Xoc a la dreta espanyolista: tres receptes per seduir un mateix perfil de votant
El PP endureix el discurs a la recta final de campanya per fer el 'sorpasso' a Vox
BarcelonaLa batalla a la dreta espanyolista en aquestes eleccions està sent dura, amb unes enquestes ajustades: el PP intenta fer el sorpasso a Vox, l'extrema dreta s'esmerça a mantenir el lideratge dins la triple dreta unionista i Ciutadans busca evitar la seva extinció. Tots tres tenen l'objectiu de seduir un perfil de votant similar –de dretes i unionista–, però ho fan amb estratègies diferents. Mentre el PP s'ha conjurat a no parlar dels seus competidors de l'espai i carregar només contra l'independentisme i el PSC –el seu altre competidor dins l'unionisme però a l'esquerra–, el partit d'extrema dreta Vox sí que es dedica a criticar obertament el líder popular (estatal), Alberto Núñez Feijóo. Pel que fa a Ciutadans, obvia els de Santiago Abascal i carrega contra el PP, el PSC i l'independentisme, sobretot focalitzant-se en Carles Puigdemont.
Aquesta lluita va començar amb un lleuger avantatge del PP a l'inici de la campanya, que té com a aspiració passar de tres diputats a superar els onze que actualment té Vox. Ara bé, diverses enquestes, com la de l'ARA, ja donen un empat entre tots dos partits. Sent conscients d'això, aquesta setmana el PP ja ha endurit el discurs, amb l'aterratge de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, a la plaça Artós de Sarrià. A això s'hi ha sumat l'aposta del candidat del partit el 12-M, Alejandro Fernández, per agafar l'ala dura del partit com a referents: Alejo Vidal-Quadras, José María Aznar i Xavier García Albiol. Mentrestant, el president de Vox, Santiago Abascal, ha enviat una carta a Feijóo acusant-lo de col·laborar de sota mà amb el PSOE i demanant-li un front comú contra el "colpisme".
Contrast de plantejaments
Les formacions de la dreta unionista han plantejat la campanya electoral diferent. D'entrada, fonts del PP expliquen per què no parlen mai de Vox o Ciutadans: tenen clar que el seu rival és l'independentisme. Així, diuen que en el bloc constitucionalista l'únic que pot fer alguna cosa és el PP i no posen Salvador Illa en aquest espai polític perquè diuen que els socialistes pacten amb els independentistes a tot arreu, des de l'Estat fins als ajuntaments. Argumenten que volien una campanya en positiu, basada en la fiscalitat, seguretat o educació i sequera, però els girs de Pedro Sánchez l'han convertit encara més en blanc de les seves crítiques, al costat de Puigdemont. La campanya ha estat condicionada pel desembarcament de líders estatals com Feijóo, que s'hi ha implicat de valent venint vuit dies al Principat, a més de nombrosos presidents autonòmics.
Per la seva banda, la campanya de Vox, amb l'omnipresència d'Abascal, està molt centrada en la immigració "massiva" i l'oposició a "l'islamisme", amanida amb el discurs antiindependentista. Fonts del partit asseguren que el PP va a rebuf seu i ho exemplifiquen amb l'acte d'Ayuso a la plaça Artós, que ha estat el seu feu simbòlic. Així, comenten que l'objectiu de la candidatura encapçalada per Ignacio Garriga no és arrabassar vots al PP, sinó "buscar el vot socialista". Consideren que els votants tradicionals del PP que podien captar ja els han captat –l'objectiu és consolidar-se– i que ara poden créixer a través del PSC: asseguren que hi tenen vot fronterer pel malestar social i la situació migratòria, sobretot a l'àrea metropolitana, i també pels seus pactes amb l'independentisme i l'amnistia. Alhora, parteixen d'una implantació social i juvenil accentuada, i subratllen que el seu elevat suport es deu a qüestions que no toquen els de Feijóo: la immigració i l'islam –que vinculen directament amb la inseguretat–, la delinqüència o el model d'estat unitari i el combat contra el feminisme i l'anomenada "ideologia de gènere".
La lluita de Ciutadans
Cs ha centrat la campanya a carregar sobretot contra el PSC i l'independentisme, posant a la diana Puigdemont i Pedro Sánchez des de l'inici, amb un cartell electoral fet amb IA. Ara bé, també ha apuntat contra el PP, retraient la seva entesa amb el nacionalisme als anys noranta, exemplificada amb el Pacte del Majestic, i també amb una "possible traïció" ara pels contactes dels d'Alberto Núñez Feijóo amb Junts. Per reforçar aquesta estratègia, a l'inici de la campanya van demanar un compromís "constitucionalista" de no acceptar els vots independentistes per a una investidura i no han rebut la signatura del PP ni del PSC –han estat ignorats–. On no creuen que puguin pescar votants és a Vox, ja que el consideren un projecte "antagònic i ultranacionalista espanyol".
