ERC i JxCat reprenen les reunions sense acords

BarcelonaDesprés de diversos intercanvis de documents i de no reunir-se formalment des de dimecres de la setmana passada, aquest divendres els negociadors d'Esquerra i Junts s'han reunit de forma telemàtica -segons ha avançat 'Nació Digital i ha confirmat l'ARA- per intentar consensuar un acord marc de legislatura, però sense abordar encara una de les claus de la negociació: el repartiment de les conselleries. La proposta de treball global que van remetre els republicans a Junts, després de diversos documents temàtics enviats per part dels de Carles Puigdemont, agafa forma per convertir-se en la base del pacte de legislatura, però encara no està tancat. Incorpora l'estratègia a seguir del Procés (recull el procés de negociació amb l'Estat i, sense concretar, l'anomenat "embat democràtic" per si fracassa el diàleg) i l'acord de mesa al Parlament (amb el compromís de reformar el reglament i tirar endavant la sindicatura electoral), el programa de Govern i, finalment, els mecanismes per evitar desacords dins l'executiu (les comissions de seguiment de la coalició).

Ara bé, segons fonts coneixedores de la reunió d'aquest divendres, només s'ha enfilat una part, la del programa de Govern, i Junts té pendent fer el retorn de les qüestions que tenen a veure amb l'estratègia del Procés i els mecanismes per blindar la coalició de crisi, que com va avançar l'ARA dimarts al vespre se'n proposen bàsicament tres: una de parlamentària formada pels presidents de grup i els portaveus, una altra de seguiment de l'acord de coalició amb membres del partit, del govern i de la cambra, i una tercera de direcció per a casos excepcionals de desacords. ERC també planteja unes trobades periòdiques de tot el govern per donar comptes del grau de compliment del programa.

El contingut programàtic

En la trobada d'aquest divendres s'han abordat, segons diverses fonts consultades, les qüestions que tenen a veure amb el programa de Govern. Junts ha introduït canvis que els republicans ara hauran de valorar en la propera reunió. Uns i altres volen intensificar el ritme de les trobades a partir de la setmana que ve (aquesta setmana només s'han trobat un cop). Entre d'altres, s'han tractat mesures programàtiques com augmentar en 5.000 milions d'euros el finançament de la sanitat -tots dos partits ho portaven al programa electoral-, millorar el sistema de rastreig de la pandèmia, augmentar els fons destinats a la renda bàsica -malgrat que ERC també ha pactat amb la CUP un pla pilot per a la renda universal- i altres polítiques que va anunciar Pere Aragonès en el debat d'investidura, com el pla de xoc econòmic de 700 milions d'euros.

El que no s'ha abordat a fons aquest divendres és el nucli de l'estratègia que té a veure amb el Procés, que es dibuixa amb l'escenificació d'un procés de negociació amb l'Estat -amb una declaració al Parlament i en el si del consell executiu- i, alhora, preparar en el marc d'un nou estat major una alternativa per si el diàleg fracassa. La idea és encaixar aquesta nova estructura dins el Consell per la República -els republicans es comprometen a descongelar la seva presència en aquest òrgan-, però encara no està tancat com s'hauria de fer. De fet, des de Setmana Santa que això es negocia entre Òmnium, l'ANC, la CUP, ERC i Junts directament amb el Consell, a través de l'exconseller Toni Comín.

La idea és que la taula de diàleg amb el govern espanyol estigui fiscalitzada per una comissió al Parlament a més de crear mecanismes d'avaluació -una exigència de Junts- per valorar si avança o no. En tot cas, se li dona un marge fins a la meitat de la legislatura -dos anys en consonància amb l'acord amb la CUP- per decidir si la negociació ha donat prou fruits. En tot cas, el límit temporal tampoc podria anar més enllà: d'aquí dos anys és quan s'acaba la legislatura espanyola si Pedro Sánchez no decideix abans avançar eleccions.

L'encaix amb la CUP

Els republicans creuen que el document amb Junts no contradiu l'acord que van rubricar amb la CUP, malgrat que des de Junts insisteixen que no els interpel·la. Segons fonts coneixedores de les negociacions, el document que negocien els actuals socis de Govern no inclou les mesures sectorials que s'han acordat amb els anticapitalistes, si no que es conceben com un compromís a banda del que Esquerra ha signat amb els cupaires i que es manté. És a dir, Junts no es compromet en l'esborrany actual a aprovar una moratòria de les renovables ni tampoc el pla pilot de la renda bàsica universal, dues de les objeccions que els de Puigdemont havien posat en relació amb el document promogut pels dos partits d'esquerres.