Mor Max Cahner, clau en la reconstrucció de la cultura catalana

Va ser el primer conseller de Cultura del Govern Pujol i impulsor d'Edicions 62 i la 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Homs i Mascarell remarquen el seu paper

Aquesta matinada ha mort als 76 anys Max Cahner, editor, polític i historiador de la literatura catalana, home clau de la cultura catalana els últims cinquanta anys. Cahner va ser va ser conseller de Cultura en el primer Govern de Jordi Pujol, entre el 1980 i el 1984.

Nascut a Alemanya l'any 1936, llicenciat en ciències químiques i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, Cahner va fundar Edicions 62 (1961), va impulsar la creació de la 'Gran Enciclopèdia Catalana' i va col·laborar en el 'Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana' de Joan Corominas. Entre altres càrrecs, va ser president de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada entre els anys 1985 i 1987 i en una segona etapa, del 1992 al 1994, a més de dirigir la 'Revista de Catalunya', el 1986. Com a conseller, va centrar la seva tasca en la reconstrucció d'infraestructures culturals com l'Arxiu Nacional de Catalunya, la Filmoteca, els projectes del Teatre Nacional i l'Auditori, la Llei de Normalització Lingüística, TV3 i Catalunya Ràdio. La notícia de la seva mort l'ha confirmat el Govern de la Generalitat i també CDC en un tuit.

Mascarell: "Cahner ha estat un ferm impulsor de la recuperació de la cultura catalana"

En declaracions a l'ARA, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha lamentat la mort de qui ha estat "un ferm impulsor de la recuperació de la cultura catalana en el context del franquisme". Mascarell ha recordat que Cahner "va participar en totes les iniciatives de base en els anys de la dictadura, especialment al món editorial i literari". I ha conclòs Mascarell: "Bon amic dels vincles amb el País Valencià, ja en democràcia, com a primer conseller de Cultura de la Generalitat restaurada, va ser clau a l'hora de donar continuïtat a la cultura catalana. Ha estat una personalitat clau per al país".

Homs: "És una persona clau per entendre l'inici del restabliment de la Generalitat"

Ara fa just 15 dies el Govern va decidir lliurar-li la Medalla d'Or, tal com ha recordat el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en declaracions a RAC1. "Cahner ha estat una persona clau per entendre l'inici del restabliment de la Generalitat i de fixar una política cultural que encara prossegueix", ha remarcat Homs.

Creant estructures d'estat des dels anys 60

Max Cahner García va néixer a la població alemanya de Bad Godesberg (Renània) el 3 de desembre del 1936 en una família jueva d'origen alemany per part de pare que des del 1890 s'havia establert a Catalunya. La seva mare era una madrilenya del barri de Lavapiés.

El 1952, quan tenia només quinze anys, es va matricular a les facultats Química i de Dret de la Universitat de Barcelona, on va conèixer Albert Manent, que el va introduir en els ambients catalanistes, i on va participar en el moviment estudiantil antifranquista com a membre de l'Assemblea Lliure del Paranimf.

Va impulsar la nova època de la revista 'Serra d'Or' (1959) i va crear Edicions 62 amb Ramon Bastardes (1961), que va dirigir fins al 1969; el 1972 va fundar Curial Edicions Catalanes.


L'any 1964 el règim franquista el va expulsar del país i després d'aconseguir tornar a Catalunya, va començar la seva tasca com a fundador de la 'Gran Enciclopèdia Catalana'.

També va contribuir a promoure el Congrés de Cultura Catalana i la campanya del català al carrer, i va col·laborar activament amb el filòleg Joan Coromines en l'elaboració del 'Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana' i 'l'Onomasticon Cataloniae'.

Cahner va ser un dels fundadors de Nacionalistes d'Esquerra i el 1980 va formar part del primer govern de Jordi Pujol, ocupant la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació, com a independent fins al 1984.

Com a conseller, la seva tasca es va centrar en la creació i reconstrucció d'infraestructures culturals com l'Arxiu Nacional de Catalunya, la Filmoteca, els projectes del Teatre Nacional i l'Auditori, la llei de normalització lingüística, TV3 i Catalunya Ràdio.

També va impulsar la creació de biblioteques, la renovació de museus i la restauració de monuments, a més de promoure exposicions històriques com la dedicada a Salvador Dalí en els anys 80.

Després de deixar la conselleria, es va dedicar igualment a la cultura, i el 1986 va recuperar l'edició de la 'Revista de Catalunya' i va ser rector de la Universitat d'Estiu de Prada de Conflent entre els anys 1985 i 1987 i entre 1992 i 1994.

Va ser també professor de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona des de l'any 1984 i fins que es va jubilar el 2006.

Les seves divergències amb l'actor i director Josep Maria Flotats el van portar a dimitir, el 1992, com a comissari del projecte del Teatre Nacional de Catalunya i de l'Auditori.

No ha estat menys important la seva tasca com a investigador de la llengua i literatura catalanes dels segles XVI al XIX, ni la seva aportació al món de la geografia, àmbit sobre el qual va escriure múltiples articles.

Destaca la publicació de l''Epistolari del Renaixement', fruit de la seva tesi doctoral; 'Obra Catalana. Joan Baptista Anyes', i els quatre volums de 'Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849)'.

Fervent partidari dels Països Catalans i de l'autodeterminació, es va donar de baixa de CDC l'any 1994, en un moment de desencant que va definir de "poc impuls nacionalista".

Dos anys després va crear Acció Catalana, una nova formació política liderada per ell mateix que, amb el nom de la històrica formació creada el 1922, es definia com a progressista, interclassista i defensora dels Països Catalans.
Acció Catalana es va acabar integrant a Esquerra Republicana de Catalunya.

Cahner també va ser professor de llengua i literatura catalanes fins l'any 2006 a la Universitat de Barcelona.



Més continguts de