Ferran Mascarell: “Espanya s’haurà de refundar, perquè el procés no desapareixerà”

BarcelonaFerran Mascarell afirma que a Madrid l’han rebut amb ganes de diàleg. Historiador de formació, en aquesta entrevista fa un primer esborrany de balanç del procés, un període de cinc anys que ha viscut com a conseller al govern d’Artur Mas.

Arriba a Madrid en un moment de doble procés constituent, a Catalunya i a Espanya.

Sí, és la conseqüència de la crisi institucional i política que Espanya arrossega des de la sentència del Tribunal Constitucional respecte a l’Estatut, que va ser l’últim projecte en positiu que ha sigut capaç de generar Espanya i que va ser liquidat el 2010. L’única proposta en positiu avui en dia és l’independentisme català.

¿La reaparició de González i Aznar és el senyal d’una certa inseguretat en la pervivència de la idea d’Espanya mateix?

El discurs de la unitat està empeltat del discurs de “No em toquin allò que a mi em beneficia”. I el que els convé és que no canviï res. I per això hi ha l’immobilisme que Espanya té.

¿Aleshores aquesta reacció del PSOE i del PP és més per la cartera que per la bandera?

És impossible diferenciar una cosa de l’altra. L’Estat no existiria com l’entenem si darrere el discurs de la identitat no hi hagués el discurs de la fiscalitat. L’estat espanyol se sustenta, també, amb l’aportació que fa Catalunya a la creació de riquesa. I no han volgut crear un mecanisme que ens permetés seguir fent aportacions al creixement de l’Estat i alhora donar una via de desplegament a la realitat catalana.

Doncs així, quin govern espanyol li convé més a Catalunya: un que estigui pel referèndum o un que acceleri el procés per la via de la suspensió de l’autonomia?

Nosaltres hem de mantenir sempre la via de forçar el diàleg. Estem forçant el diàleg. Sense capacitat de dialogar no hi ha democràcia. És el principi que ens dóna la força.

Quina quantitat de diàleg hi havia en una declaració de ruptura com la del 9 de novembre de l’any passat?

La declaració del 9 de novembre estava lligada als resultats electorals. I a Catalunya no hem de ser tan explícits en els terminis i no cal que al nostre principal contrincant, l’Estat, li donem tants avantatges com sovint donem. Ho hem de saber administrar amb més sentit d’estat.

Si la independència de Catalunya és contrària als interessos econòmics d’Espanya, no li compraran l’argument que és bona per a tots dos.

Un dia o altre haurà de ser. Estic convençut que Espanya, necessàriament, haurà de refundar el seu propi projecte. El procés no desapareixerà sense més ni més, i és la meitat de la població. I si eixamplem el seu perímetre, que és la gran assignatura dels pròxims mesos, no veig que tinguin cap més solució que obrir-se al diàleg. A l’ARA publicàveu que el 42% dels espanyols ja estan a favor d’un referèndum. I la cultura espanyola no em resulta aliena ni me’n vull separar. Som veïns i això no canviarà. Tenim interessos comuns en comunicacions, en energia o en seguretat. Estem proposant un estat més eficient, petit, obert, democràtic, cosmopolita en el sentit de poder atendre totes les realitats del seu entorn, on els catalans se sentin còmodes.

¿I això no ho solucionaria un estat plurinacional o un ministeri de la Plurianacionalitat?

Primer, hem de decidir si la sobirania de la nació l’exercim nosaltres o els altres per delegació. Segon, un ministeri no és un estat. Justament, el que determina que un estat no sigui plurinacional és que hi hagi un ministeri de la plurinacionalitat. Una cosa nega l’altra. Fa molts anys vaig creure, com Pasqual Maragall, que Espanya podria arribar a ser un estat plurinacional, i allò va acabar com va acabar. Ara no ho crec perquè no veig ningú capaç de produir-lo. I és difícil pensar que això ho farà la mateixa gent que està administrant ara l’Estat. És una pantalla que, per a molts catalans, ja està passada.

Fem l’autocrítica del període 2010-2015. ¿La sortida de Mas és una mostra de flexibilitat o és un menysteniment a 1,6 milions de votants?

El president Mas era la persona que jo havia votat i, per tant, vaig defensar sempre que era a qui s’havia de mantenir. Però tots vam imaginar què suposaria mantenir-se en aquesta tesi i acceptar la pitjor de les hipòtesis, que era tornar a repetir eleccions. Tal com tenim el país, el president va tenir un gest generós.

Per què va fer curt Junts pel Sí? ¿Les discussions entre CDC i ERC postconsulta del 9-N hi tenen a veure?

En els mesos que van entre la consulta del 9-N i l’acord de Junts pel Sí perdem oportunitats de consolidar el perímetre del procés, n’estic convençut. La unitat és la principal arma que tenim. Tot el que sigui ronsejar dificulta el procés.

El 48% quedarà com la marca d’una inundació que permet dir: “Fins aquí va arribar el procés?”

Si relliguem ideologia amb qualitat de vida, el 48% s’eixamplarà. S’ha de poder demostrar que haver tingut un mal estat ens ha perjudicat. La cultura catalana, per exemple, viu amb malestar. Fa 30 anys que esperem una cosa que Europa té, que és una bona llei de mecenatge. Tenim una llei de la propietat intel·lectual que converteix Espanya en el lloc amb més pirateria d’Europa. Quan expliques que volem l’estat propi per fer lleis com aquesta, molta gent de fora del procés et diu que si ho fem bé també vindrà.

Doncs José Manuel Lara deia que s’emportaria Planeta de Barcelona.

A l’estimat José Manuel Lara li costava d’imaginar una gran editorial en llengua castellana des d’una Catalunya independent. A mi no, perquè els nostres editors arriben a Llatinoamèrica i els lectors no saben si s’ha produït a Barcelona o a Madrid. Jo li deia a Lara que si les regles del joc li són favorables, hi estaria d’acord. No crec que la cultura catalana es regeixi mai per criteris de tancament. S’obrirà més.

Què dirà la història del període 2010-2015?

Que és quan la societat va mutar de l’autonomisme a l’independentisme o l’estat propi. És quan el got va vessar. Ha sigut el més dur de viure com a conseller: una autonomia tan lligada de peus i mans que veies que l’autogovern no era veritat. Les classes mitjanes i treballadores es revolten perquè veuen que tots els canvis que marcaran la societat catalana en els pròxims 25 anys els estem vivint desprotegits.