Segur que Marchena elevarà el cas Junqueras al TJUE?

Si ho fa hauria de suspendre la sentència fins que es resolgui la qüestió prejudicial

Els magistrats que formen el tribunal del Procés han dictat una providència en la qual es dona un termini de tres dies al ministeri fiscal, parts acusadores i la defensa d'Oriol Junqueras perquè es pronunciïn sobre la necessitat, o no, que el Suprem s'adreci al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per plantejar el que es pot anomenar el cas Junqueras, o la prohibició perquè acudís el 17 de juny a jurar/prometre l'acta d'eurodiputat.

O, en paraules de l'esmentada providència, "una qüestió prejudicial sobre l'abast de l'article 9 del Protocol de la Unió Europea i la seva incidència en la concessió del permís sol·licitat per Oriol Junqueras per assistir a la Junta Electoral Central (JEC) i complir els tràmits necessaris per adquirir la condició de membre del Parlament Europeu". Així mateix, han de plantejar "el contingut de la qüestió o qüestions que s'haurien de formular".

En realitat, la Fiscalia del Suprem ja s'ha pronunciat sobre el tema del TJUE al sol·licitar, en escrit del passat 20 de juny, signat per Javier Zaragoza i Fidel Cadena, la desestimació del recurs de súplica.

"Vista completament clara la interpretació donada pel Tribunal Suprem als articles relatius al dret de sufragi passiu dels parlamentaris i, a més d'això, absolutament d'acord amb l'article 52 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (CDFUE) i amb la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), no s'ha de promoure cap qüestió prejudicial", sostenia.

La defensa de Junqueras havia de passar pel tràmit de súplica al mateix tribunal que li va denegar el permís abans d'acudir al recurs d'empara al Tribunal Constitucional. I no es va limitar, cosa que podia fer, a reiterar que Junqueras havia de ser autoritzat a acudir davant la JEC, sinó que va fer un altre pas: plantejar la necessitat de consultar al TJUE, tenint en compte la possible influència de la normativa sobre immunitats dels parlamentaris europeus en el cas Junqueras.

L'article 23 del protocol número 3 sobre l'Estatut del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) estableix que en aquestes consultes "la decisió de l'òrgan jurisdiccional nacional que suspèn el procediment i sotmet la qüestió al Tribunal de Justícia ha de ser notificada per l'esmentat òrgan a aquest últim òrgan jurisdiccional".

És a dir: a l'elevar qüestió prejudicial el Suprem hauria de suspendre el procediment. Ho hauria de fer per a tots els acusats o almenys només per a Junqueras.

La fase actual del procediment és l'elaboració de la sentència per part del tribunal. En altres termes: no podria dictar-la fins que el TJUE resolgui la qüestió prejudicial.

Una vegada elevada la qüestió prejudicial, segons l'article 23, "en el termini de dos mesos des d'aquesta última notificació, les parts, els estats membres, la Comissió i, quan sigui procedent, la institució, òrgan o organisme de la Unió que hagi adoptat l'acte del qual es qüestiona la validesa o interpretació tindran dret a presentar al Tribunal de Justícia al·legacions o observacions escrites".

Alhora, està previst un "procediment accelerat" i "per a les peticions de decisió prejudicial relatives a l'espai de llibertat, seguretat i justícia, un procediment d'urgència".

No obstant això, suposa introduir un factor de dependència dels magistrats del Suprem, que ja han començat a deliberar sobre els delictes, respecte als temps que emprin els magistrats del TJUE.

El Tribunal Suprem podia haver autoritzat Junqueras a prendre possessió de l'acta d'eurodiputat el 17 de juny i aplicar simultàniament l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal de suspensió automàtica del seu càrrec, basant-se en la llum verda que li va donar el dictamen del responsable jurídic del Parlament Europeu, Freddy Drexler, el 25 de març.

Però, si en el cas dels diputats Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i el mateix Junqueras, el Suprem va empènyer el Congrés de Diputats i el Senat a aplicar el 384 bis, en el de Junqueras, en no tenir institució parlamentària que ho fes, i descartant aplicar per compte propi la suspensió, va decidir acabar amb el "problema" prohibint assumir "temporalment" la seva condició d'eurodiputat.

¿Potser perquè volia diferenciar-se de l'instructor Pablo Llarena, que havia adoptat aquesta mesura durant la investigació, i un cop acabat el judici no s'orienta a condemnar per rebel·lió? ¿O potser perquè no vol contaminar-se aplicant abans de condemnar un article que considera rebels els jutjats?

En tot cas, havent establert que no procedeix el suplicatori i que no hi ha un canvi substancial en l'estatus (Junqueras ja tenia immunitat de diputat que cediria per la d'eurodiputat), sembla altament improbable que Manuel Marchena acabi elevant la qüestió prejudicial al TJUE, tot i que metodològicament hagi obert el camí per fer-ho.

El Tribunal Constitucional ja fa temps que li ha indicat al Suprem , en diferents resolucions, que no ha de desestimar amb ploma fàcil el plantejament d'aquestes qüestions.

Més continguts de