131È PRESIDENT

Torra fa autocrítica i promet governar “per a tothom”

El candidat de JxCat és escollit president i viatjarà avui a Berlín per comparèixer amb Puigdemont
Quim Torra rebut per una munió de càmeres just després de ser investit 131è president de la Generalitat. / DAVID RAMOS / GETTY

199 dies després, Catalunya comença a albirar la sortida de l’atzucac en què està instal·lada des d’octubre. Quim Torra (Blanes, 1962) va ser escollit ahir 131è president de la Generalitat, i un cop assumeixi el càrrec i constitueixi el seu govern, l’executiu espanyol s’ha compromès a aixecar l’aplicació de l’article 155. La presidència, però, s’intueix de tot menys plàcida: s’ha autoimposat el títol de “provisional” i la subordinació a Carles Puigdemont, amb qui avui compareixerà a Berlín; la legislatura podria acabar-se d’aquí pocs mesos, amb unes eleccions convocades després que el Suprem jutgi el Procés; la seva majoria és precària, perquè la CUP ja ha anunciat que passarà a l’oposició; i, tot i que va insistir que governarà per a “tothom”, comença amb el repudi de la resta de formacions pel menyspreu contra “els espanyols” en articles i tuits.

La provisionalitat ja li va bé a Torra, que va insistir des del faristol: “Investirem Puigdemont”. Ho va reiterar a l’inici d’un discurs en què va recordar els eixos del seu programa exposat dissabte: recuperar el president, construir un estat independent i fer una acció de govern basada en la cohesió social i la prosperitat econòmica. El que vol combatre des del primer dia és l’etiqueta d’essencialista que li ha penjat l’oposició, que ahir va tornar a dedicar minuts als escrits de Quim Torra.

Text íntegre del discurs de la segona sessió del debat d'investidura de Quim Torra

El presidenciable va parlar en tot moment de governar “per a tothom” i construir una República “de tots”. I, al contrari del que va fer el primer dia, quan va esperar al torn de rèplica, el presidenciable va referir-s’hi d’inici, i va fer més èmfasi en el penediment: “Dissabte ja els vaig expressar que lamento que unes piulades tretes de context, adreçades al govern de l’Estat, hagin pogut ofendre ningú. No em sap greu reiterar-m’hi, perquè de cap manera era la meva intenció que ho fos. També em sap greu si en algun moment, fruit de la intensitat que demana el periodisme, hagi pogut utilitzar alguna paraula inconvenient. Me’n penedeixo i no tornarà a passar”. L’autocrítica que va fer la va estendre a algunes de les decisions preses durant el Procés: “Cap independentista no ha de tenir cap problema a reconèixer que no hem fet bé algunes coses”. Una reflexió que també va demanar a l’unionisme, a qui va exigir el rebuig a l’existència de presos i exiliats.

L’oposició, però, no li va fer cas, ni tampoc va creure’s les seves disculpes. Amb dos dies més per revisar l’hemeroteca, Ciutadans i el PSC, especialment, van dedicar part de les seves intervencions a recordar-li articles en què titllava els espanyols de “bèsties” o els socialistes de “cabres”. L’objectiu: demostrar que les paraules de Torra no són una anècdota, sinó que descriuen el seu pensament. “Sento una enorme tristesa de tenir al capdavant de la Generalitat una persona amb una ideologia que queda clara a través dels seus articles. Una ideologia que defensa la xenofòbia, una identitat excloent, el populisme”, va etzibar-li Inés Arrimadas, la més dura en la rèplica. Des del PSC, Miquel Iceta, més obert al diàleg que la líder taronja, també va apuntar que les paraules de Torra sobre els espanyols no es poden considerar una mera anècdota: “El tema és si per a vostè només mereixés la condició política de català aquella persona que parlés català o se sentís catalana i prou. I aquesta és la qüestió”. “Els catalans són 7 milions i mig”, va respondre-li Torra.

El presidenciable va trobar el suport d’ERC, que des que han sortit a la llum les paraules del candidat de JxCat ha fet èmfasi en un discurs inclusiu i obert a qualsevol origen. Ho va demostrar el president del grup parlamentari de la formació, Sergi Sabrià, ja d’arrencada, saludant en set idiomes, i durant la seva intervenció, en què va cridar a “construir un país a partir de la diversitat”. “Volem escoltar tothom. No serviria de res un diàleg entre els dos milions de ciutadans que ja estem convençuts”, va remarcar Sabrià, que va agrair, ell sí, les disculpes a Torra.

El candidat també va fer referència al diàleg, en resposta a Xavier García Albiol. “Escolti’m, jo, si avui el senyor Mariano Rajoy em truqués, encantat de quedar demà a la Moncloa per parlar”. De moment, però, el president del govern espanyol va trucar als líders del PSOE i Cs per reunir-s’hi avui i parlar de l’estratègia a seguir a Catalunya.

La CUP, alerta

Si en el primer discurs Torra va fer èmfasi en la República sense descuidar el diàleg, en el segon va dedicar-se a un aspecte habitual en el candidat a la investidura: el programa de govern. Una llista extensa -amb fites impossibles de complir en els cinc mesos que pot durar l’executiu si decideix anticipar eleccions a la primera oportunitat- i una prioritat, més enllà d’aixecar el 155: la reaprovació de les 16 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional.

Torra, però, s’haurà d’enfrontar a la precarietat parlamentària, i normes bàsiques com els pressupostos s’auguren inaprovables. Els partits de l’oposició li han fet la creu, i la CUP només avalarà mesures destinades a tirar endavant el Procés. Si el discurs d’ERC va fer de contrapès per mostrar un perfil més inclusiu que el del candidat, el dels cupaires va anar destinat a deixar clar que, si depèn dels seus vots, Torra haurà de construir la República. Una promesa que va reiterar ahir sense posar terminis ni concretar com ho farà.

“Que les institucions i el seu govern no aturin el que la gent va defensar amb el cos l’1-O”, va exigir-li el diputat Carles Riera l’endemà que el consell polític de la CUP decidís avalar la presidència de Torra amb les seves abstencions. El president va demanar als anticapitalistes que garanteixin que el Govern té un rumb independentista: “Jo us faig un encàrrec, que és que us mantingueu alerta, si mai caiem en la temptació de l’autonomisme; aixequeu la bandera vermella immediatament i demaneu-nos totes les certeses que calguin, perquè ens estaríem equivocant”. “Estem en alerta màxima”, va reblar Riera, que fa dies que ha aixecat la bandera vermella per a un futur Govern que considera autonomista.

De moment, el primer gest de Torra anirà destinat a visualitzar la provisionalitat i l’excepcionalitat del seu executiu. Avui viatjarà a Berlín per comparèixer al costat de Puigdemont abans de prendre possessió del càrrec. El predecessor de Torra haurà de començar a definir com funcionarà el Consell de la República, que el nou president va incloure com una institució més de la seva governabilitat.

Les al·lusions a la República a Berlín, avui, xocaran amb la realitat autonòmica, dijous. Un cop el rei hagi firmat el seu nomenament -Roger Torrent va anunciar ahir que no aniria a la Zarzuela a comunicar-li la investidura-, el govern espanyol pilotarà la seva presa de possessió i tutelarà el nomenament de consellers, l’últim pas abans d’aixecar el 155.

Torra inicia el camí del seu govern a finals d’aquesta setmana amb molts ulls vigilant-lo: els de la Moncloa, els tribunals i l’oposició perquè no se salti la llei, amb el 155 a punt; els de la CUP i els partidaris de la República, que voldran que no afluixi, i els de Puigdemont, que reclamarà el seu protagonisme. El 131è president de la Generalitat no tindrà ni cent dies de marge per pilotar un Govern que, 199 dies després de la suspensió, torna a caminar.

Més continguts de