L'oposició es reactiva i dona per acabada la treva amb el Govern pel covid-19

BarcelonaDes que el 15 de març va entrar en vigor oficialment el confinament fins a principis d'aquesta setmana, el govern català i l'espanyol han tingut una mica més de 15 dies de treva per part de l'oposició. Una espècie de període de gràcia com els que teòricament disfruten tots els executius quan arriben al poder. Hi van ajudar dos factors: el primer, l'atordiment generalitzat que ha deixat una crisi sanitària que cap partit va veure venir i, el segon, que l'activitat al Parlament i al Congrés va caure dràsticament per evitar contagis, cosa que va portar el debat polític a un segon pla. Ara tot això comença a canviar. L'oposició s'ha reactivat i torna a intensificar el control als governs.

A Catalunya, el PSC és el partit que fins ara més ha buscat fiscalitzar el Govern i el que menys ha abaixat el ritme en els últims dies. Ha registrat al Parlament diverses bateries de preguntes amb l'objectiu d'aclarir alguns dels episodis més controvertits d'aquesta crisi. Entre ells, reclama detalls de la "possible estafa" a la Generalitat quan va intentar comprar material sanitari per valor de 35 milions d'euros al proveïdor Basic Devices. El seu líder, Miquel Iceta, ja va advertir dilluns que calia activar el Parlament a través de "plens reduïts" perquè el Govern comenci a retre-hi comptes.

Els comuns han sigut un dels partits que més ha abraçat aquesta treva. Ara bé, també l'han donat per finalitzada i han començat a promoure iniciatives parlamentàries, entre les quals una, com el PSC, vinculada a la compra de material sanitari. Aquest dimecres, la presidenta del grup, Jéssica Albiach, va demanar a la Generalitat, a més, mesures urgents per a les residències de gent gran.

Cs, cas paradigmàtic

Un cas paradigmàtic de la treva ha sigut el de Ciutadans. El dia en què Torra va comparèixer telemàticament per explicar les primers mesures contra el virus –25 de març–, els taronges van fer servir un to conciliador inusual envers el cap de l'executiu. El seu líder al Parlament, Carlos Carrizosa, va arribar a estendre-li la mà per buscar junts possibles solucions. Ara Ciutadans també s'ha reactivat i no només per la crisi sanitària. Per exemple, ja ha reclamat explicacions a la Generalitat pel fitxatge de l'exconsellera Clara Ponsatí per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

La setmana passada, en conversa amb l'ARA, el diputat del PP Santi Rodríguez destacava que tot els grups fins llavors havien sigut "extraordinàriament respectuosos" amb el Govern frenant la pressió, però advertia que tard o d'hora això s'acabaria. Els populars catalans de mica en mica també han tornat a l'activitat presentant iniciatives enfocades, sobretot, a prendre mesures per evitar el contagi entre els agents dels Mossos d'Esquadra i per reclamar que des de la Generalitat es faciliti la feina de l'exèrcit a Catalunya.

Ara només queda aclarir com i quan es farà el pròxim ple del Parlament, que és com es visualitzarà amb més plenitud el final de la treva. JxCat reclama una reforma urgent del reglament perquè sigui telemàtic, però ara mateix el que té la cambra sobre la taula és la idea de fer un plenari amb 21 diputats i que els parlamentaris que no hi assisteixin deleguin el seu vot.

A Madrid els plens del Congrés no s'han aturat tot i que l'activitat s'hagi reduït al màxim. La cambra baixa s'ha reunit un parell de vegades, tot i que en petit comitè i deixant imatges d'absentisme –forçat pel virus– inèdites. El PP i Cs han facilitat fins ara sense gaire obstacles les primeres mesures de Sánchez, sobretot la pròrroga de l'estat d'alarma. Però aquesta treva també s'ha acabat. Ara mateix cap dels dos partits garanteix aprovar els nous decrets econòmics i socials del govern espanyol. Tampoc ho fan els partits que van ajudar Pedro Sánchez a arribar de nou a la Moncloa, com el PNB i ERC.

Aquest dijous el líder dels populars, Pablo Casado, ha carregat contra "l'arrogància, les mentides i la incompetència" del govern espanyol i ha avisat que no garanteix el seu suport a les noves mesures. Si això no canvia, és d'esperar que Sánchez no pugui tirar endavant la idea que ha apuntat el ministre i dirigent del PSOE José Luis Ábalos de reeditar una mena de Pactes de la Moncloa per concertar entre tots els partits la sortida de la crisi.

Ple a Barcelona

A l'Ajuntament de Barcelona l'escenari es repeteix. Aquest dijous el líder d'ERC, Ernest Maragall, ha reclamat que es convoqui una sessió extraordinària sobre l'impacte que la crisi ha tingut en la ciutat. L'alcaldessa, Ada Colau, ha assegurat que estan treballant en la manera de fer-ho i que la intenció és que sigui aquest mateix mes. Així doncs, tant el Congrés com el Parlament i l'Ajuntament de Barcelona estan cada cop més a prop de tornar a reproduir els estira-i-arronses que govern i oposició protagonitzaven abans que esclatés la crisi santària. El que és segur és que, de moment, el covid-19 ho monopolitzarà tot, també el debat polític.