La relació entre Catalunya i Espanya
Política 24/02/2023

Aragonès reivindica el diàleg des d’Irlanda i el Sinn Féin promet reconèixer una Catalunya independent

El president de la Generalitat es va reunir amb Bolaños discretament dijous a Barcelona

3 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la líder del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, a Dublín

MadridPere Aragonès ha acabat aquest divendres el seu viatge a Irlanda reivindicant el seu pla per tornar a convocar un referèndum a Catalunya: construir un acord de claredat que en fixi les condicions perquè sigui "reconegut". El president de la Generalitat ha llançat aquest missatge després de reunir-se amb la líder del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, i tot just l’endemà de mantenir una trobada discreta amb el ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, a Barcelona. L’estratègia de diàleg de la Generalitat l'ha avalat McDonald, que ha defensat un referèndum com "la forma més democràtica, justa i sensata" de mantenir "la cohesió social".  

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Aquesta tasca no va d’una sola persona ni una sola formació política, sinó d’un país complet; és important oferir grans acords", ha reiterat Pere Aragonès en la roda de premsa que ha ofert conjuntament amb McDonald des de Dublín. Els dos dirigents polítics han exhibit sintonia i la líder del Sinn Féin ha promès que si el seu partit arriba a governar Irlanda reconeixerà una Catalunya independent "si així ho decideixen els catalans". Una Catalunya que, ha dit, "hauria de formar part de la Unió Europea". "Soc una demòcrata, qualsevol decisió que prenguin la respectaré", ha afirmat Mary Lou McDonald. La cap de l’oposició a Irlanda, això sí, creu que els esforços s’han de centrar ara a acordar "la manera com els catalans" decideixen sobre el seu futur. 

El diàleg amb la Moncloa

Precisament, una de les qüestions que la Generalitat volia abordar a la taula de diàleg amb la Moncloa era la del referèndum. Era la següent fase després que tots dos governs pactessin la desjudicialització del conflicte amb l’eliminació del delicte de sedició i la reforma de la malversació. De moment, però, no hi ha cap nova data per tornar a convocar aquesta taula. De fet, l’acord per reformar el Codi Penal va portar a suspendre la reunió prevista per abans d’acabar el 2022.

Des de la Moncloa no veuen necessari que es torni a convocar, perquè asseguren que el diàleg amb la Generalitat és "habitual". L’exemple, diuen, és la trobada que van mantenir dijous de forma discreta Aragonès i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, a Barcelona, avançada per La Vanguardia i confirmada per l’ARA. "En el marc d’aquesta normalitat és habitual mantenir trobades que no formen part de l’agenda pública, perquè no s’hi resoldrà res que tingui una incidència per compartir amb l’opinió pública", ha dit aquest divendres la portaveu del govern espanyol i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, en una entrevista a La 2 i Ràdio 4 sobre la reunió.

Rodríguez també ha tornat a tancar la porta a la taula de diàleg: "No es necessiten instruments extraordinaris". Ara bé, des de la Generalitat neguen que es pugui parlar de normalització de la relació entre les dues parts. "[El govern espanyol] Ha de fer passos molt més compromesos en el procés de diàleg i negociació", ha avisat Aragonès des de Dublín, que ha tornat a exigir a la Moncloa que "compleixi" amb la resolució del conflicte. "No es poden consentir passos enrere", ha afegit. Amb tot, el president de la Generalitat no ha marcat cap termini per tornar a reunir la taula de diàleg.

La reunió entre Aragonès i Bolaños va ser dijous al matí, aprofitant que el segon estava de visita a Catalunya i abans que el primer marxés cap a Irlanda. Un dels continguts que van abordar, segons fonts de l’executiu consultades per l’ACN, va ser la situació processal de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, per a qui la Fiscalia demana set i sis anys de presó, respectivament, per delictes de malversació agreujada, desobediència i prevaricació per l’1-O. De fet, la reunió arriba després de la decisió del ministeri públic sobre aquests dos ex alts càrrecs de la Generalitat, però també després que Manuel Marchena revisés la sentència del Procés i obviés la reforma del Codi Penal. El Tribunal Suprem va mantenir les inhabilitacions per a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.

stats