La generació Z arriba al capdavant dels ajuntaments

BarcelonaLa generació Z ja ha arribat al capdavant dels ajuntaments. Són diversos els municipis de Catalunya on des del 26 de maig hi governen alcaldes nascuts a partir de la segona meitat dels 90. Joves que tot just superen la vintena, i que ja han de fer front al que suposa gestionar el dia a dia dels seus pobles. Un repte majúscul en un món en què l’edat mitjana dels regidors acostuma a vorejar els 40.

“Quan feia segon de carrera ja militava a Esquerra Republicana i era alcalde pedani de Cabrianes”, explica Oriol Ribalta, actual alcalde de Sallent. El maig passat els sallentins van apostar per aquest jove de 24 anys per desbancar, amb majoria absoluta, el consolidat David Saldoni (JxCat), que és president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i que optava al tercer mandat al capdavant de l’Ajuntament. Amb la seva victòria a les urnes, Ribalta es va convertir en l’alcalde més jove de la història de la comarca del Bages. Politòleg de formació, explica que fins al maig cursava un màster de gestió pública però que, per ara, l’ha deixat “aturat” per centrar-se “al 100% en ser alcalde”.

És diferent el cas del’alcalde més jove de Catalunya, Jordi Forné (ERC), que encapçala l’Ajuntament d’Alfara de Carles (Baix Ebre) amb 22 anys. “L’anterior alcalde ho deixava i vaig veure la necessitat que entrés algú a l’Ajuntament”, explica Forné. Sense cap experiència prèvia en política, va impulsar una candidatura per evitar que una llista fantasma es colés al poble. Finalment va acabar sent l’únic candidat, per la qual cosa es va veure abocat al càrrec. “Era una cosa que no entrava en els meus plans”, reconeix. “Al principi em feia una mica de por i respecte perquè no ho havia fet mai, però un cop ets dins ho vas tenint per la mà”, assegura Forné, que fins aleshores era guia de muntanya.

Joves amb experiència

D’alcaldes joves n’hi ha de totes les formacions i, independentment del color, tenen percepcions similars del càrrec. Des del PSC, Eduard Rivas lidera l’Ajuntament d’Esparreguera des que en tenia 31. “Es dona el cas que soc dels més joves del ple però també dels que hi porten més temps”, comenta Rivas. En la mateixa línia, l’alcalde de Navàs, Genís Rovira (CUP) -que va arribar al càrrec amb 28 anys-, explica: “Tot i que soc dels més joves a l’equip de govern, també soc dels que tenen més experiència”. En contrast amb el màxim representant de l’Ajuntament, que no arriba a la trentena, Navàs (Bages) és un dels 200 pobles on hi ha més pensionistes, segons dades de l’Idescat de l’any 2017.

Malgrat que les estadístiques avalen que la presència de les dones al capdavant dels ajuntaments encara és minoritària, entre les noves alcaldesses també n’hi ha de joves. Eva Amposta (Entesa pel Pinell de Brai) va arribar a l’alcaldia del Pinell de Brai (Terra Alta) amb 25 anys. “Mai m’havia imaginat arribar a ser alcaldessa i tampoc era un objectiu que tingués”, confessa. A més, revela que no té “cap retribució pel càrrec polític”. “No veig en la política res més enllà d’una oportunitat per trobar-nos un grup de persones i parlar per canviar alguna cosa”, assegura. Amb aquestes conviccions, explica que manté la seva feina de tècnica de desenvolupament local al Baix Aragó, que combina amb l’alcaldia. Juntament amb Núria Pérez, d’ERC, a Pardines (Ripollès) -que va arribar al càrrec amb 25 anys-, són les alcaldesses més joves del territori. Totes dues estan exercint el seu segon mandat.

“La gent no s’imagina tot el que hi ha darrere d’un càrrec polític: responsabilitats, feines i dedicació de temps”, apunta Amposta. Tots els alcaldes coincideixen en afirmar que, malgrat que dirigir un ajuntament no és una feina difícil, l’excés de feina és el més complicat. “En un mes i mig he firmat aproximadament unes 500 coses, una bestiesa”, relata Rovira. “Quant ets alcalde d’un poble petit, ets alcalde les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Em trobo veïns un diumenge a les deu del vespre que em pregunten per problemes del poble”, explica Joaquim Miralles, alcalde d’Arnes (Terra Alta) per JxCat amb 25 anys.

Vèncer el prejudici

Tot i els dubtes que pot suscitar la seva joventut, asseguren que l’edat no és un problema. “Quan la gent pensa en un alcalde s’imaginen una persona gran i no pas algú tan jove”, reconeix Forné. Tots ells són exemples que, davant el prejudici que els joves no s’impliquen en política, hi ha excepcions. Ells rebaixen clarament la mitjana d’edat dels regidors del país. Les dades dels últims comicis ho avalen. La mitjana d’edat de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, és de 49,8 anys, mentre que tots aquests alcaldes no arriben a la trentena o tot just la passen. “Els joves hem de prendre la iniciativa”, apunta Forné. “El més important és tenir les idees clares, l’edat no és un valor ni un defecte en ell mateix”, defensa Rivas. L’alcaldia és tot un repte per a aquestes noves generacions. Les vares d’alcalde ja són en mans dels nascuts després dels 90.