Política 07/10/2022

Mig milió d'euros per al partit i 22 milions en sous: el cost per a Junts de sortir del Govern

Uns 250 càrrecs nomenats pel partit també contribueixen al finançament de la formació

4 min
La consellera Gemma Geis, el president Pere Aragonès i la consellera Laura Vilagrà entrant avui al consell executiu.

BarcelonaHi ha moltes coses en joc, en la consulta que Junts per Catalunya fa a la seva militància. Per començar, el govern de la Generalitat i la coalició independentista que el lidera des del 2015 (en el format de Junts pel Sí) i la mateixa unitat interna del partit, ja que no sembla a priori que cap de les dues opcions, quedar-se o sortir, es pugui imposar d'una manera molt majoritària. Ara bé, també estan en joc nòmines (gairebé 250 persones s'hi juguen la feina) i el finançament de Junts provinent dels alts càrrecs. Els sous d'alts càrrecs i personal eventual suma 22 milions d'euros anuals i, alhora, Junts perdria la porció de recursos econòmics que que aquestes persones aporten a les arques del partit provinents del salari. En joc, més de mig milió d’euros anuals. I, com que són vasos comunicants, el que perdi Junts ho guanyarà Esquerra, que és qui es quedarà governant en solitari si els afiliats decideixen sortir.

Cal tenir clar que els partits polítics no reben finançament per estar al Govern, però sí que indirectament es nodreixen de les contribucions que fan els càrrecs que hi són. No és només, doncs, el sou que guanyen persones que estan a l'òrbita del partit –que grosso modo van dels 90.000 euros l'any aproximadament d'un director general als 117.000 d'un conseller–, sinó també el que donen en forma de donació privada a la formació política. Aquesta és una pràctica que fan tots els partits polítics i que pot arribar a representar entre el 10% i el 20% del total de recursos que reben. Són aportacions, anomenades col·loquialment “impost revolucionari” –perquè a la pràctica, i malgrat algunes excepcions, són obligatòries–, fetes per aquells a qui els partits proposen per ocupar llocs de responsabilitat. Aquestes contribucions no tenen una regulació legal explícita –s’encaixen en les donacions privades previstes a la llei–, però sí que estan definides internament per les cartes financeres de cada organització.

En el cas de Junts, tots els seus càrrecs de govern aporten un 4% lineal del seu sou al partit. Per tant, els set consellers de Junts destinen a l'organització 4.620 euros del seu sou anual de 115.517. Un secretari general, que cobra 93.905,4 euros a l’any –i n'hi ha un per cada conselleria de Junts–, aporta 3.756 euros a les arques del partit. Això se suma a la contribució que fan també els diversos secretaris i directors generals que hi ha a cada departament (la quantitat varia en funció del camp), i que pot anar dels 3.756 euros anuals (els secretaris tenen el mateix sou que els secretaris generals) als 3.600 euros (en el cas dels directors generals que cobren 90.008,98 anuals). Segons dades que va donar Junts ara fa uns mesos, del pressupost del 2021 –el partit es va crear a mitjans del 2020–, Junts preveia que les aportacions de càrrecs (del Govern, el Parlament i el món local) sumessin 394.000 euros d'un total de 2,9 milions d'euros d'ingressos.

Altres vies de finançament

Actualment, comptant el sottogoverno (secretaris generals, secretaris, directors generals i personal eventual) i també amb els càrrecs nomenats a les empreses públiques dependents de la Generalitat, Junts compta amb aproximadament 250 càrrecs. Les seves aportacions, sumades a les de càrrecs locals i de les diputacions, estaven pressupostades al voltant de 650.000 euros per a aquest 2022 segons diverses fonts consultades. D'aquest total, més de 550.000 arribarien via Govern. Una xifra que ha augmentat respecte a l'any passat perquè l'executiu tot just es va formalitzar a mitjans del 2021. Aquests ingressos, doncs, es perdrien per part d'una formació política que com a estructura només té dos anys de vida. Junts continuaria rebent, això sí, les subvencions parlamentàries i les aportacions dels càrrecs del Parlament i locals, així com el finançament privat que puguin tenir. Cal tenir en compte que Junts per Catalunya, com a formació política, va concórrer per primer cop en solitari a les eleccions el 2021 i, per tant, fa només un any que rep subvencions com a partit polític.

Mentre l'organització de Laura Borràs i Jordi Turull perdria aquests càrrecs i aquests ingressos, Esquerra els podria guanyar. Encara no se sap què farà el president, Pere Aragonès, un cop sàpiga què surt a la consulta de Junts, però si la militància decideix trencar la coalició haurà d'actuar amb rapidesa per nomenar nous consellers d'ERC i també tots els càrrecs que en depenen. Això vol dir que es podrien incorporar a la Generalitat unes 250 persones més designades per ERC -que ja en té 250 ara-.

Esquerra podria optar per oferir a algú de Junts que es quedi: els consellers ho descarten, però cal veure què passa amb els responsables intermedis. Seria un govern d'Esquerra en solitari, amb el que comporta a nivell de càrrecs i també de contribucions. Actualment tots els càrrecs públics, electes o designats d'ERC, “fan aportacions o donacions econòmiques al compte que designi la secretaria nacional de finances”.

Tal com ja va explicar l'ARA, els percentatges que s’apliquen són diferents en funció dels trams de sou: un 2,5% fins als 3.000 euros, i arriba fins al 10,5% del sou a partir dels 35.000 euros anuals. Segons dades que va facilitar el mateix partit fa uns mesos , les aportacions per aquest concepte (incloent-hi també càrrecs parlamentaris i locals) al finançament global del partit van ser el 2020 d’1,14 milions d’euros, un 10,8% del total d’ingressos de la formació (10,5 milions). En cas que a la consulta de Junts surti marxar del Govern, els republicans doblarien la seva gent al Govern i aquesta xifra a les arques del partit també es podria fer més gran.

stats