El camí d'ERC per rearmar-se el 23-J: més independència i menys diàleg

BarcelonaPaïda a correcuita la reculada de les eleccions municipals, ERC busca el camí per rearmar-se de cara a les eleccions generals del 23 de juliol. Dues setmanes després de la nit amarga del 28 de maig, el partit d'Oriol Junqueras començar a donar pistes de quines peces vol tocar per rescabalar-se. En cap cas es planteja llençar a la brossa l'estratègia troncal del partit en els darrers sis anys, que és l'aposta per la negociació amb l'Estat per aconseguir un referèndum, però sí que es comencen a introduir canvis en el discurs. Resumint-ho molt: a partir d'ara es parlarà més d'independència i menys de diàleg. Un càrrec important del partit ho resumeix així: "L'estratègia no la podem canviar perquè no n'hi ha d'altre viable, però és evident que necessita ajustos que la facin seductora". "Ha fallat la tàctica, no l'estratègia", resumeix un altre.

Els primers a donar alguna pista de per on aniran els canvis han sigut els caps més visibles, el president del partit, Oriol Junqueras, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Són els que tenen més altaveus per fer-ho. El primer s'hi va posar l'endemà de les eleccions municipals: l'ordre clara ha sigut prioritzar els pactes locals amb Junts. La idea a transmetre és que Esquerra prioritza els acords independentistes per deixar enrere una època en què se l'ha vist sovint al costat del PSC i els comuns. Per exemple, en l'aprovació dels últims pressupostos catalans. El paradigma d'aquest cas ha sigut Barcelona, quan Junqueras va voler liquidar aviat qualsevol debat i es va posar de seguida en mans de Trias: "Estic convençut que el millor per a la ciutat és que hi hagi un alcalde vinculat a un partit independentista".

Amb un estil propi, Aragonès ha començat a traçar el mateix camí. La seva primera reacció postelectoral va ser reclamar un "front" sobiranista per afrontar l'auge del PP i Vox a l'Estat, però no s'ha quedat aquí. Aquesta setmana, des de França, reivindicava el seu executiu com un "Govern compromès amb la independència" i llistava algunes mesures per exhibir pedigrí: per exemple, haver sigut el "primer" a restituir una consellera de l'1-O –Meritxell Serret–. Des de la reculada s'ha vist un president que ha posat més l'accent en la qüestió independentista i que ha relegat el diàleg en un segon pla.

Des del Palau de la Generalitat interpreten que no cal reformular l'estratègia de fons, però sí que cal canviar coses. "L'essència la mantenim, simplement que amb el nou context polític cal insistir més en el full de ruta [independentista] que l'hem donat per descomptat, però en què cal insistir més", resolen des del Govern. En resum, que el primer executiu d'ERC ha posat molt l'accent en la gestió i el diàleg, i ha deixat en un segon pla els orígens: que són la força degana de l'independentisme. "La gestió per si sola és condició necessària, però probablement no suficient", resolen.

La gestió interna

¿I tot aquest replegament independentista, per a què? Fonamentalment per dos objectius: un a curt i l'altre a mitjà termini. A curt, per mobilitzar el 23 de juliol el vot independentista que ERC –i també Junts i la CUP– interpreten que es va quedar a casa a les municipals i que per això van recular. A mitjà termini, per recuperar una certa unitat independentista que doni estabilitat al Govern en els dos anys que queden de legislatura i que doni múscul davant d'un eventual govern PP-Vox a Espanya. Fins i tot s'ha agafat a la unitat el candidat d'ERC a les generals, Gabriel Rufián, que solia estar més habituat a confrontar-se amb Junts. "L'independentisme ha de posar preu a una hipotètica investidura de Sánchez. (...) Per això demanem a la resta de l'independentisme que posem junts aquest preu", deia divendres.

Tots aquests retocs en el discurs, el partit els haurà de fer amb una militància per primer cop en alerta en anys. Ja no és només el corrent crític Primer d'Octubre el que ha alçat la veu, sinó que s'han pogut sentir altres crítiques en públic com les de Joan Tardà o Alfred Bosch. Dimarts es va celebrar una assemblea oberta on es van sentir alguns tocs d'atenció, sense anar més enllà. "Ningú qüestiona l'estratègia, però cal plantar cara a l'independentisme suposadament pur i virginal de Junts", explica un veterà militant que hi va participar. La idea és aquesta: recuperar l'essència sense canviar el rumb per salvar el 23-J, reforçar el Govern i mantenir la pau al partit.