L'historial de Grande-Marlaska i altres ombres del govern de Sánchez

BarcelonaEls 17 ministres de Pedro Sánchez ja han pres possessió després que aquest dimecres s'acabessin de tancar tots els noms. L'endemà molts grups parlamentaris que van avalar la moció de censura han sortit a criticar alguns nomenaments, sobretot un dels últims que s'han sabut, el de Fernando Grande-Marlaska per al ministeri d'Interior. L'hemeroteca d'alguns dels noms de l'executiu de Sánchez deixa altres casos polèmics, com ara la presència de María Jesús Montero al govern d'Andalusia esquitxat pels ERO o l'aval de Teresa Ribera al projecte Castor. L'independentisme ha vist com alguns dels ministres han negociat directament l'aplicació del 155 –Carmen Calvo, vicepresidenta– o bé han parlat de "desinfectar" la societat catalana –Josep Borrell, ministre d'Exteriors.

Fernando Grande-Marlaska, ministre d'Interior

El jutge que no va investigar tortures i va qüestionar la llibertat d'expressió

Fernando Grande-Marlaska, nascut a Bilbao, fins ara vocal del Consell General Poder Judicial a proposta del PP, té una llarga trajectòria com a magistrat de l'Audiència Nacional no exempta de polèmica. Una de les seves últimes decisions va ser emetre un vot particular contrari a la sentència absolutòria de l'Audiència Nacional a un tuitaire per suposat enaltiment del terrorisme. Grande-Marlaska considerava que s'havia de condemnar a un any de presó l'activista, que havia piulat uns missatges sobre Luis Carrero Blanco, assassinat per ETA el desembre del 1973. De fet, el jutge ha portat múltiples casos vinculats a l'organització ja dissolta. El 2005 va enviar a presó Iñaki de Juana Chaos per uns articles publicats al diari 'Gara' en els quals, segons la sentència de l'Audiència Nacional, dedicava amenaces terroristes a responsables de presons, polítics i jutges.

El seu nomenament com a ministre no va ser ben rebut pel líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, que té un historial amb el magistrat. Va decretar presó eludible sota fiança de 250.000 euros el 2006 per considerar-lo "inductor" dels actes que van tenir lloc durant una jornada de vaga a Euskadi i Navarra per la mort de dos presos d'ETA. A més, va processar Otegi pel finançament de l'organització a través de les 'herriko tavernes'. També va instruir el famós cas de la xivatada del Bar Faisán contra l'estructura d'extorsió d'ETA, durant el mandat del socialista Alfredo Pérez Rubalcaba.

El 2009 Marlaska va enviar a la presó a 31 suposats membres de Segi, organització que va titllar "d'autèntica acadèmia terrorista". L'Audiència Nacional els va acabar absolent i la sentència va considerar que Marlaska, que havia instruït el cas, no va prendre mesures per evitar que els joves fossin torturats. Una de les advocades més implicades en la defensa de membres del col·lectiu abertzale, Amaia Izko, va subratllar que de les nou vegades que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat l'estat espanyol per no investigar tortures a Euskadi, Grande-Marlaska va ser l'instructor de sis dels casos.

En l'historial de Grande-Marlaska també hi ha casos polèmics relacionats amb suposades injúries a la Corona. Va obrir judici oral el 2007 contra artistes gràfics i també va instruir un cas de crema de fotos del rei a Girona. Aquest any el Tribunal d'Estrasburg va dictaminar que l'acció s'emparava en la llibertat d'expressió.

D'altra banda, el jutge va arxivar la causa en què s'investigaven les suposades irregularitats comeses en la contractació del Yak-42, que es va estavellar el 26 de maig deL 2003, i va causar la mort de 62 militars espanyols que tornaven d'una missió a l'Afganistan. El magistrat no va veure llavors cap responsabilitat per part del ministeri de Defensa, dirigit aleshores per Federico Trillo. L'abril del 2008 la sala penal el va obligar a reobrir el cas tot i que, després de mesos d'instrucció, va tornar a decretar el seu sobreseïment. El 2017 l'exministra de Defensa María Dolores de Cospedal va acabar demanant perdó en nom de l'Estat i va reconèixer els errors.

Luis Planas, ministre d'Agricultura

Homenatge a un militar franquista

El ministre d’Agricultura, Luis Planas, com a ambaixador d’Espanya al Marroc entre el 2004 i el 2010, va participar en l’homenatge al tinent general Mohamed Mizzian, un dels militars franquistes més sanguinaris. Planas va ser precisament una de les persones que el 27 de maig del 2006 va tallar la cinta en la inauguració del museu privat dedicat a Mizzian, habilitat en una casa que li havia regalat Franco a Nador, la seva localitat natal, i que conté nombroses fotografies del dictador. El militar, que va acompanyar Franco des de l’inici del cop d’estat contra la República i que va tenir un paper molt destacat en algunes de les batalles més cruentes, va ser nomenat per Franco capità general de Galícia i les Canàries, la més alta graduació militar. Després de la independència del Marroc el 1956 va passar a dirigir l’exèrcit del seu país i va liderar la despietada repressió de la revolta del Rif en la qual els habitants rebels van ser bombardejats amb napalm. Tot i no tenir ja cap vinculació amb Espanya, Franco li va mantenir la pensió de general.

María Jesús Montero, ministre d'Hisenda

El llast dels ERO d'Andalusia

María Jesús Montero Cuadrado, la nova ministra d’Hisenda, també arrossega el llast d’haver sigut consellera de Salut d'Andalusia entre el 2004 i el 2013, quan al capdavant de la Junta hi havia el president Manuel Chaves i de vicepresident José Antonio Griñán, imputats pel cas dels ERO, un dels màxims casos de corrupció que s'investiguen en el terreny judicial i en el qual s'estima un forat de 800 milions d'euros a les arques públiques andaluses. Un cas pel qual Chaves va haver de dimitir de tots els càrrecs governamentals i de partit.

Teresa Ribera, ministre de Medi Ambient

L'aval al projecte Castor

Tot i el seu ecologisme i tenir l’aval de les entitats ecologistes, Teresa Ribera, la nova titular de Medi Ambient, també té una taca en el seu irreprotxable currículum. L'octubre del 2009, quan era secretària d'Estat de Canvi Climàtic en l'últim govern de Zapatero, la nova ministra va signar la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) que va donar llum verda al magatzem de gas Castor. La construcció va provocar gairebé mil terratrèmols a la zona de Castelló i va obligar l'Estat a cessar la seva activitat i posteriorment a indemnitzar la constructora ACS, propietat de Florentino Pérez, malgrat que el tancament es produís per una negligència. Aquesta signatura li va suposar una querella, juntament amb altres tècnics, de la fiscalia de Castelló per prevaricació, encara que finalment no va ser encausada. A finals del 2015 es va escudar dient que "la DIA és un informe prescriptiu inclòs entre els actes de tràmit que no pot anar més enllà de l'avaluació tècnica de les condicions ambientals".

Nadia Calviño, ministre d'Economia

L'emblema de l'austeritat en un govern socialista

El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha criticat avui el nomenament d’alguns dels ministres del nou govern de Sánchez. Es referia, entre d’altres, a la nova ministra d’Economia, Nadia Calviño, de qui recelen pel seu tarannà liberal després del seu pas per la Comissió Europea (CE). I és que el nou president espanyol ha nomenat una tecnòcrata que ha fet carrera a Europa com a subdirectora de Competència del 2006 al 2010, sotsdirectora de Mercat Interior i Serveis fins al 2014, i ara era la directora general de Pressupostos de la CE. Una alta funcionària amb molta experiència en les institucions europees, amb la qual el PSOE llança un missatge de compromís amb la senda de compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i del sostre de despesa. El seu nomenament, a parer de la formació lila, posa en relleu, amb paraules del portaveu de Pressupostos d’Units Podem, Segundo González, que el nou govern espanyol "no sembla que s'aparti gaire de l’ortodòxia".

Josep Borrell, ministre d'Exteriors

La necessitat de "desinfectar" la societat catalana

L'elecció de Josep Borrell com a ministre d'Exterios ha posat en guàrdia l'independentisme per les seves abrandades declaracions que ha fet contra el Procés en les mobilitzacions de Societat Civil Catalana. "Està bé això de cosir ferides, però abans s'han de desinfectar. Perquè les coses sense curar es podreixen. S'ha de curar el cos social, per això cal passar bé el desinfectant i després, esclar, s'ha de cosir", va assegurar en un míting del PSC a l'Hospitalet de Llobregat durant la campanya electoral del 21-D.

Carmen Calvo, vicepresidenta i ministra d'Igualtat

L'aval del PSOE a liquidar l'autogovern català

La número 2 de Pedro Sánchez a la Moncloa, Carmen Calvo, va cobrar protagonisme el mes d'octubre passat quan va avançar algunes de les mesures que podien aplicar-se amb el 155 a Catalunya. Secretària d'Igualtat del PSOE, era una de les representants del PSOE que negociava amb el PP fins on havia d'arribar la liquidació de l'autogovern català després del referèndum de l'1 d'octubre.

Màxim Huerta, ministre de Cultura i Esports

El ministre d'Esports que refusa l'exercici físic i l'autogovern

El nomenament del periodista i escriptor Màxim Huerta, l'encarregat de la cartera de Cultura i Esports, ha aixecat polseguera per les polèmiques piulades al seu compte de Twitter. Un dels seus tuits més comentats és del 2010, en què admetia que odiava precisament l'esport: "Quina manera de sobrevalorar el físic", opinava, i ho rematava amb un "Ozú". Els seus retrets al sobiranisme també han caigut com una gerra d'aigua freda entre les forces independentistes. "Em cago en el puto independentista", va afirmar el 2010 sense especificar a qui es referia, i el mateix any titllava de provincià "tot això de l'Estatut" davant la nova proposta que feia Catalunya d'encaix amb Espanya.

Iván Redondo, cap de gabinet de Pedro Sánchez

El seu passat com a assessor de Xavier García Albiol

Aquest dijous Xavier García Albiol ha elogiat Iván Redondo, a qui ha qualificat com un "crac i amic", pel seu nou càrrec com a cap de gabinet del president del govern espanyol. Redondo treballarà per l'executiu socialista després d'una trajectòria més aviat lligada al PP. Va ser assessor del líder dels populars a Catalunya per assolir l'alcaldia de Badalona i ho va aconseguir el 2011 amb una polèmica campanya que vinculava immigració i delinqüència. L'èxit amb Albiol va servir perquè el fitxés José Antonio Monago, del PP, que va assolir la presidència d'Extremadura el 2011.