ara sense majoria absoluta. JxCat ha perdut dos dels sis regidors que tenia i el nou govern municipal es queda a un de la majoria, però Candini ha optat per tornar a pactar amb els socialistes. "Són els companys ideals per continuar fent una bona feina", va manifestar l'alcaldessa per justificar que no hagi buscat l'entesa amb ERC.

Al Pirineu, Antoni Toló, cap de llista de Compromís per Senterada (Pallars Jussà), repetirà com alcalde gràcies a l'acord entre la seva formació i la de Junts per Senterada. Amb el sistema de llistes obertes, les dues formacions es van presentar conjuntament però cada membre de la llista emparat per la formació que més el representava. Les eleccions van deixar 2 regidors a Compromís, dos a Junts i un a ERC, cosa que feia possible un acord independentista.

A Oliana (Alt Urgell) s'intercanvien els papers i les candidatures de Fem Oliana, vinculada a ERC, i de Compromís per Oliana, al PSC, han arribat a un pacte per a la governabilitat de l'ajuntament després que cap de les llistes que es van presentar obtingués la majoria absoluta. D'aquesta manera, l'actual alcalde, Miquel Sala, que es presentava amb Junts per Oliana, no podrà revalidar el seu càrrec i els quatre regidors que va aconseguir el seu partit es quedaran a l'oposició. Així, l'alcaldia l'assumirà la republicana Carme Lostao, formació que va obtenir tres representants en aquests comicis, amb el suport dels dos regidors de Compromís. Segons l'acord rubricat entre les dues parts, el consistori "treballarà al costat del Parlament de Catalunya en tot allò que tingui a veure amb les llibertats del país".

ERC, PSC i comuns junts a Platja d'Aro

El tripartit que defensa l'alcaldessa en funcions i candidata de Barcelona en Comú (BComú), Ada Colau, amb ERC i PSC, i que aquests dos partits rebutgen, ja és una realitat a Platja d'Aro. Els tres partits han anunciat avui l'acord que convertirà en alcalde el cap de llista socialista Maurici Jiménez, que fins ara era primer tinent d'alcalde en un executiu format per CiU i PSC.

L'acord entre aquests tres partits desbanca de l'alcaldia d'aquest municipi del Baix Empordà Joan Giraut (JxCat), que ha estat alcalde els últims trenta anys excepte el període 2009-2011, quan va caure per una moció de censura impulsada pel PSC. En aquests últims comicis JxCat va tornar a guanyar en vots i va empatar a cinc regidors amb els socialistes, ERC en va obtenir tres i la Vall d'Aro un.

Amb el pacte, les formacions s'asseguren una àmplia majoria absoluta amb nou dels disset regidors en joc. Els socialistes van iniciar converses amb JxCat, però la negativa dels hereus de CiU a compartir l'alcaldia va motivar que el PSC busqués acords amb els altres dos partits que finalment sí que han fructificat. El nou alcalde ha circumscrit l'acord en clau municipal i ha avisat que volen "treballar des del consens " i que el "Procés es deixarà fora del pacte" per evitar divergències en l'executiu.

A Blanes (la Selva), en canvi, el triple empat a cinc regidors entre ERC, el PSC i Blanes en Comú Podem complica les negociacions per triar el proper alcalde del municipi. Àngel Canosa (ERC) va ser el més votat, però no és clar que pugui obtenir la vara. ERC proposa als comuns un pacte entre les dues formacions –deu regidors–, però Blanes en Comú Podem prefereix entendre's amb el PSC i tirar endavant una entesa més àmplia que inclogui els socialistes, com defensa Colau a la capital catalana. Els comuns, capitanejats per Jordi Urgell, descarten un govern de deu regidors –cinc d'ERC i els cinc seus– i en volen un de quinze sobre 21. Junts i Ciutadans (tres) quedarien a l'oposició.

Sant Feliu de Llobregat, per la seva banda, tindrà un govern format pel comuns i ERC. Així ho va validar l'assemblea dels comuns, amb 61 vots a favor i 4 en contra, en una decisió que deixa el PSC, la llista més votada, sense alcaldia. D'aquesta manera, Sant Feliu en Comú Podem canvia de socis de govern i s'alia amb ERC per governar els propers quatre anys.