Dos debats que donen pistes sobre el futur de la legislatura
La bel·ligerància de la dreta genera espai per als partits petits, que poden ser decisius en votacions clau
MadridNomés va ser el primer tast de la legislatura, però les sessions del debat d’investidura al Congrés de Diputats van deixar algunes pinzellades de quines poden ser les claus de la legislatura que comença. La primera a l’Estat amb un govern de coalició des de la recuperació de la democràcia. La sintonia entre el PSOE i Unides Podem és, de fet, una de les imatges que van deixar uns plens en què es va veure la dreta més agressiva que mai i uns partits petits que poden ser decisius per aprovar lleis importants, reformes i, fins i tot, pressupostos. Tot plegat, amb un independentisme obert al diàleg malgrat desconfiar del nou executiu.
Una dreta ferotge
La influència de Vox acaba amb el gir moderat de Casado
La triple dreta va demostrar des del primer dia que estava disposada a enfangar el terreny de joc de la legislatura, amenaçant amb portar als tribunals el mateix president espanyol, Pedro Sánchez, a la mínima ocasió. La influència dels 52 diputats s’ha fet notar i s’ha emportat el gir moderat del líder del PP, Pablo Casado, que en les seves intervencions va recuperar el seu to més agre, carregant amb duresa contra Sánchez pel seu pacte amb Podem i els independentistes. Tant el PP com Vox no van dubtar a agitar el fantasma d’ETA per carregar contra el fet que els vots d’EH Bildu fossin decisius per a la investidura. Els insults i els crits de “terroristes” i “colpistes” des dels escons del PP i Vox van ser una constant. També Ciutadans ha aixecat un mur davant del PSOE, amb Inés Arrimadas cridant una vegada i una altra al transfuguisme dins les files socialistes.
Partits petits decisius
Amb una majoria tan ajustada cada vot compta
Precisament la distància mostrada amb Sánchez per part del PP i Ciutadans obre la porta a una legislatura en què els partits més petits puguin ser decisius en les votacions clau. La investidura no hauria prosperat sense l’abstenció d’ERC i EH Bildu i el vot a favor del PNB, però tampoc sense l’aval de Més País, Compromís, el BNG, Nova Canàries i Terol Existeix. Partits petits -amb un o dos diputats- que en alguns casos van ser sotmesos a una forta pressió perquè canviessin el sentit del seu vot i que veuen ara com poden jugar un paper decisiu en algunes de les votacions clau de la legislatura, com ara els pressupostos o les principals lleis que vulguin tirar endavant el PSOE i Podem.
Un PSOE cohesionat
Els ‘barons’ socialistes expressen satisfacció amb el nou govern
Fins a última hora la dreta va buscar reanimar les dues ànimes del PSOE que tants problemes han donat a Sánchez en el passat. Consolidat a Ferraz, el president electe ha soldat les fissures en els últims anys, no només arran de la moció de censura que va tornar el socialisme a la Moncloa, sinó aprofitant les convocatòries electorals del 2019. Sánchez s’ha fet seu el PSOE i, fins i tot, els barons territorials li han fet costat en l’aposta pel govern de coalició amb Unides Podem i els pactes amb nacionalistes i independentistes. Ahir la majoria d’ells van expressar a Twitter la seva satisfacció amb la investidura, també els que no van assistir al Congrés, com el manxec Emiliano García-Page i l’aragonès Javier Lambán. Els diputats “valents” que buscava Arrimadas perquè trenquessin la disciplina de vot van acabar sent “valents” per no sucumbir a la pressió, tal com va celebrar el PSOE ahir. La incògnita és si la dissidència interna apareixerà en funció de com avancin les relacions amb l’independentisme.
Reconciliació amb Podem
La sintonia entre els socis de govern ha sigut total
El debat d’investidura va servir per suturar les ferides que va deixar entre el PSOE i Unides Podem el fracàs de la negociació al juliol. Lluny queden les paraules de Sánchez dient que no podria dormir tranquil amb Pablo Iglesias al consell de ministres. Ara serà el seu vicepresident, i ahir fins i tot es va posar dempeus per ovacionar-lo quan el dirigent lila va acabar el seu discurs. Caldrà veure, això sí, quina és la dinàmica entre socis quan es posi en marxa el govern, quin grau de lleialtat mostra el partit lila amb els socialistes i si busca marcar perfil des de les seves àrees.
ERC i JxCat, desconfiats però oberts al diàleg
Els republicans es consoliden com un actor clau
El debat deixa ERC i JxCat com dos actors diferenciats de l’independentisme, un que s’ha implicat per donar una oportunitat al diàleg i s’ha abstingut, ERC, i un altre que hi ha votat en contra per la falta de convenciment que Sánchez pugui proposar una solució vàlida per als que volen l’autodeterminació. Tanmateix, la portaveu de JxCat, Laura Borràs, tampoc va voler tancar-se en banda a la possibilitat de negociar si es reconeix la figura de Quim Torra com a interlocutor. Els 13 diputats d’ERC tenen molt pes en la nova legislatura i els avenços del diàleg seran clau.
