La Fiscalia del Suprem també s'oposa a apartar tot el tribunal que jutjarà el Procés

MadridDos dies després que deixés clar que s'oposava a apartar el president del tribunal que jutjarà el Procés, Manuel Marchena, i elogiés la independència dels poders polítics malgrat el 'whatsapp' d'Ignacio Cosidó, la Fiscalia del Suprem també ha rebutjat aquest dimecres la recusació de tot el tribunal, que demanava el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Recorda que la sala 61 del Suprem, la que avalua els incidents de recusació, ja va rebutjar al setembre apartar tot el tribunal del Procés. Pel que fa a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg sobre Arnaldo Otegi, que esgrimia la defensa de Cuixart, la Fiscalia assenyala que la recusació que presenten "és il·lusòria" i que en "cap dels casos es desprèn dels fets en què intenta fonamentar-se".

"Si la causa de recusació de l'excel·lentíssim sr. president [Marchena] resulta estranya i infundada, ja que es basa en l'especulació gratuïta d'un tercer [Ignacio Cosidó, el portaveu del PP al Senat], l'extensió per osmosi a aquesta mateixa heteroresponsabilitat als magistrats integrants de la sala supera del tot el caràcter de causes personalíssimes que és inherent a totes les de recusació. Si no hi ha una causa de recusació al president, difícilment es pot transmetre la als magistrats que integren la sala", assenyala l'escrit de la Fiscalia.

El ministeri públic repassa totes les causes, a parer seu, que poden tenir repercussió esgrimint sobretot jurisprudència del Tribunal Constitucional i diferent del TEDH que no té relació amb Otegi. Així arriba a la conclusió que "no hi ha cap causa que pugui sostenir la contaminació subjectiva" dels sis magistrats recusats per extensió per Cuixart. A més, considera que no n'hi ha prou que "els dubtes o sospites sobre la imparcialitat del jutge sorgeixin en la ment de qui promou l'expedient", és a dir la defensa del líder d'Òmnium, sinó que és necessari provar-ho.

Finalment, assenyala que la cita del TEDH sobre el cas Otegi "no és d'aplicació analògica" al cas del Procés perquè en el cas del líder abertzale "es trasllada l'absència d'imparcialitat de la presidenta a la resta del tribunal", mentre que en el cas del Suprem "la imparcialitat d'origen és simplement inexistent".