ENTREVISTA

Laura Borràs: "Nogueras es va quedar curta. La llista de jutges és molt més llarga"

Presidenta de Junts per Catalunya

8 min

BarcelonaLa presidenta de Junts, Laura Borràs, atén l'ARA després del cara a cara del president espanyol, Pedro Sánchez, i l'expresident Carles Puigdemont a Estrasburg.

Quin és per a vostè el tema més preocupant en aquest moment a Catalunya?

— Tenim una crisi en el sector sanitari amb protestes, tenim el resultat de les proves PISA, la situació d'emergència per la sequera... Podria continuar, però cal donar solucions.

Respecte a l'informe PISA, què caldria fer?

— Soc professora universitària des de fa vint-i-set anys i tinc el termòmetre de l'experiència. És evident que aquest és un informe que ofereix dades sobre competències bàsiques, i és fonamental que hi hagi una resposta de país, grans consensos i no cops de timó.

Concretem exactament.

— Junts va demanar un ple monogràfic sobre ensenyament al Parlament. És un tema que ens ocupa, que ens preocupa i oferim solucions.

¿Es pot resoldre el conflicte polític amb l'Estat parlant per separat Junts i Esquerra?

— He estat una de les valedores de la unitat. Recordi el 2019. Si ara estem veient la força que tenen set diputats a Madrid, imaginin què hauríem fet tenint 23 diputats. Però són evidents les decisions que es van prendre: “Nosaltres tenim aquesta força, nosaltres l'aprofitarem”. Això també és el que hem estat fent nosaltres ara, amb la diferència que les negociacions que s'han dut a terme no s'han fet amb mentalitat de partit, sinó de país.

¿L'instrument és el diàleg per als dos partits?

— L'instrument és la negociació per a Junts. El diàleg pot ser buit. I la negociació has de mirar que sigui plena i efectiva. Segurament en un concurs d'escèptics de les possibilitats que Pedro Sánchez compleixi allò que diu, estaria a punt de guanyar el primer premi.

Vostè parla de negociacions de partit versus de país. Quan es parla de les transferències, per exemple, de Rodalies, ¿és una negociació de partit?

— No. La transferència de Rodalies no es tracta que sigui un objectiu de partit, es tracta de com negocies per assegurar-te que beneficies el conjunt del país. No és un titular que dura el que dura la descoberta de la realitat, que és que faràs una empresa en què participarà també el govern de l'Estat, que tindrà dret a veto. És a dir, no has aconseguit res. La manera que hem tingut d'abordar aquestes negociacions ha estat en bona mesura intentant aconseguir-les. I per això a molta gent li ha semblat que eren poc concrets els acords, perquè hem definit el perímetre, el marc, les condicions, el calendari, l'agenda i –fixi's si desconfiem del PSOE– un verificador internacional.

Què s'ha aconseguit amb aquests acords que vostè mateixa diu que potser són poc concrets?

— Li he dit això perquè és una de les crítiques que se'ns havia fet. S'ha aconseguit el que semblava impossible: el català al Congrés, perquè era el pas previ perquè Espanya fes la sol·licitud de l'oficialitat a Europa. També les comissions d'investigació sobre el 17-A o sobre Pegasus. I sobretot, una llei d'amnistia que fa tres mesos ens deien que era impossible, que no cabia a la Constitució. I el PSOE la registra, ha començat el seu tràmit parlamentari, i ara ja diu que és el millor per a Espanya.

Quina és la seva data límit per obtenir resultats de la negociació amb el PSOE?

— No ens marquem un calendari. Hem fet una metodologia de treball i l'acord d'investidura diu clarament que és d'investidura. La legislatura durarà el que duri el compliment dels acords. Si no es compleixen hi ha conseqüències.

L'any 2021 Junts va donar dos anys de marge a l'estratègia de la negociació d'Esquerra. ¿Es donen a vostès mateixos dos anys?

— Jo no li parlaré de terminis perquè és evident que, segons com es vagin produint les coses, hi pot haver una velocitat o una altra. No tindria tant de sentit dir una data concreta com el fet que en els mesos a venir es puguin començar a veure més enllà.

I en què es focalitzen? El català al Parlament Europeu no sembla que vagi ràpid.

— S'ha avançat més en aquest temps que no en quaranta anys, i segurament aquest és el primer gest positiu que l'estat espanyol ha fet en suport del català; si més no, des del 1714 o el 1715, amb els Decrets de Nova Planta.

¿I el paper del mediador és de notari, de verificació, o farà propostes activament?

— És molt més complex del que es visualitza i n'hem de preservar l'eficàcia. Ho portarem amb secretisme.

Quins avenços concrets hi ha d'haver perquè Junts mantingui el suport al govern espanyol?

— Tenim dues grans carpetes: l'àmbit nacional i l'àmbit més pragmàtic. Per exemple, la cessió del cent per cent dels tributs, o un referèndum d'autodeterminació.

Laura Borràs conversant amb Esther Vera, directora de l'ARA, durant l'entrevista

Vostè ha parlat molt de lawfare i del biaix de la cúpula del poder judicial. Com a partit, ¿volen incidir en l'elecció del CGPJ?

— La lawfare és la utilització dels tribunals en una determinada finalitat política. Aquesta setmana hem dit que no hi pot haver en la cúpula del poder judicial càrrecs caducats. Però que no es faci una falsa associació: no volem reformar Espanya, nosaltres volem sortir-ne.

Estan fent política a Espanya.

— Som al Congrés i això vol dir que quan calgui treballar per modificar una cosa que està afectant negativament Catalunya, nosaltres hi serem.

Amb aquest objectiu que diu, ¿estarien disposats a reformar la llei per rebaixar les majories i renovar així el CGPJ sense el PP?

— No treballarem per excloure ningú, treballarem per aconseguir que tot allò que incideix negativament a Catalunya pugui deixar-ho de fer. ¿És una anomalia que el CGPJ estigui caducat? Ho és. Aquesta anomalia acaba tenint conseqüències nefastes per a Catalunya, perquè des d'aquesta politització de la cúpula judicial es van produint persecucions, sentències o imputacions cap a l'independentisme, ¿i també en altres àmbits? També. Aquesta setmana ha estat notícia, perquè els preocupa que diguem noms de determinats jutges. Ho va fer la nostra portaveu [Míriam Nogueras], i es va quedar curta, perquè per desgràcia la llista és molt llarga.

Què caldria perquè vostès votessin els pressupostos de l'Estat?

— No descartem res. Amb això li vull dir que abans d'arribar als pressupostos han d’anar passant coses.

Quina cosa hauria de passar?

— En poden passar diverses. Per exemple, l'oficialitat del català. Cal continuar treballant, i podria ser un dels compliments que fora preceptiu i necessari abans de poder-nos comprometre amb una llei tan important com és la llei de pressupostos.

Què n'opina que després de sis anys el president espanyol ara pugui reunir-se amb el president Puigdemont?

— És que qui no ha volgut fer-ho ha estat el president del govern espanyol. Qui parlava del president Puigdemont en termes de fugado era el president espanyol. Ara, en canvi, parlen de president Puigdemont. Hi ha hagut una rehabilitació de la figura del president Puigdemont, però el president Puigdemont continua sent el mateix i defensant el mateix. Per tant, el gir copernicà ha vingut per part del PSOE i Sánchez.

Què se n'espera, d'aquesta reunió?

— Aquesta reunió, que està acordada i que tindrà lloc, no ha passat quan es van trobar a Estrasburg perquè no podia ser una reunió amb tots els ets i uts. La reunió haurà de treballar per la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya.

I vostè participarà en les negociacions?

— No és tan important el qui, sinó el què. Per a la investidura del president Aragonès jo no era a les negociacions, i ningú pot imaginar que jo no n'estés al cas.

Permeti'm preguntar-li una cosa sobre immigració. ¿Vostè és partidària d'expulsar del país els immigrants que acumulin una llarga llista de delictes, com alguns alcaldes han expressat?

— Hem de ser extraordinàriament curosos per no caure en discursos populistes que són extraordinàriament perillosos. La posició de Junts és no vincular la delinqüència amb la immigració. No ens fem cap favor ningú barrejant naps amb cols i volent jugar a un discurs que genera odi, i que Junts el defuig totalment. El que estan denunciant alguns alcaldes és la multireincidència. És un problema? Ho és. En el cas de Calella estem parlant d'onze persones que tenen més de 200 casos de reincidència. Els alcaldes i la policia no tenen eines i els jutjats no hi donen resposta.

Què li fa més por? ¿No parlar del tema de la immigració, de les dificultats que pot tenir la integració d'algunes persones, o de la delinqüència, o que a vostès els acusin d'apropar-se a l'alcaldessa de Ripoll?

— No ens preocupa això. Ens preocupa servir bé a la ciutadania de Catalunya i, per tant, abordar els problemes que pertoquen. ¿La qüestió de la immigració ha de ser abordada? Naturalment. El que no cal fer és barrejar coses.

Què farà per demostrar que el seu cas, pendent de recurs al Suprem, és lawfare com denuncia?

— El que he fet sempre. Defensar la meva honorabilitat i la meva gestió a la Institució de les Lletres Catalanes. És un cas de lawfare i que portarem a les instàncies que pertoqui.

Confia que la indultin?

— La sentència és tan desmesurada i tan injusta que s'hi demana un indult al govern espanyol. Jo no he demanat mai cap indult ni he demanat cap mesura que no sigui l'absolució, ni quan se m'han ofert solucions personals no les he acceptat.

Si vostè no estigués inhabilitada, ¿li agradaria presentar-se a les eleccions d'aquí un any?

— Faltaria que pogués i faltaria que volgués. Sigui com sigui, els candidats de Junts sempre són els millors candidats perquè els tria la nostra militància, i això és el que indubtablement passarà quan hagi de passar.

I si es pogués presentar Carles Puigdemont, ¿seria el millor candidat?

— Si m'ho pregunta a mi, Laura Borràs, el meu sí no pot ser més rotund. Estic en disposició de dir que crec que seria el que des de Junts voldríem. Entre altres coses perquè moltes de les persones que hi som és com a conseqüència de l'anomalia que no hi poguessin ser les persones que hi eren quan l'Estat va aplicar el 155.

¿Per al sobiranisme seria el millor que es poguessin presentar Puigdemont i Oriol Junqueras?

— Que amb la llei d'amnistia es pogués recuperar una situació de normalitat, penso que seria positiu per al conjunt de l'independentisme. Que reprenguessin la feina allà on els que hi eren en aquell moment no van acabar.

¿Està a favor que Junts pugui entrar a governar a Barcelona?

— ¿Treballàvem perquè Barcelona tingués una alcaldia independentista amb Xavier Trias? Sí. Això no va poder ser perquè es va decidir a Madrid. Qualsevol pas que s'abordi a partir d'ara ha de tenir molt clar per què es fa i de quina manera s'incideix, amb quina finalitat.

Per tant, ¿es pot pactar a Madrid i es pot pactar a Barcelona amb el PSC?

— Els nostres objectius són els d'aconseguir la independència, i de treballar amb solvència per aconseguir la independència. Els acords a Madrid han permès que el PSOE, per necessitat, s'avingui a aquesta negociació amb els mateixos que fa un temps titllava de fugats i deixava fora de l'equació.

¿Vostè té alguna cosa a veure amb el moviment intern Junts per Junts?

— Jo soc la presidenta de Junts per Catalunya, que és un partit que s'ha fet de manera transversal perquè tothom que vulgui treballar per aconseguir la independència del país hi sigui, i s'hi trobi a gust.

¿I aquesta pluralitat de punts de vista es tradueix en corrents interns?

— El que vol dir és que hi ha diversitat i pluralitat, i hi ha tres corrents o espais ideològics: tenim l'espai d'esquerres, tenim l'espai socialdemòcrata, tenim l'espai liberal… Cap independentista sobra.

¿Hi ha una part de Junts que vol apartar-la a vostè?

— Jo treballo per al conjunt de Junts i soc la presidenta de tots els afiliats perquè així va sortir en un congrés.

¿Creu que s'hauria de fer un congrés extraordinari per incloure d'alguna manera Puigdemont en la cúpula orgànica del partit?

— És el president fundador i és el president legítim del país. Ell va decidir deixar la presidència de Junts. Estava concentrat en el Consell per la República. Ara el pas que fa utilitzant els vots de Junts el fa com a president del país. No té un càrrec orgànic, però al president Puigdemont no li cal tenir un càrrec orgànic per ser el president que és, del país, i fundador de Junts.

¿Té tant suport de Jordi Turull com de la militància del partit?

— Jo sempre m'he sentit molt recolzada. La força de la gent ha estat sempre la meva força. Jordi Turull és qui em fa aquesta proposta que anem junts.

stats