Eleccions municipals 2023: més enllà de Barcelona, d'on has d'estar pendent?

A la jornada de les eleccions municipals hi ha més batalles clau, a part de la de la capital

Gerard Pruna

Núria Orriols Guiu

Xavi Tedó

Anna Mascaró

Marc Toro

5 min

Xavier Garcia Albiol, Gemma Geis, Miquel Pueyo i Núria Parlon ARA

BarcelonaMés enllà de Barcelona, aquest diumenge cal estar pendents de moltes altres ciutats del país. Les eleccions arriben obertes a pràcticament tot arreu i la victòria pot dependre d’un grapat de vots, però de moment la participació és considerablement més baixa que el 2019. Repassem algunes de les cites clau del 28 de maig. Recorda que pots seguir en directe la jornada electoral a Barcelona, les eleccions a Lleida, tot el que passi el 28-M a Girona i totes les novetats dels comicis a Tarragona.

Girona: un doble o triple empat que dibuixa un escenari abocat als pactes

Girona viu les eleccions més obertes de la seva història. Després del domini absolut socialista fins al 2011 i dels governs de Convergència, amb Carles Puigdemont i Marta Madrenas al capdavant, aquests comicis apunten a un doble o triple empat. Junts i el PSC, però també Guanyem, es disputen ser la força més votada. La confluència, on hi ha la CUP, aspira a fer el sorpasso, mentre que Junts s’encomana a l’exconsellera Gemma Geis per retenir la ciutat més important on governa. El PSC creu que els vots de Cs i l’efecte Sánchez i Illa li poden donar la victòria i governar, ara ja sense vetos de l’independentisme.

Tarragona i Lleida: les ciutats que ERC va conquerir i que ara trontollen

Esquerra va conquerir les alcaldies de Tarragona i Lleida per primer cop el 2019, però ara corre el risc de perdre-les. A Lleida, els republicans, Junts i el PSC competeixen frec a frec, mentre que a Tarragona el consistori es disputa entre els socialistes i Esquerra. Ara bé, en les dues ciutats tot apunta que seran claus els pactes postelectorals. A la capital lleidatana es dibuixa un pacte sobiranista –per tant, serà important qui quedi primer, ERC o JxCat, per a l’alcaldia–, mentre que a Tarragona sembla que serà Junts qui tindrà la clau per decidir si dona la vara al PSC o a Esquerra.

La silueta de la Seu Vella és definitòria de la ciutat de Lleida Santi Iglesias

Badalona: Albiol busca una majoria absoluta que eviti els pactes contra ell

La quarta ciutat de Catalunya viurà aquest diumenge una nova edició d’un duel que ja s’ha convertit en un clàssic de les eleccions municipals: el que enfronta el candidat del PP, Xavier García Albiol, i tota la resta de formacions. La victòria de l’alcaldable popular està fora de discussió, però el que hi ha en joc és si aconsegueix la majoria absoluta de 14 regidors –ara en té 11– o si torna a donar l’oportunitat a la resta de partits d’articular un govern alternatiu com el que hi ha ara mateix a la ciutat. El duel per liderar aquest bloc és entre l'alcalde actual, Rubén Guijarro (PSC), i el candidat d’Esquerra, Àlex Montornès.

Sant Cugat: JxCat busca la majoria per a l’alcaldia tot i la fragmentació postconvergent

Sant Cugat, històricament, havia estat la joia de la corona de CiU. Des del 1987 que s’havien succeït convergents a l’alcaldia i no va ser fins al 2019 que un pacte entre ERC, el PSC i la CUP va desbancar JxCat del consistori tot i haver guanyat les eleccions. Aquesta vegada, el candidat de JxCat, Josep M. Vallès, aspira a tenir una majoria suficient perquè la resta no sumi, malgrat la fragmentació de l’espai postconvergent. S'hi presenten quinze candidatures, tres de les quals vinculades a l’extinta CiU: Junts, PDECat i Convergents. A banda, Independents per Sant Cugat i el Front Nacional també incorporen exmembres de l’espai.

Berga: la CUP aspira a revalidar un tercer mandat en l’única capital de comarca on mana

A la Catalunya Central, totes les mirades se centraran en Manresa, on fa quatre anys ERC es va imposar per només deu vots a Junts. També a Berga, l’única capital de comarca on mana la CUP. El 2015 van desbancar CiU per només 58 vots i van governar en minoria amb 6 regidors. Fa quatre anys en van sumar dos més i es van quedar a un de la majoria absoluta, que es van assegurar amb els dos regidors d’ERC. Ara l’objectiu és revalidar un tercer mandat perquè perdre Berga seria un cop molt dur. Junts serà, un cop més, el rival a batre.

Terrassa: el PSC intenta retallar terreny a la majoria de Ballart

Terrassa és l'única gran ciutat metropolitana liderada des del 2019 per un partit local, Tot per Terrassa. L’alcalde, Jordi Ballart, s’ha convertit en una figura molt coneguda al municipi i confia a revalidar la victòria. És exsocialista: el 2017 va marxar del PSC descontent per l’aplicació del 155. Però la formació de Salvador Illa ha lliurat batalla en aquesta campanya, amb Eva Candela de candidata. El ministre Miquel Iceta, el mateix Illa, l’exalcalde Pere Navarro i l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero hi han anat a demanar el vot. L’objectiu: retallar distàncies amb Ballart.

El Mercat de la Independència, al centre de Terrassa. CRISTINA CALDERER

Santa Coloma de Gramenet mesura l’abast de l’efecte Rufián

Difícilment seran aquestes les eleccions que trencaran amb l’hegemonia del PSC a Santa Coloma. Núria Parlon hi governa amb una folgada majoria absoluta (17 de 27 regidors del ple) i ni l’efecte Gabriel Rufián –candidat d’ERC més metropolità que colomenc– ni cap altra llista representen una amenaça reals per prendre el govern als socialistes. Serà interessant, això sí, veure si pateixen algun tipus de desgast, quin paper com a tal fa Rufián i si Cs, que el 2019 va convertir-se en segona força, desapareix ara de l’Ajuntament. També si el PP recupera la representació al consistori o si Vox hi entra per primer cop.