Els contractes durant la covid: una porta oberta a la corrupció?
En els últims anys han aflorat casos amb indicis corruptes i d'altres amb pràctiques fraudulentes
BarcelonaQuan el març del 2020 va esclatar la pandèmia de la covid-19, el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma i, amb ell, l'aval per accelerar qualsevol contractació pública per comprar material sanitari o el que fos necessari per fer front a la crisi. El procediment d'emergència, fins a aquell moment utilitzat de forma anecdòtica i reservat per a casos "d'esdeveniments catastròfics", va passar a fer-se servir en pràcticament totes les adjudicacions de les administracions. Significava donar via lliure a les contractacions a dit i ràpidament els organismes supervisors independents van començar a alertar de la manca de controls d'aquest tipus de contractes, ja fos per la immediatesa amb què s'havien de prendre les decisions o per l'abús que se'n va fer.
Com van advertir, amb el pas dels anys han anat aflorant indicis de pràctiques fraudulentes en alguns contractes, com el que s'ha conegut els últims dies que esquitxa l'exministre de Transports José Luis Ábalos pels suborns que hauria cobrat la seva mà dreta per la compra de mascaretes. Ara bé, no és l'únic cas on s'han detectat indicis corruptes. Fa dos anys, totes les mirades es van posar en la gestió de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i en concret, en les comissions que s'hauria endut el seu germà, Tomás Díaz Ayuso, també per la compra de mascaretes durant els pitjors mesos de la pandèmia. El cas va quedar arxivat per la justícia espanyola i europea. Poc després també va aflorar la investigació de la Fiscalia Anticorrupció de les comissions que s'haurien endut dos empresaris per comprar material sanitari per a l'Ajuntament de Madrid.
En aquests casos hi sobrevolen o hi han sobrevolat indicis de corrupció, però n'hi ha hagut d'altres en què les irregularitats administratives no han anat tan enllà. Va ser el cas del contracte a Ferroser –la filial de Ferrovial– que la Generalitat va tancar, enmig d'una allau de crítiques, al cap de set mesos d'adjudicar sense concurs per 17,7 milions d'euros el rastreig dels contagis. Antifrau també va detectar "irregularitats" en els primers contractes d'emergència que va fer la Generalitat a l'hora de comprar mascaretes, respiradors i equips de protecció individual, com el de Basic Devices, per un import de 60,5 milions d'euros. Precisament, ja l'abril del 2020 Antifrau va fer un informe reclamant més transparència i controls a les administracions i va aprofitar per proposar un mecanisme de control a tres bandes entre la Intervenció General de la Generalitat, la Sindicatura de Comptes o l'Autoritat Catalana de la Competència. El Govern ho va refusar.
Els tocs d'alerta dels organismes supervisors
En paral·lel, a l'estat espanyol organismes com l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon), que depèn del ministeri d'Hisenda, també han fet diversos informes lamentant que els contractes d'emergència no estaven prou justificats o que es va abusar d'aquest mecanisme un cop superada la pitjor part de la crisi sanitària.
Per exemple, en l'informe del març del 2021, en què s'analitza la contractació especial durant el 2018 i 2019, i la del 2020 –del 14 de març, quan es va declarar l'estat d'alarma, fins al 31 de desembre–. En total, es van publicar 22.379 contractes per un valor de més de 7.000 milions d'euros a tot l'Estat. Una de les conclusions és que en molts dels contractes no es va poder comprovar la "idoneïtat de la justificació". "Tal supervisió (i control per part dels òrgans competents) es fa imprescindible per evitar els possibles abusos que puguin estar cometent en acudir a aquesta tramitació", avisa l'organisme. Aquells en què sí que estava justificat adequadament, els contractes de "subministraments", entre els quals hi ha les mascaretes, són els que predominaven, amb un 70,3% del total.
Urgència o emergència
Durant el 2021, l'OIReScon va detectar que el volum de contractes d'emergència "seguia sent elevat amb relació a altres exercicis anteriors a la pandèmia" i considerava que no és "conciliable" amb l'ús que s'ha de fer d'aquest mecanisme. La pandèmia en va obrir la veda i les facilitats per contractar a dit van fer que moltes administracions mantinguessin la porta oberta molt més temps del que els organismes reguladors consideraven necessari.
Les administracions tenen la via de la tramitació d'urgència, que és la que els organismes reguladors consideren que hauria d'haver estat l'adequada en molts dels casos. Aquesta via redueix els terminis, però manté controls previs a l'hora de fer les adjudicacions. En el cas de l'emergència, no hi ha marxa enrere a l'hora de revocar un contracte d'aquest tipus, perquè ja s'ha adjudicat i moltes vegades executat. Sí que es podria recórrer, però, a la justícia.
