Tamara Carrasco: "No he deixat l'activisme al CDR, perquè això és el que busca la repressió"

BarcelonaTamara Carrasco ha rebut "feliç, però també amb ràbia continguda", la notícia que l'Audiència Nacional deixarà d'investigar-la (a petició de la Fiscalia) a ella i a Adrià Carrasco, membres dels CDR, per delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició. La investigació, explica, "no s'aguantava per enlloc jurídicament": "Haurien d'haver aplicat aquest criteri des del minut u". El seu company de CDR, Adrià Carrasco, no es planteja tornar a Catalunya mentre no es retiri l'ordre de detenció; i ella es disposa ara a esperar si se li retiren les mesures cautelars. Té una cosa clara: continuarà participant en l'activisme independentista i en els CDR.

1. Com valora la notícia?

Han esperat set mesos per deixar d'investigar-nos per aquests delictes, tot i que ho haurien d'haver fet des del minut u, perquè no s'adequaven a la realitat. Representa que tenim llibertat d'expressió, manifestació, drets polítics. Jurídicament, el cas no s'aguantava per enlloc. Per això hem rebut la decisió d'una banda amb felicitat i, de l'altra, amb ràbia continguda.

2. ¿Considera que rere la investigació per terrorisme, rebel·lió i sedició hi havia una motivació política?

Totalment. Setmanes abans ja es parlava de comandos i de 'kale borroka'. Necessitaven construir aquest relat de violència, perquè no existeix.

3. ¿Demanaria una rectificació als partits que, com el PP i Ciutadans, van parlar de "comandos" separatistes i van vincular els CDR amb la '"comandos" separatisteskale borroka

Encara és aviat per demanar responsabilitats, perquè estem pendents que s'acabi el procés judicial. Però sempre és el mateix: de la dreta no em sorprèn res, i que facin servir aquest llenguatge no m'estranya.

4. ¿Es planteja emprendre accions legals o reclamar alguna mena d'indemnització?

Les coses s'han de pensar bé. Arribarem a plantejar-nos aquests temes, però el primer objectiu ara és recuperar la nostra vida, que ha quedat aturada i bastant truncada. I no només la nostra, sinó també la de les nostres famílies i el nostre entorn. Hem d'assimilar la situació que hem passat, la nova situació, i mirar endavant. Un cop estiguem bé pensarem en actuacions futures, querelles, etcètera, amb l'advocat i el grup de suport.

5. Com se sent després de set mesos sense poder sortir del seu municipi?

He estat confinada. Només he pogut sortir d'aquí per anar a Gavà, presentar-me al jutjat i poca cosa més. No em van permetre anar a veure la meva mare quan va tenir un accident. Però encara pesen sobre mi les mesures cautelars. El jutge que assumeixi el cas haurà de decidir què fer. Fins que el jutge no decideixi aixecar-les, prefereixo fer-me a la idea que continuo amb cautelars.

6. Com ha sigut el seu dia a dia tots aquests mesos?

He estat tancada a Viladecans. Vaig tornar un dijous de Madrid i el dimarts següent em vaig incorporar a la feina, però aviat vaig veure que m'era impossible fer vida normal i vaig agafar-me la baixa. Des de llavors no he pogut sortir de Viladecans. M'he dedicat a estudiar, llegir i escriure, i he intentat adoptar una mirada més pragmàtica del meu cas. Per entendre més bé la meva situació he estudiat altres casos de repressió. No som els primers: fa anys que existeix. El fet de conèixer altres represaliats, altres companys, et fa veure que no ets tu, sinó el que representes, que l'atac no és personal sinó estratègic i polític.

7. Com va ser el moment de la detenció?

Van fer l'operació conjunta entre Viladecans i Esplugues, el 10 d'abril. Obro la porta i m'informen que estic acusada de sedició, rebel·lió i terrorisme, i que escorcollaran l'habitació. Hi troben una captura de pantalla de Google Maps, que havia imprès perquè hi va haver una manifestació davant la caserna de la Guàrdia Civil de Barcelona, un cartell com qualsevol dels que molta gent té a casa de l'ANC o d'Òmnium i un xiulet groc.

8. A quin jutjat anirà a partir d'ara la causa?

Encara no ho sé. Hem d'esperar. Intentem anar sobre segur. Anirem fent a mesura que vagin passant coses.

9. ¿Creu que la investigació sobre vostè i Adrià Carrasco ha desmobilitzat els CDR?

Se'm fa difícil d'assegurar perquè no he pogut sortir i només he tingut Twitter i els mitjans de comunicació per informar-me. Jo he vist que els meus companys han continuat treballant i han sigut intel·ligents, en el sentit de controlar els tempos, quan calia fer accions i quan no. Recordem que quan em van detenir a mi i l'Adrià va fugir, Carles Puigdemont era en una presó a Alemanya.

10. Durant aquest temps, s'ha mantingut activa al CDR?

He continuat activa segons les meves possibilitats. També dins el CDR. No he deixat l'activisme, perquè això és el que busca la repressió. La Gabriela Serra em va fer una reflexió: si et disparen et maten a tu, però si et fan un muntatge afecta tothom. S'ha de continuar i intentar trencar el rol de la por. Per això estem muntant l'associació Prou Repressió Política. També he continuat anant a les assemblees del CDR i hi he col·laborat.

11. Com va començar a formar part del CDR?

Als pobles tot això funciona diferent. Viladecans no és un poble amb gaires independentistes. El món independentista ens coneixem, ens movem en els mateixos cercles. El CDR es va fundar el 3 d'octubre, per les mateixes persones que ens havíem mogut per fer efectiu l'1 d'octubre. Només va ser posar nom a una cosa que ja hi havia.

12. Continuarà formant part del CDR?

I tant que sí!