LA CAUSA CONTRA EL PROCÉS

El Suprem, en tromba contra Bèlgica

La sala rebutja treure de la presó els consellers per les “dificultats” que estan trobant les euroordres

La clatellada de la justícia belga als postulats del jutge del Suprem Pablo Llarena va ressonar amb tanta contundència al tribunal que ahir fins a tres actors judicials vinculats a la causa contra el Procés van sortir en tromba a intentar contenir danys i desacreditar els arguments belgues. L’objectiu és que la decisió no suposi un precedent que decanti l’euroordre alemanya a favor de Carles Puigdemont. La fiscalia, la sala penal i Llarena mateix van fer moviments en aquest sentit, però en lloc d’admetre i solucionar els errors detectats alhora pel jutge, els fiscals i els defenses de la causa belga, els al·ludits van invertir els esforços a insistir que tenen raó.

L’encarregat d’obrir foc va ser Pablo Llarena, amb una carta enviada a la fiscal en cap de l’Audiència de Schleswig-Holstein en què es posava la bena abans de la ferida. El magistrat instructor, en vista de les possibilitats que els jutges i fiscals alemanys acabin decidint, com els belgues, que l’euroordre és inadmissible perquè no se sustenta amb una ordre de detenció nacional, va explicar-los que segons ell la decisió belga és un “error”. El jutge considera “contrari al principi de confiança recíproca” el moviment dels belgues i justifica que la interlocutòria de processament de Puigdemont, que dictamina el seu ingrés en presó preventiva, ja és equivalent a una ordre de detenció a l’Estat. És a dir, Llarena no pensa modificar l’euroordre enviada a Alemanya perquè continua convençut que ha actuat amb pulcritud i que són els belgues els que s’han extralimitat. Amb això, el jutge del Tribunal Suprem responia sense saber-ho a la petició de la defensa de Puigdemont de desestimar l’euroordre pel defecte formal, que es va enviar pràcticament alhora que la carta de Llarena.

També la Fiscalia del Tribunal Suprem va sostenir ahir que la seva sol·licitud d’ordre de detenció europea, ordenada finalment per Llarena i que no ha passat els filtres del tribunal amb seu a Brussel·les, era correcta. En un escrit adreçat al magistrat, el ministeri públic va defensar que l’ordre de detenció nacional dictada en el seu moment per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que va motivar una euroordre que va acabar retirada, encara és vigent i, per tant, serveix de base per demanar l’extradició de Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, els tres consellers que de moment han quedat lliures a la capital europea. A diferència de Llarena, i en vista de la derrota judicial, el ministeri públic demana que el magistrat cursi una nova euroordre que corregeixi els defectes detectats per tots els actors que van llegir la petició a Bèlgica.

A més de l’obstinació a defensar que tots els passos s’han seguit correctament, la carta de Pablo Llarena i l’escrit de la fiscalia tenien una altra cosa en comú: van ser escrits abans de conèixer en detall la decisió del jutge belga, que dimecres només va desestimar in voce l’euroordre després d’escoltar els arguments de les parts, però que encara no ha redactat la interlocutòria en què donarà els arguments jurídics. La fiscalia sí que va fer un comunicat, però l’última paraula la té el jutge.

L’argument de la sala penal

L’última peça de l’efecte dòmino provocat per la decisió belga la va protagonitzar la sala penal del Tribunal Suprem. Acostumada últimament a incloure retrets a les justícies europees que no donen la raó a Llarena, ahir els tres magistrats que revisen els recursos d’apel·lació dels imputats en la causa per l’1-O van tornar-hi. En una interlocutòria van desestimar els recursos de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa contra la seva presó preventiva. Segons el tribunal, encara hi ha risc de reiteració delictiva i de fuga. Però els exconsellers van pagar els plats trencats de la plantofada belga, perquè els magistrats van fer servir les derrotes judicials internacionals de Llarena per justificar la seva negativa a treure’ls de la presó.

En la interlocutòria, de la qual va ser ponent el magistrat Miguel Colmenero, les traves al lliurament dels exiliats serveixen per justificar el risc de fuga. El text admet que “són evidents les dificultats que hi ha per fer efectius [els requeriments judicials que demanen l’extradició] mitjançant el lliurament a Espanya dels que s’han instal·lat en diversos països de la Unió” i, “en aquestes circumstàncies, la possibilitat que els recurrents considerin una opció viable la fugida de l’acció de la justícia [...] s’incrementa, i s’ha d’evitar per assegurar la tramitació adequada del procés”. És a dir, no surten de la presó per culpa de les “dificultats” que estan trobant amb les euroordres.

Els magistrats asseguren que es “manté la confiança que mereixen els sistemes de cooperació judicial internacional instaurats en l’àmbit de la UE”, però recorden que la seva finalitat no és “enjudiciar l’actuació de les autoritats judicials d’un altre soci”, sinó que pretenen “augmentar l’agilitat de la col·laboració”, que afirmen que s’ha de basar “en un reconeixement de les resolucions judicials que té la seva raó de ser en el respecte mutu i en la confiança recíproca”. I, per seduir els jutges estrangers, la interlocutòria destaca que “no hi ha precedents en la història europea recent d’un govern d’un estat federat alçant-se contra la Constitució estatal”.

Una testimoni reforça la versió de Sànchez

Una ex alt càrrec de la conselleria de Vicepresidència que va declarar ahir com a testimoni davant del jutge Pablo Llarena va destacar “l’actitud col·laboradora” de Jordi Sànchez tant amb la Guàrdia Civil com amb els Mossos durant els escorcolls del 20 de setembre a la conselleria d’Economia. Segons fonts presents a la declaració, la testimoni va assegurar que el to de l’expresident de l’ANC va ser en tot moment de “cordialitat”, que es va oferir d’intermediari i que va fer diverses propostes perquè la comitiva judicial pogués entrar i sortir amb els detinguts. L’ex alt càrrec del departament que dirigeix Oriol Junqueras també va explicar que va sentir com el mateix Sànchez s’oferia a acompanyar la secretària judicial, però que ella va declinar l’oferiment perquè es negava a marxar sense els efectius de la Guàrdia Civil. La lletrada de l’administració de justícia havia de declarar com a testimoni dimecres, però les defenses hi van renunciar perquè tant la fiscalia com el jutge volien que ho fes com a testimoni protegit i això vulnerava “el dret de defensa”.

Més continguts de