Pedro Piqueras colla Santiago Abascal
BarcelonaPedro Piqueras, el presentador d’Informativos Telecinco del vespre, s’ha fet popular pels adjectius tremendistes que afegeix a les notícies i la paciència que ha tingut aguantant les extravagants maneres de donar-li pas del Sálvame. Però el cert és que l’entrevista que Piqueras va fer dimarts a Santiago Abascal demostra que sota la pàtina d’espectacle que envernissa sempre Mediaset hi ha un periodista amb criteri. Amb el líder de Vox no és fàcil aconseguir trobar una actitud i un qüestionari que ofereixin a l’espectador una visió que no alimenti encara més el personatge i les seves teories. És difícil no ser arrossegat per la tensió dialèctica que provoca l’extrema dreta. I Piqueras no va perdre el to calmat i prudent en cap moment. Va fer-li preguntes concretes i va posar-li exemples que van obligar Abascal a sortir del discurs après. I aquí s’apreciaven les esquerdes i les inèrcies de l'extrema dreta que, en un espectador crític, haurien de cridar l’atenció. Piqueras, a mesura que avançava l’entrevista, li va anar subratllant alguns dels aspectes lingüístics i discursius que són molt propis de Vox i que en massa ocasions s’han acabat normalitzant.
Quan el periodista li va preguntar per les negociacions amb el PP, Abascal es refugiava en ambigüitats i tòpics. “Siempre van acompañados, ustedes, siento decirlo así, de una cierta tensión”, va apuntar-li Piqueras. Abascal va fugir d’estudi, però el presentador hi va tornar: “Imprimen una cierta tensión en todas las negociaciones”. El líder de Vox, aleshores, va fer referència a la “demonización” que es feia del partit. I amb un to molt cordial i tranquil li va fer notar que el terme “demonización” estava molt present en el seu discurs i que més endavant li preguntaria sobre això. No va tenir temps, però cada vegada que va fer servir la paraula, el periodista l'hi va fer notar (i, de retruc, a l’audiència). Piqueras va ser incisiu posant en evidència el negacionisme de Vox amb la violència masclista a través d’imatges dels darrers dies. Abascal va fer referència a Pedro Sánchez com “el líder de la manada” i Piqueras, seriós i amb un to apaivagat, el va aturar: “¿Se ha referido a Pedro Sánchez como ‘líder de la manada'?” Piqueras s’havia preparat contraarguments sòlids sobre les banderes LGTBI i la immigració. Li va recordar un tuit seu on assegurava que l’assassinat d’una dona a Madrid havia estat comès per un magrebí i la informació havia resultat falsa: “¿Es más fácil para ustedes creer que se trata de un magrebí, el que ha cometido el acto?”
Piqueras va obviar les preguntes genèriques de programa electoral per incidir en les accions concretes i el tipus de discurs. Sempre hi ha dubtes i precaucions sobre la manera de tractar l’extrema dreta. Piqueras va fer bona feina perquè la seva fredor, l’habilitat per distanciar-se de la tensió i la seva capacitat per estudiar les esquerdes i les inèrcies van permetre fer un retrat més cru i realista de Vox. Va desactivar l’èpica que afegeixen al seu discurs i, sobretot, va fer que es concretés amb més realisme quin és el panorama de futur més immediat al qual aspiren.
