L'Estat tornarà 1.400 milions d'euros al País Basc pels deutes en la quota des del 2007
La quantitat que Euskadi aportarà a la hisenda espanyola durant el 2017 es xifra en 956 milions d'euros i desbloqueja l'acord per al proper quinquenni
BarcelonaEl govern espanyol sabia quin era el preu del PNB per permetre que els pressupostos generals de l'Estat superessin el debat de totalitat, que ha començat aquest dimecres al Congrés dels Diputats. I l'ha pagat. El conseller d'Hisenda del govern d'Euskadi, Pedro Azpiazu, ha fet públic un acord pel qual l'Estat pagarà 1.400 milions d'euros al País Basc com a compensació del sobrecost que ha suportat els últims 10 anys per l'anomenada quota basca (els recursos que Euskadi trasllada anualment a Madrid pels serveis que l'Estat presta en territori basc).
"Hem de celebrar la rellevància d'aquest acord, que suposa estabilitat financera i certesa en les relacions amb l'Estat", ha subratllat Azpiazu. L'acord es rubricarà entre el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i el conseller basc durant la primera quinzena del mes de maig i també inclourà el càlcul de la nova quota, que es començarà a aplicar aquest mateix 2017: 1.300 milions d'euros, als quals aquest any se li hauran de restar 344 milions per les polítiques actives d'ocupació que assumeix el govern de Vitòria.
El 2017, per tant, el País Basc enviarà 956 milions a la hisenda espanyola un cop s'ha arribat a aquest acord de manera bilateral. Com que des del 2007 no hi havia acord, la quota fixada aquell any, 1.565 milions d'euros, s'havia anat prorrogant fins ara. Amb el nou càlcul, que serà la base del futur acord quinquennal, tal com ha indicat aquest dimecres Azpiazu, Euskadi haurà d'aportar 265 milions d'euros menys cada any a les arques espanyoles.
Els detalls de l'acord no s'han fet públics fins aquest dimecres, tot i que el conseller d'Hisenda basc ha reconegut que les negociacions feia dies que estaven molt avançades. Vitòria reclamava 1.600 milions d'euros com a compensació del sobrecost de l'última dècada per a l'administració basca, però Azpiazu reconeix que amb els 1.400 milions acordats renuncien a la xifra que han estat defensant fins ara.
La "pau fiscal per als pròxims quinze anys a Euskadi", que el govern d'Iñigo Urkullu celebra, permetrà al PP superar el primer tràmit pressupostari al Congrés. Sumant els 5 vots del PNB als de Ciutadans i Coalició Canària, Mariano Rajoy es garanteix que els comptes es debatin en comissió i guanya temps per aconseguir el vot que encara li falta per arribar als 176 i desbloquejar l'aprovació dels pressupostos de l'Estat per al 2017.
Acord en infraestructures, però no pel que fa a l'apropament de presos
Urkullu i Rajoy han estat figures importants en la negociació, segons ha reconegut el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, en roda de premsa. Les converses havien anat avançant des de dijous a la nit i els dos presidents s'hi van implicar durant el cap de setmana. "Ens hem passat l'últim cap de setmana amunt i avall", ha explicat gràficament Esteban. El PNB votarà a favor dels pressupostos del 2017, però té les mans lliures en els del 2018.
Més enllà de l'acord en la quota, el pacte amb el govern espanyol també inclou millores en la competitivitat empresarial i en infraestructures. L'anomenada 'Y basca', la connexió de la gran velocitat entre les tres capitals de província, és una de les prioritats que reclamava el PNB. "Hem acordat que, per fi, tinguem un cronograma complet fins al final de les obres", ha celebrat Esteban. En canvi, no hi ha cap qüestió pactada en relació a l'apropament dels presos d'ETA: "No hagués beneficiat a ningú".
"Són moments en què l’estabilitat econòmica encara no està assegurada, cal bona relació i coordinació entre adminsitracions. És un compromís amb l’electorat i la comunitat autònoma de la que formen part tots els nostres diputats", ha subratllat Esteban d'un pacte que ha permès sumar als pressupostos de l'Estat els cinc diputats del PNB.
Pel que fa als casos de corrupció que afecten el PP, Esteban ha reconegut que "no és agradable" negociar amb un govern sota sospita. "Però m'agradaria saber quines són les alternatives i, a més, en política cal distingir els moments", ha opinat. A l'Estat, però, "s'ha de veure si hi ha alternativa possible". En aquest sentit, el portaveu del PNB ha considerat "poc seriós" l'anunci de la moció de censura que ha fet Podem.
