El Govern descarta crear un impost sobre grans fortunes

BarcelonaEl 27 de setembre del 2011 l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, sorprenia amb l’anunci de la creació d’un impost temporal sobre les grans fortunes. Una proposta que no s’ha concretat mai, tot i la insistència d’alguns grups de l’oposició. En les actuals reunions pressupostàries és la CUP qui reclama la creació d’aquest nou tribut. La fiscalitat i les polítiques educatives són els dos capítols que concentren les principals discrepàncies de la negociació.

Fonts del Govern descarten aquesta possibilitat -JxSí ja hi va votar en contra en el recent debat de política general- i adverteixen que s’incorreria en una doble imposició, tenint en compte que ja existeix l’impost de patrimoni. Un impost que paguen 75.000 persones i que el 2015 va aportar 450 milions d’euros a les arques catalanes.

Des de Madrid, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va obrir la porta ahir a buscar alternatives a l’impost de patrimoni en cas que l’Estat no el renovi per al 2017. El Govern confia, però, que es mantindrà ja sigui en els pressupostos generals -si el PP els pot tirar endavant- o en la pròrroga pressupostària. Tot i això, el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, va afirmar la setmana passada que el govern de l’Estat bonificaria al 100% l’impost.

Si desapareix la recaptació via patrimoni, la Generalitat podria buscar alternatives que no gravessin el mateix que l’impost bonificat, és a dir, ni immobles, ni accions ni participacions en empreses.

L’exemple de Guipúscoa

La Diputació Foral de Guipúscoa és l’única que ha impulsat un impost sobre les grans fortunes a l’Estat. Durant els anys 2013 i 2014 el govern d’EH Bildu va aplicar aquest tribut en substitució de l’impost de patrimoni, reduint fins a l’1% el tipus a aplicar a les rendes més elevades, però ampliant els conceptes que tributaven, fet que va incrementar la recaptació. Fonts de l’executiu recorden que a Catalunya els patrimonis de més de 10 milions d’euros paguen un 2,75%, una quota molt més elevada que en el cas guipuscoà, i que els tipus actuals són dels més exigents de l’Estat. La Comunitat de Madrid, per exemple, té l’impost bonificat al 100%.

Dúmping fiscal

Incrementar els tipus impositius no és del gust del Govern per la possibilitat que el dúmping fiscal acabi fent que algunes fortunes decideixin establir la residència en comunitats autònomes amb menys pressió fiscal.

Tot i això, fonts pròximes a les negociacions no descarten que aquest sigui un dels elements a negociar amb la CUP, com també ho seria el mínim exempt, actualment fixat en els 500.000 euros, sense incloure-hi els primers 300.000 de la residència habitual. Ara bé, el Govern no està disposat a eliminar aquest mínim tal com demanen els anticapitalistes. Abans del 2008 el mínim exempt estava per sota dels 200.000 euros, amb 150.000 per a l’habitatge habitual.