Artadi, a Cs: "L'oficina de Puigdemont no costa diners, deixin de calumniar"

Carrizosa demana el cost del "retir daurat de Puigdemont" en una nova picabaralla al Parlament

El Parlament, que ha reprès avui la seva activitat amb la sessió de control als consellers, ha provocat una nova picabaralla entre el Govern i els partits espanyolistes. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha afirmat que l'expresident Carles Puigdemont "no està fugat perquè fins i tot vostès saben on és" en al·lusió a l'acte que va fer la formació taronja diumenge davant del Consell de la República a Waterloo i a preguntes del diputat Carlos Carrizosa, de Cs, que li ha instat a explicar quants diners públics costa l'oficina de l'expresident a Brussel·les. "Quants milers d’euros costa el seu retir daurat?", li ha preguntat Carrizosa.  

Carrizosa ha qualificat d'“increïble” que Artadi no li respongués amb xifres en la primera rèplica i li ha preguntat sobre els “103.000 euros” que cobra el director de l’oficina del president Puigdemont, Josep Alay. “Quin pressupost té [l’oficina]? Té funcionaris? On està ubicada? Com és possible que ens ocultin dades , que ens ocultin el que estem pagant tots els catalans?”, ha lamentat el portaveu de Cs abans de reclamar que “deixi d’embolcallar en la boira un suport que presten a un fugat de la justícia”. 

El portaveu de Cs ha advertit que si el Govern "inverteix diners de tots a donar suport a Puigdemont  “no només estan malversant fons públics” , sinó que també estarien “encobrint a un fugat de la justícia perquè faci efectiva la seva fuga, i ho denunciarem a totes les instàncies on faci falta”. Artadi li ha respost que “denunciïn el que vulguin”, però l’ha advertit que “sobretot denunciïn” perquè, segons ha dit, “es dediquen a calumniar tot el dia i no passa d’aquí”.

"El personal de l'oficina està detallat per llei i saben que l'oficina de Puigdemont, com la de l'expresident Artur Mas, no costa res, a diferència de la de Maragall i Montilla, perquè està en dependències de la Generalitat, ha dit Artadi. També ha deixat clar que "tampoc percep cap sou perquè no l'ha demanat" i que "no té personal de seguretat, encara que ho estableix la llei, perquè el govern espanyol no l'hi permet, com al president Torra o la resta de consellers, als qui els neguen l'escorta quan viatgen fora perquè li deu molestar que ho fem". Artadi també ha apuntat que la Casa de la República es nodreix d'aportacions privades i no rep cap aportació de la Generalitat, com Òmnium, que ahir va assolir quatre mil nous socis. 

El PP també ha carregat contra l'executiu, però per la suposada tebior davant dels atacs a l'administració de justícia dels CDR que investiga la Fiscalia. "El president està en vaga permanent i la consellera de Justícia mira cap a un altre costat davant dels atacs reiterats a les seus judicials sense que hi hagi hagut cap detenció", ha criticat Esperanza García, que ha assegurat que "no saben gestionar la justícia".

"Sap quants cops m'ha trucat el president del TSJC? Cap!", li ha respost la consellera de Justícia, Esther Capella, que ha advertit que no li agraden "determinades formes de protesta", tot i revelar que "els fems no van estar ni dos minuts davant dels jutjats". Capella també li ha recriminat la seva doble vara de mesurar: "A vostès no els preocupa que s'hagin rectificat sentències al Suprem com l'impost de les hipoteques o els 'whatsapps' del senyor Cosidó vantant-se que controlaran el tribunal per la porta del darrere".    

La negociació dels pressupostos també ha planat a la cambra catalana. El diputat del PSC, Josep Terrades, ha lamentat que no s'hagin aprovat els pressupostos de l'Estat perquè "eren molt bons per a Catalunya amb un gran increment de la inversió que ara es veurà reduïda a la meitat amb la pròrroga dels comptes". "Amb aquest vot negatiu, vostès ara són part del problema", ha denunciat el dirigent socialista. El conseller de Territori, Damià Calvet, ha demanat un cop més "solucions polítiques" abans de sentenciar que "amb els pressupostos estem escaldats perquè entre el que es pressuposta i es liquida hi ha la trampa de sempre perquè no deixen de ser promeses que mai es compleixen". 

Per la seva banda, el conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha tret pit per la bona salut de l'economia catalana. "La Generalitat segueix complint les seves obligacions financeres i s'ha complert per segon any consecutiu l'objectiu de dèficit, tot i haver estat fixat unilateralment per l'Estat, ha remarcat el també vicepresident. Aragonès ha afegit que "seguiran desenvolupant amb rigor les finances públiques perquè són necessàries per proveir de serveis púbics la població; si no, posaríem en risc els serveis necessaris". 

Segons ha detallat Aragonès, el 2018 s'ha tancat amb un dèficit del 0,38% del PIB, que suposa 873 MEUR, i, per tant, s'ha situat lleugerament per sota del 4% establert pel govern espanyol. Comparat amb el 2010, quan es va assolir un màxim històric en el dèficit de 9.100 MEUR, Aragonès ha destacat que s'ha produït un ajust superior al 90%. Així mateix, ha afegit que a partir del 2015 es va augmentar la despesa social. Per a Aragonès, el rigor en les finances i l'estat del benestar és un binomi que continuarà.