LA LEGISLATURA CATALANA

Les opcions de Torra si és inhabilitat: des d'avançar eleccions fins a un canvi de vicepresident

L'avançament electoral guanyaria força si Puigdemont acabés gaudint d'immunitat a Europa

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el cas del llaç groc arribarà aviat. Si el president, Quim Torra, és inhabilitat, la legislatura quedarà en mans del Tribunal Suprem -es dona per fet el recurs d’alguna de les parts, ja sigui la defensa, la Fiscalia o Vox- quan el cas arribi a Madrid. L’executiu calcula que hi haurà resolució a principis d’estiu -si el Suprem no accepta elevar les qüestions prejudicials a Europa- i s’obriran diferents escenaris que ja fa temps que s’exploren al Palau de la Generalitat. En cas que sigui inhabilitat, Torra considera que s’haurà demostrat que el seu judici era “polític”, i fonts del seu entorn apunten que correspondrà al president prendre una decisió. Fonts d’ERC assumeixen, en canvi, que la resposta hauria de ser consensuada pels dos partits del Govern. Ara per ara, però, els republicans estan centrats en les converses amb el PSOE per la investidura i amb els comuns pels pressupostos.

Escollir nou president

El candidat hauria de tenir també el suport de la CUP o els comuns

El cessament del president per una sentència ferma està pautat al mil·límetre per la llei de presidència. En aquests casos, el vicepresident o el conseller en cap assumeixen totes les seves funcions menys les indelegables: convocar eleccions, nomenar o cessar consellers i sotmetre’s a una qüestió de confiança al Parlament. Seria, doncs, Pere Aragonès qui assumiria el control de la Generalitat si Torra fos inhabilitat.

A partir d’aquí, s’obriria un període de deu dies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, proposés un nou candidat a la presidència de l’executiu català, que li pertocaria a JxCat -seguint l’acord de governabilitat amb els republicans-. Ara bé, arribar a la majoria necessària seria complicat: l’eventual presidenciable necessitaria els vots d’Esquerra i, per prosperar, també l’abstenció dels comuns o la CUP com a mínim. Quin diputat de JxCat podria reunir aquests suports? Fonts del partit admeten que es fa difícil decidir-ho, però opinen que si les formacions polítiques veuen la decisió del Suprem com una oportunitat per posar punt final a la legislatura s’estaran aprofitant de la “repressió” per aconseguir noves eleccions.

En cas que no hi hagués majoria per elegir un nou president (des de JxCat asseguren que no hi ha cap negociació oberta amb els comuns o la CUP), la investidura fallida activaria el rellotge dels dos mesos fins a la convocatòria automàtica d’eleccions. En aquest supòsit, algunes fonts del partit de Carles Puigdemont temen que ERC converteixi la presidència de facto d’Aragonès en una plataforma electoral. Aquesta interinitat de l’executiu podria allargar-se des de la inhabilitació de Torra fins a quatre mesos més enllà, ja que un cop dissolt el Parlament, la votació es produiria 54 dies després de la convocatòria.

Modificacions a l’executiu

Posar un vicepresident de JxCat per mantenir les mateixes quotes

Per evitar l’escenari anterior, veus dins de JxCat proposen fer canvis al Govern abans que es produeixi la inhabilitació per mantenir l’actual correlació de forces dins l’executiu. En el pacte d’inici de legislatura, JxCat obtenia la presidència i sis conselleries, mentre que Esquerra n’assumia set, una dels quals -Economia- dotada de la vicepresidència. Diverses fonts governamentals -que aclareixen que no s’ha abordat aquesta qüestió amb ERC i que, en tot cas, ha de ser una solució pactada entre socis de Govern- sostenen que si JxCat perd la figura del president per una inhabilitació, s’hauria de mantenir la mateixa correlació de forces dins l’executiu.

Sense la presidència de Quim Torra -que té vot de qualitat en les reunions del Govern-, JxCat quedaria en minoria dins el consell executiu, amb sis conselleries enfront de les set que té Esquerra. De manera que els republicans serien majoria en el govern en funcions fins a les noves eleccions.

Comicis anticipats

Si Puigdemont obté la immunitat aquesta via prendrà més força

Davant l’embolic dels dos últims escenaris, hi ha qui aposta per avançar-se a la decisió del Tribunal Suprem i que Torra convoqui eleccions anticipades. Un escenari que ha descartat el mateix president en públic, malgrat que en l’última entrevista a RAC1 va obrir la porta a canvis: “No tinc cap intenció de convocar eleccions anticipades, però també vivim en un temps en què les coses no depenen exclusivament del dit del president”. De fet, aquesta via prendrà més força si l’expresident Carles Puigdemont obté la immunitat com a eurodiputat, ja que es podria presentar com a candidat a les catalanes i, fins i tot, arriscar-se a trepitjar territori espanyol per fer campanya electoral. O, en tot cas, arribar fins a la Catalunya Nord. Totes les opcions es posaran sobre la taula en la pròxima reunió del grup de JxCat a Waterloo, probablement el 9 de desembre. Per la seva banda, el vicepresident Aragonès ha descartat eleccions anticipades si hi ha nous pressupostos -les negociacions amb els comuns van ben encaminades-, però, en privat, els republicans admeten que volen que siguin com més aviat millor.

Pols amb l’Estat

El rol del Parlament i desoir la inhabilitació del Suprem

El president també es planteja una altra opció, tot i que no tingui suport per portar-la a terme. L’última via passaria per desobeir la sentència del Suprem i anar igualment a treballar al Palau de la Generalitat encara que la inhabilitació fos ferma. “Depèn del context en què ens trobem”, afirmen fonts coneixedores de la cartografia que encara s’està definint. Això implicaria engegar una espècie d’ operació Castell -després del referèndum algunes veus defensaven que el Govern s’atrinxerés al Palau de la Generalitat amb una mobilització massiva al voltant, però es va descartar-, amb l’argument que es tractaria del primer president inhabilitat durant l’exercici de les seves funcions. La sentència contra Artur Mas va arribar quan ja no era al càrrec, mentre que en el cas de Carles Puigdemont va ser l’aplicació de l’article 155 el que el va apartar del Govern.

De fet, també en la seva última entrevista a RAC1, el president Torra apuntava implícitament una mena de resistència al Suprem: “A mi qui em pot inhabilitar és el Parlament de Catalunya, que és on rau la sobirania dels catalans”. Quan li van preguntar si això implicava sotmetre la decisió del Suprem a votació de la cambra i que, en cas que no fos avalada, continués en el càrrec, el president va respondre alimentant la incògnita: “Cada cosa al seu temps. Encara s’ha de dictar sentència”. Amb tots els escenaris sobre la taula, Quim Torra espera conèixer la sentència per prendre una decisió.

Més continguts de