Política 03/09/2021

Joan Carles I esclata contra la Fiscalia per les sospites de corrupció

El fiscal veu indicis que l'emèrit era un comissionista internacional i li atribueix quatre delictes

4 min
El rei Joan Carles I, en una foto d'arxiu, abans d'exiliar-se als Emirats Àrabs Units

MadridEl dia que la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, entregava la memòria anual del ministeri públic a Felip VI, s'ha viscut un nou capítol del serial judicial de Joan Carles I. Les sospites de corrupció per part del tinent fiscal de la Fiscalia del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos, revelades amb frases literals per El Mundo, han enfurismat la defensa del rei emèrit, que ha carregat contra la institució per “conculcar la presumpció d’innocència”. Les noves informacions acabaran amb tota probabilitat en un nou intent frustrat al Congrés per investigar les activitats tèrboles de l’anterior monarca.

L’esmentat diari ha publicat part del contingut d’una comissió rogatòria que el fiscal Campos, que lidera les diligències d’investigació sobre l’emèrit, va enviar el 24 de febrer a Suïssa. Hi demanava tota la informació sobre els comptes vinculats a la fundació Zagatka, creada pel seu cosí Álvaro de Orleans i de la qual era primer beneficiari, als bancs Crédit Suisse i Lombard Odier entre 2016 i 2019. En la comunicació, el fiscal assegura que hi ha “elements indiciaris que els fons objecte d’investigació” tenen una procedència il·lícita, i assenyala possibles delictes de “blanqueig de capitals, contra la hisenda pública, frau i tràfic d’influències”.

La Fiscalia del Suprem indaga la fortuna de Joan Carles I en paradisos fiscals, tant el seu origen com l’ocultació a la hisenda espanyola. Campos destaca en l’escrit enviat a l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa que té indicis que l’emèrit va cobrar “comissions i altres prestacions” similars a través de la seva “intermediació en negocis empresarials internacionals”. Tant a Espanya com a Suïssa, s’investiga el presumpte cobrament de 65 milions d’euros com a comissió per l’adjudicació el 2008 de les obres de l’AVE a la Meca a empreses espanyoles. En les diligències 40/2020, el fiscal espanyol indaga possibles “fets d’ocultació, transformació, transmissió, conversió i/o possessió de fons”, detalla l’emissor, que vol conèixer la “procedència” dels fons i la “participació” de Joan Carles I en operacions amb aquests diners. 

La Fiscalia puntualitza

La publicació ha obligat la Fiscalia del Suprem a fer una puntualització. Ha emès un comunicat en el qual adverteix que la comissió rogatòria no era cap “dictamen, petició de processament o conclusions del fiscal”. Això sí, admet que per a la petició de cooperació internacional Campos havia de “detallar tots els indicis de criminalitat disponibles”. “Serà precisament el contingut de la resposta que doni l’autoritat requerida a la corresponent comissió rogatòria la que en el seu moment permetrà al fiscal confirmar o descartar aquests indicis, o fins i tot obrir altres vies d’investigació”, assenyalava la nota.

Malgrat el matís, la defensa de Joan Carles I ha reaccionat amb un dur comunicat contra el ministeri públic. “Es traslladen unes valoracions i consideracions que perjudiquen greument a S.M. el Rei D. Joan Carles, que està sotmès a una investigació per part de la Fiscalia des de fa més d’un any”, critica. A més, l'advocat Javier Sánchez-Junco sosté que les “greus afirmacions i imputacions de conductes” de la informació publicada no tenen “cap fonament i els manca la més mínima justificació, i estan contradites per altres fets sobre els quals no es diu res”.

Dues regularitzacions a Hisenda

La comissió rogatòria de Campos va estar secundada poques hores després, el 25 de febrer, per una regularització a Hisenda per valor de 4,4 milions d’euros per part dels serveis jurídics de Joan Carles I. En un comunicat, asseguraven que era una declaració voluntària i que no hi havia cap requeriment previ de l’Agència Tributària. Es passaven a regularitzar “rendes derivades de l’assumpció, per part de la Fundació Zagatka, de determinades despeses per viatges i serveis realitzats” per l’emèrit durant anys posteriors a la seva abdicació, el juny del 2014. Corresponia abonar l’IRPF dels exercicis del 2016, 2017, 2018 i 2019 i es va fer amb diners d’empresaris amics del monarca. En declaracions a Europa Press, aquest divendres el president dels Tècnics d’Hisenda, Carlos Cruzado, ha demanat al ministeri públic que aclareixi si va notificar a Joan Carles l’obertura de diligències d’investigació abans que ell dugués a terme la regularització dels seus fons a l’estranger.

Abans, el desembre del 2020, l’antic cap de l’Estat es va actualitzar amb el fisc espanyol abonant 678.000 euros. Aquesta regularització estava vinculada a l’ús de targetes opaques per part de diversos membres de la família reial els anys 2016, 2017 i 2018. L’origen dels diners serien donacions de l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause a comptes bancaris de Nicolás Murga, que va ser coronel de l’exèrcit de l’aire i ajudant de Joan Carles. Concretament, Campos comunica a Suïssa que el Sepblac havia detectat sis transferències entre 2017 i 2018. El diari El Periódico va publicar el desembre passat que la Fiscalia havia informat el monarca de les diligències obertes contra ell abans que procedís a la primera regularització.

Des que Joan Carles va reconèixer el frau a la hisenda pública, l’Agència Tributària està inspeccionant que els intents de l’emèrit de posar-se al dia siguin veraços i complets. Per això, tal com ha publicat El País, va enviar dos requeriments a la Casa del Rei perquè faciliti tots els pagaments que ha fet a Joan Carles I des del juny del 2014 fins al 2018. Segons el mitjà, els funcionaris de la Zarzuela ja van respondre a la petició. L’objectiu és comprovar si les entrades i sortides de diners del compte del rei emèrit coincideixen amb el que percebia com a sou provinent dels pressupostos generals de l’Estat. Compromís ja ha anunciat que presentarà una nova comissió d’investigació al Congrés.

stats