Política 27/07/2021

Marta Rovira: "Demanar que s'escurci el termini de la taula de negociació ens afebleix"

5 min

BarcelonaMarta Rovira és la secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya i, des del març del 2018, viu exiliada a Ginebra (Suïssa).

Quina impressió li han deixat les visites recents de Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa?

— Al principi és molt nou i molt estrany, però al cap d’una estona la reconnexió és molt forta i tens la sensació com si no hagués passat el temps. Els vaig veure molt bé i penso que realment seran un revulsiu, seran oxigen, seran aire fresc.

¿Veure’ls a ells lliures i a vostè a l’exili ha canviat la percepció que té de la decisió que va prendre?

— En cap cas. Els motius pels quals vaig venir a l’exili continuen vigents i a mi em fa feliç haver pogut treballar també a nivell internacional per ajudar que ells sortissin en llibertat.

¿Amb els presos polítics indultats, la feina que poden fer vostès a l’exili perd pistonada?

— El govern espanyol ha estat treballant per intentar explicar que ells estan resolent el conflicte polític, però ja estem recordant a tothom qui podem a nivell internacional que la repressió segueix perquè hi ha els indults però dies després responen amb el Tribunal de Comptes o tornant a asseure la mesa del Parlament al banc dels acusats.

Però quin incentiu té ara el govern espanyol per negociar?

— Nosaltres tenim una posició de molta fortalesa a la mesa de negociació perquè representarem un gran consens que existeix a la nostra societat, que és que aquest conflicte polític s’ha de resoldre amb un referèndum.

Doncs el que hem sentit del govern espanyol és que espera que vostès hagin après la lliçó.

— Li respondria que ho hem après tant que ho tornarem a fer, perquè nosaltres defensem la democràcia i per defensar la democràcia utilitzarem tots els instruments democràtics que tinguem al nostre abast.

Si el govern espanyol tingués bona voluntat, encara quedaria convèncer les institucions de l’Estat...

— Per això hem de dotar aquest procés de negociació del conflicte polític d’unes garanties respecte al mateix procés: si s’arriba a acords, aquests seran respectats, seran acords polítics, seran acords democràtics. En tot procés de negociació d’un conflicte, les primeres trobades són per parlar de les garanties que s’atribueixen en aquest procés. Veurem si això és possible de cara al mes de setembre.

Marta Rovira durant l'entrevista feta via zoom amb Antoni Bassas

Quines garanties demanarien?

— Són garanties de compliment d’acords. No hem de deixar escapar el govern espanyol del reconeixement que aquí hi ha un conflicte polític. Què hem de fer com a representants catalans? Anar a la mesa, anar-hi fort, sense complexos. Sentia aquests dies declaracions de l’Elsa Artadi dient: «No, no, demanem que s’escurci el termini de la mesa». Jo crec que no hem de fer declaracions d’aquestes característiques perquè ens afebleixen, perquè demostrem complexos.

El president Puigdemont deia diumenge que “un país no es fa als despatxos” i Turull que “amb dues o tres reunions veurem si hi ha ganes de resoldre el conflicte”.

— Soc la primera escèptica. Senzillament el que hem de fer amb els socis de govern és posar-nos d’acord i debatre profundament. Si aquesta és una qüestió de confiança entre nosaltres, l’hem de poder superar. Estic amb el Jordi Turull. Ja es veurà si d'aquí dos o tres mesos això és una via de negociació del conflicte polític. Si no ho és, ens haurem de posar d’acord també en què fem, com ens aixequem, quin guany de legitimitat ens ha donat aquesta mesa.

¿I caldria esperar dos anys a veure resultats o es poden aixecar abans?

— Depèn de l’itinerari que tingui aquesta mesa, depèn de com s’hi assegui el govern espanyol. Posem-nos-hi, som-hi, anem-hi, fem-los assumir l’acord inicial d’aquesta mesa, que és potent i és molt bo, que és que tindrem llibertat nosaltres per defensar l’amnistia i l’autodeterminació. I a partir d’aquí ja es veurà.

¿Troba deslleial que JxCat estigui expressant malfiança de la taula?

— No. Trobo que expressen ells mateixos una necessitat en què coincideixo. Hem de parlar més, hem de debatre més. Hem d’explicar-nos més les coses i, si la qüestió que hi ha entre nosaltres és de confiança, ho hem de resoldre.

Doncs si vostè em diu que han de parlar més és que no parlen prou.

— En això estic treballant i faig una crida a parlar molt més. I soc molt optimista també des que els presos polítics són fora perquè crec que això serà un revulsiu. Crec que això ens permetrà tornar-nos a trobar, tornar a parlar, tornar a teixir aquests ponts, aquestes confiances.

¿El govern és nou de fa dos mesos i ja tornem a estar així una altra vegada?

— Crec que l’acord de govern està bastant ben travat. Fa falta que es treballi encara el consens estratègic, l’estratègia comuna i conjunta, i en això també soc optimista perquè hi ha reunions des del primer dia.

¿Té lògica que el president Aragonès no vagi a la conferència de presidents d’aquest divendres?

— Em sembla correcte que el president digui: «Miri, amb vostès tinc pendent una mesa de negociació del conflicte polític i, per tant, escolti’m, primer l’espai bilateral». 

Com l’està veient de president?

— Li estic molt agraïda, i amb la mà al cor ho dic, per tot el que està fent i com ho està fent, perquè la seva posició no ha sigut fàcil. Ha estat lluitant i ha estat treballant com ningú.

Ara s’obrirà la discussió dels pressupostos generals. Tindran una posició comuna amb Junts?

— D’això en volem parlar amb tothom. Podem intentar fins i tot compartir propostes, però tothom ha d’estar disposat a arribar al final. El que no pot ser és que se’ns interpel·li per tenir posicions comunes als pressupostos i alhora se’ns desgasti per nosaltres quedar-nos sols a intentar tenir els millors pressupostos per a Catalunya. Jo només demano honestedat. Nosaltres tornarem a explorar uns pressupostos generals i ho farem perquè hi ha una realitat de crisi social i econòmica brutal.

¿La seva interlocució amb Jordi Sànchez és fluida?

— Fins ara no era tan habitual ni tan fluida com ens hauria agradat. A partir d’ara espero que sí. De fet, em va trucar i em va dir que volien pujar també –a Ginebra– amb el Jordi Turull, el Quim Forn i el Josep Rull. Tinc moltes ganes de veure persones amb qui m’havia entès molt bé, com el Jordi Turull.

Farà deu anys que és secretària general d’ERC. El preu que n’ha pagat és altíssim?

— Per a mi no és un preu, per a mi és una inversió. Tot el que hem fet és una inversió política i ho visc amb orgull. Ho tornaria a fer i ho faria millor segurament. Això amb perspectiva sempre és millorable i em sento molt útil. Estic molt en pau.

Quin seria el desllorigador perquè vostè pogués tornar de l'exili: la reforma del delicte de sedició o un pronunciament favorable d’Estrasburg?

— És la segona claríssimament. Les persones que estem exiliades hem d’esperar que el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg es pronunciï. Serà allà on nosaltres podrem veure quines possibilitats tenim al nostre abast. De moment ho veig clarament impossible.

stats