Política 28/05/2021

ERC s'hauria imposat en la repetició de les eleccions, segons el CEO

Els republicans haurien superat el PSC en dos diputats i la distància amb Junts s'hauria ampliat a vuit

4 min
Enquesta del CEO del 28 de maig del 2021

BarcelonaPere Aragonès és el 132è president de la Generalitat. Divendres va ser investit, dilluns va prendre possessió del càrrec i dimecres ja va fer la primera reunió de govern amb els nous consellers. El pacte in extremis entre Junts i ERC va desbloquejar una situació que podia haver conduit a una repetició electoral, la primera en la història de Catalunya. En lloc de reunir el consell executiu, dimecres s'hauria dissolt la legislatura i hauria començat el compte enrere per a unes eleccions que, segons el Centre d'Estudis d'Opinió, hauria guanyat Esquerra en solitari, desfent l'empat del 14-F amb el PSC. Els republicans haurien estat els més beneficiats i haurien passat de 33 a 36-37 escons al Parlament, i superarien així els socialistes, que també haurien crescut fins els 34-35, i sobretot JxCat, el més perjudicat dels tres grans partits, que hauria baixat de 32 a 28-29 diputats. És a dir, la diferència entre ERC i Junts s'hauria ampliat d'un diputat a entre 8 i 9. Malgrat això, els votants més satisfets amb els resultats del 14-F són precisament els de Junts per davant dels d'ERC.

L'enquesta es va fer de manera telefònica entre l'11 i el 19 de maig. Tenint en compte que l'acord de govern no es va anunciar fins al dia 17, les respostes recullen majoritàriament la incertesa que hi havia fins a aquella data. El que es podria haver convertit en la primera enquesta de la precampanya serà finalment una fotografia de la fortalesa dels partits polítics quan tot just comença a caminar el nou executiu. I malgrat l'estira-i-arronsa entre Junts i ERC d'aquests últims mesos, la victòria dels republicans, a més, hauria anat acompanyada d'un reforçament de l'independentisme, que hauria passat de 74 diputats a entre 75 i 78 diputats a la cambra catalana (un 50,3% dels vots, sense comptar amb les formacions extraparlamentàries). La CUP hi hauria contribuït, ja que s'enfilaria fins als 11 o 12 escons, segons el CEO.

El més perjudicat de la repetició electoral hauria sigut, altre cop, Ciutadans, amb risc de desaparèixer del Parlament. L'enquesta li atribueix entre 0 i 2 escons i només el 2,4% dels vots a Catalunya. El partit que actualment lidera Carlos Carrizosa acumula males notícies des que es va enfonsar, precisament en una altra repetició d'eleccions: les de l'Estat el 10 de novembre del 2019. També hauria afectat negativament les expectatives de Vox, que fins a les eleccions madrilenyes del 4 de maig era el partit de moda de la dreta espanyola: la formació que encapçala Ignacio Garriga a Catalunya hauria passat de ser la quarta força amb els 11 escons que va assolir ara fa tres mesos a haver-se de conformar amb ser la sisena, amb 7-8 diputats. L'extrema dreta hauria quedat, doncs, per darrere de la CUP, però potser també dels comuns, que haurien mantingut els 8 diputats o en podrien haver guanyat un. Per la seva banda, el PP, que només té 3 escons, els hauria aconseguit doblar. El CEO descarta que el PDECat hagués pogut treure el cap en els nous comicis.

Oriol Junqueras torna a ser el més ben valorat

Malgrat que està empresonat i inhabilitat i que no pot exercir càrrecs institucionals, el president d'ERC, Oriol Junqueras, continua sent el polític més ben valorat per la ciutadania. S'enfila fins al 5,51 en una classificació en què a part d'ell aprova també la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Dolors Sabater (5,01), malgrat que en el seu cas només la coneixen el 55% dels catalans. El nou president, Pere Aragonès, se situa tercer amb un 4,81 i només l'aproven els votants d'ERC (6,72) i els de Junts (5,18). Ell predica que vol governar "per a tothom" i, almenys, s'aurà de guanyar els de la CUP, amb qui té signat un acord de legislatura, que el puntuen amb una mitjana de 4,58.

La líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ve a continuació, amb un 4,8, i la segueixen el diputat de la CUP Carles Riera (4,78), el company de partit d'Albiach a Madrid Jaume Asens (4,68) i la presidenta del Parlament, Laura Borràs (4,48). Com Aragonès, Borràs empitjora la nota respecte a l'enquesta preelectoral del gener, tot i que els dos estudis són difícilment comparables. De fet, encara no s'ha impulsat el primer Baròmetre del 2021, que habitualment es fa al mes de març, i ara el CEO, com la resta d'organismes públics, està pendent dels nomenaments derivats de la composició del nou Govern: depèn de Presidència, una conselleria que ara ha passat a estar controlada per ERC.

Tanquen la classificació el cap de l'oposició i líder del PSC, Salvador Illa (4,41); el ministre socialista Miquel Iceta (4,06); l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont (3,90), que, com és habitual, rep bones notes entre els independentistes i molt dolentes entre els unionistes; i, per acabar, arriben els representants del PP (Alejandro Fernández, 3,31), de Ciutadans (Nacho Martín Blanco, 2,62, i Carlos Carrizosa, 2,4) i de Vox (Ignacio Garriga, 2,31). Carrizosa és, per cert, l'únic polític de la llista que suspèn entre els votants de tots els partits, també del seu.

Victòria republicana a les espanyoles

La fortalesa electoral d'ERC, que ha recuperat la presidència efectiva de la Generalitat després de més de vuitanta anys, també es fa evident en les eleccions espanyoles. Els republicans venen de guanyar les dues que es van celebrar el 2019 i tornarien a aconseguir la victòria si Pedro Sánchez decidís avançar-les. Tot i que el PSC va a l'alça, ERC mantindria els 13 escons que té actualment al Congrés de Diputats i fins i tot tindria l'opció d'arribar als 14. Els socialistes li seguirien l'estela i millorarien el percentatge de vot amb la perspectiva d'obtenir entre 11 i 13 escons. Com a Catalunya, Junts mantindria la tercera posició amb 8 i qui perdria la meitat dels suports seria Catalunya en Comú: de guanyar les eleccions el 2016 amb 12 diputats, va passar el 2019 a 8 i ara n'aconseguiria 4. Amb 3-4 es quedarien el PP, Vox i la CUP, i qui desapareixeria seria Ciutadans.

stats