Quan Jordi Pujol es va reunir amb l'emperador japonès

BarcelonaEl 24 de maig del 1990 la crònica de l'enviat especial d'El País a Tòquio, José Antich -ara director d'El Nacional-, explicava l'audiència entre el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i l'emperador japonès Akihito. Ressaltava que el cap de l'executiu català, acompanyat de la seva esposa, Marta Ferrusola, i l'ambaixador espanyol, Camilo Barcia, havia traslladat al cap d'estat japonès "l'important paper que va tenir a Espanya el rei Joan Carles durant la Transició i a favor de les llibertats de Catalunya". No era el primer cop que Pujol es veia amb l'emperador japonès, perquè cinc anys abans ja ho havia fet en un altre viatge al Japó -Akihito era príncep- i també l'havia rebut a Barcelona juntament amb l'alcalde, Pasqual Maragall. Aquesta setmana el president, Salvador Illa, també ha estat el Japó en el marc de la gira per estrènyer relacions amb el món asiàtic, però amb una agenda que contrasta amb la del seu predecessor ara fa trenta-cinc anys.

El cap de l'executiu ha manifestat -preguntat per la vintena de periodistes que l'han acompanyat- que l'objectiu del seu viatge no era marcar perfil polític, sinó econòmic i cultural. Per enfortir vincles i en un futur "recollir-ne els fruits". Illa només ha mantingut tres reunions amb autoritats locals i regionals, cap de rang ministerial. S'ha trobat amb la vicegovernadora de Tòquio, el governador de la prefectura de Kioto -per firmar un acord de col·laboració que ve de l'època d'Aragonès- i l'alcalde d'Osaka. Una autoritat, això sí, que va rebre amb aplaudiments el president. A Corea del Sud, on ha acabat la gira aquesta setmana, no s'ha vist amb cap autoritat política, però sí que ha deixat entreveure que en el seu pròxim viatge a la Xina -on sembla que el Govern obrirà una delegació- això vol que sigui diferent. En aquest sentit, segueix l'estratègia del president espanyol, Pedro Sánchez, d'obrir-se cap a l'Àsia en un moment de crisi de les relacions amb els Estats Units -cal recordar que va ser el primer mandatari europeu a posar-hi el peu en plena guerra dels aranzels de l'administració Trump amb la Unió Europea, cosa que va causar recels a Washington.

El viatge d'Illa al Japó és un reflex del que fins ara ha prioritzat el president en la seva gestió al capdavant de la Generalitat, en què sempre opta per un baix perfil polític -el seu objectiu és contrastar el seu mandat amb la tensió del Procés- i per prioritzar anuncis de caràcter socioeconòmic. Es tracta d'una estratègia que fins ara li ha anat bé, perquè no genera anticossos a la majoria de l'electorat -l'aproven com a líder els simpatitzants del PSC, ERC, Comuns, Junts i el PP-, però falta veure si això és suficient per consolidar-se a la presidència. I encara més si Illa té la intenció d'eixamplar-se acaparant també el nacionalisme més moderat. Fins ara, la Generalitat sempre s'havia projectat a l'exterior com alguna cosa més que la resta de les autonomies de l'Estat, també en els temps del PSC al Govern, sobretot amb Pasqual Maragall. Sempre havia fet gala del fet diferencial i això implica marcar perfil polític.

Espanya viu el seu Procés

Mentre Catalunya viu la pax d'Illa, la política a Madrid viu un dels moments de més tensió dels últims anys. L'últim capítol és l’àudio publicat per El Confidencial en què personatges vinculats al PSOE –tot i que el partit ho nega– maquinen contra la UCO de la Guàrdia Civil. El que semblava que podia ser una excepció i es va fer amb l’independentisme –amb l’operació Catalunya– o Podem, ara es veu que hi ha una part de l’Estat que ho practica directament contra el govern espanyol. I hi ha persones amb lligams al PSOE que hi volen respondre amb la mateixa moneda. La Moncloa se'n desmarca públicament, però tampoc aprofita la majoria plurinacional per fer les reformes necessàries per posar fi a aquestes pràctiques.

La principal pregunta de tot plegat és si el setge judicial a Pedro Sánchez acabarà amb la seva pròpia imputació. ¿El salvaria Junts d'un suplicatori, arribat el cas? Puigdemont podria tenir la temptació de deixar-lo caure només perquè els socialistes van votar en contra de la seva immunitat al Parlament Europeu. Ara bé, pel que s’ha vist aquesta setmana amb l'oficialitat del català, hi ha una treva entre Junts i el PSOE, perquè els juntaires han carregat tota la responsabilitat a Alberto Núñez Feijóo. Això serà així almenys fins que el Constitucional resolgui tots els recursos de l'amnistia. Sánchez, doncs, continua veient-se capaç d'acabar la legislatura. Si es parla d'una hipòtesi ara és que vulgui fer coincidir les eleccions espanyoles amb les municipals i autonòmiques de la majoria d'autonomies el 2027. Un nou all-in del president espanyol en què s'ho jugaria tot.

El cartell de Catalunya escrit amb Ñ de l'exposició d'Osaka ha estat una de les fotografies de la contracrònica del viatge d'Illa. El Govern es va escudar dient que aquesta part l'havia elaborat el govern espanyol. Ara bé, a l'arribada a Corea del Sud van poder comprovar que els coreans, a diferència de l'Estat, sí que havia tingut en compte el català a l'hora de donar la benvinguda al president de la Generalitat.

Mentre els periodistes esperaven la visita a l’empresa coreana Lotte, amb qui el president, Salvador Illa, es va reunir per donar-los garanties sobre la inversió encallada a Mont-roig del Camp per la planta de components de bateries, se’ls va obsequiar amb unes galetes embolicades amb paper blau. La sorpresa va ser que es deien “pepero”, que significa esprimatxat en coreà.