Independència sense ambigüitats, noves sigles i adéu als Pujol: què ha canviat a CDC en quatre anys

La sacsejada del període 2012-2016 acaba amb una estructura inèdita i amb una separació entre la presidència de la Generalitat i la del partit

El recinte firal de Reus va acollir entre el 23 i el 25 de març del 2012 el setzè congrés de Convergència. Unes hores abans que comencés, Oriol Pujol es passejava content per l'escenari del conclave. "Avui és el meu sant!", exclamava als periodistes que arribaven a la capital del Baix Camp per assistir a la roda de premsa prèvia a l'inici de tres dies que van acabar amb la inclusió de l'estat propi com a objectiu del partit. De fet, el 71% dels 2.000 delegats que van assistir al conclave defensaven aquesta opció, i un 91% apuntava que votaria a favor de la independència en un hipotètic referèndum sobre el futur polític del país. Quatre anys més tard, l'estat català ja es defensa  sense ambigüitats i els Pujol,  després del reguitzell de casos de corrupció als quals s'associa la família, han anat desapareixent gradualment del mapa. Aquests són els cinc aspectes que han marcat l'evolució de les sigles nacionalistes –de CDC es passa a Partit Demòcrata Català per decisió de la militància fundacional– durant els últims quatre anys.

Eix nacional

De l'estat propi a definir-se com a independentistes

"Catalunya=nació+estat propi". Aquesta és, resumida, la  fórmula que els delegats van aprovar al congrés de Reus. Les negociacions les va comandar l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, juntament amb Gerard Figueras, en aquell moment secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i actualment secretari general de l'Esport. El mateix Jordi Pujol va assistir a la reunió clau que va desencallar la qüestió, celebrada amb aplaudiments quan els assistents la van avalar. Quatre anys més tard, la nova CDC –anomenada Partit Demòcrata Català (PDC)– es defineix com a "independentista", defensa un "estat independent en forma de república" –fórmula extreta de la  declaració rupturista del 9-N pactada amb la CUP–i no descarta passos "unilaterals" en cas que l'Estat bloquegi totes les vies i la Generalitat esgoti els camins legals.

Model social

Del cost de les retallades a un discurs més social

El congrés de Reus va enxampar Convergència en ple pacte pressupostari amb el PP. L'austeritat era la marca de la casa des que Mas havia aterrat a la Generalitat i, de moment, no li passava factura electoral. Les eleccions municipals del maig del 2011 van ser les millors de la història de CiU –alcaldia de Barcelona inclosa–, i a les espanyoles del novembre d'aquell any Josep A. Duran i Lleida es va alçar amb una victòria inèdita, amb 16 escons. La defensa de l'estat del benestar apareixia en la ponència ideològica, coordinada per Francesc Homs i que mesclava eix social i nacional, però el context econòmic permetia als dirigents defensar una acció de govern mal vista pels sectors més socialdemòcrates. En aquest congrés fundacional, es parla de "centralitat social", de promoure l'activitat privada sense que això perjudiqui els serveis públics, i es reclama un estat del benestar "com els més avançats d'Europa". "[Defensem] Un país en què el sistema educatiu, el sistema de salut i la protecció i l'acció social siguin els fonaments que sustentin una igualtat real d'oportunitats".

Estructura

D'una direcció clàssica a una cúpula reduïda amb tàndem presidencial

La direcció que surt del 2012 té un president d'honor –Pujol–, un president –Artur Mas–, un secretari general –Oriol Pujol–, un secretari d'organització –Josep Rull– i dos vicesecretaris generals –Lluís Corominas i Francesc Homs–. El comitè executiu nacional, en total, reuneix unes 80 persones. Aquesta estructura ha decaigut i dóna pas a un model en què hi haurà un tàndem presidencial "amb funcions intercanviables" –Mas i Neus Munté– i un coordinador general al capdavant d'un equip de dotze persones que s'escollirà per primera vegada a través de primàries. A banda, s'ha aprovat un  règim d'incompatibilitats que impedeix que els consellers formin part de la direcció executiva i que estipula que no es poden acumular més de dos càrrecs institucionals i de partit al mateix temps. El dia 23 es triaran els càrrecs de la nova direcció, tàndem presidencial inclòs.

Noms

D'Oriol Pujol a una nova direcció rejovenida

Els dos noms propis del congrés van ser el del cinquè fill de Pujol i el de Rull, que finalment accedia a la cúpula del partit amb una responsabilitat gran, com era la secretaria d'organització. El primer està apartat de la vida política després de la seva imputació pel cas de les ITV, i el segon és conseller de Territori i Sostenibilitat després d'haver assumit la coordinació general quan Pujol va decidir plegar, un any i quatre mesos després de ser esquitxat judicialment. Munté ascendia a Reus a la secretaria executiva de l'àmbit sectorial, i quatre anys més tard és a les portes de ser vicepresidenta del PDC. Dirigents emergents com Marta Pascal, portaveu del partit, i David Bonvehí, home fort a les comarques centrals, tindran pes en la futura direcció i  poden arribar a encapçalar una candidatura si Jordi Turull no renuncia a ser coordinador general. Alcaldes com Marc Solsona (Mollerussa), Marc Castells (Igualada), Albert Batet (Valls), Albert Batalla (la Seu d'Urgell), independents com Miquel Àngel Escobar i Míriam Nogueras, o bé liberals com Marc Guerrero també han anat ascendint. I, òbviament, un dels noms protagonistes és Carles Puigdemont, president de la Generalitat, que fa quatre anys en feia només un que era alcalde de Girona.

Presidents

Del protagonisme a la cohabitació

Jordi Pujol va ser l'encarregat d'obrir el congrés de Reus fa quatre anys, amb una  intervenció contundent en què reclamava a CDC ser la "tropa de xoc" davant dels embats de l'Estat. Mas va tancar el conclave reclamant apostar per la Hisenda pròpia en cas que el pacte fiscal no fructifiqués. En aquest conclave fundacional, Pujol ni tan sols hi ha assistit i Mas només va fer la intervenció inicial. Puigdemont va ser l'encarregat de tancar el congrés amb una  intervenció de cinc minuts en què va demanar al PDC que es posi al servei del procés independentista. El seu antecessor liderarà el nou partit, però està en la fase final de la seva carrera. Puigdemont s'encamina a ser candidat a la Generalitat.

Més continguts de