EL PAÍS QUE VOLEM ARA (1): LA RAÓ
Política 09/09/2012

Inconvenients i riscos de l'estat propi: perdre el primer mercat

Ara
6 min
Rajoy amb Obama, Putin, Merkel i Hollande, entre altres presidents mundials, en l'última cimera del G-20 a Mèxic.

¿Som conscients de debò del que implica trencar amb Espanya? ¿Coneixem les repercussions polítiques, econòmiques, socials i culturals de fer el salt? També hem preguntat sobre aquests riscos a un seguit d'opinadors. A continuació us oferim les respostes més destacades.

Francesc de Carreras

Catedràtic de dret constitucional de la UAB

"No veig cap motiu a favor de la independència, tot i que si una majoria àmplia, qualificada i informada ho vol, s'hi podria arribar, des d'un punt de vista democràtic. Però la majoria es pot equivocar, i no hi veig beneficis, per àmplia que sigui. Hi ha un estat que es forma i es reforça que és Europa, que per força ho està fent, i això és molt bo. I a Europa és millor seguir-hi sent com a Espanya, que és gran i que ja n'és membre, en comptes de posar-nos a la cua com a catalans amb Sèrbia i d'altres. No hi ha avantatges".

Joaquim Coll

Historiador

"La majoria de catalans compartim catalanitat i espanyolitat en graus diversos. La voluntat de trencament tindria costos emocionals que durien a l'exclusió d'una part del país. Espanya no pot ser altra cosa que federal. Pensar que només és plena la nació amb l'estat propi és una idea del segle XIX. Ens portaria per un pedregar improductiu. Tothom té les seves raons i si el tema es planteja caldrà un debat serè i transparent en què no es divideixi entre bons i mals catalans".

Jofre Montoto

Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya

"És cert que amb la independència guanyaríem llibertat i capacitat de decidir per un mateix, el més important per a l'ésser humà, però cal tenir en compte qüestions com, per exemple, que tindríem problemes si Espanya talla el gas que ve d'Argèlia o l'electricitat. Són qüestions estratègiques en què no pensem i són més probables que no pas que els tancs surtin al carrer. També podrien intentar posar els Mossos sota comandament del ministeri d'Interior, la qual cosa provocaria un conflicte intern important en el cos".

José Ramón Pin

Professor de l'Iese

"Seria una catàstrofe econòmica a curt termini, perquè no hi hauria accés a finançament. Pujaria l'atur per la pèrdua de part del mercat espanyol. I la població, especialment envellida, faria perillar les pensions".

Josep Oliver

Catedràtic d'economia aplicada de la UAB

"Simplificant, es poden destacar dos problemes econòmics d'una eventual independència. Primer, els que tenen a veure amb les relacions econòmiques amb Espanya: si el procés finalitzés de manera traumàtica, els efectes sobre el nostre comerç exterior amb Espanya i sobre les relacions de Catalunya amb Europa podrien ser molt negatius. Encara que el pes de les nostres exportacions industrials a la resta del món no hagi deixat d'augmentar d'ençà de la nostra entrada a la UE (des de vora el 20% al 50% del total de productes industrials exportats), les vendes a Espanya continuen sent importants, amb l'altre 50%. I tot i que les tendències en curs apunten a una creixent pèrdua de posicions dels mercats espanyols, continuen sent determinants per a la nostra activitat. Igualment, en l'àmbit dels serveis, turístics i no turístics, la dependència d'Espanya és, també, rellevant. Per exemple, amb dades de principis de la passada dècada, les exportacions de serveis a Espanya se situaven vora l'11% del VAB de la nostra economia, enfront del 6% de les adreçades a la resta del món. Per tant, una separació traumàtica generaria efectes molt adversos, que podrien ser pitjors si, com a resultat de procés, Catalunya es veiés marginada de les institucions europees.

El segon problema deriva del futur de les finances públiques: cal considerar els impactes de llarg termini sobre les finances públiques catalanes, vinculats també a les condicions finals de la separació. En particular, Catalunya hauria d'assumir una part rellevant del deute públic espanyol, cosa que ens situaria amb un sector públic fortament endeutat, tot i la millora del finançament que s'aconseguís. A més a més, aquests problemes s'agreujarien en incloure, en les perspectives de les finances públiques, els efectes d'una demografia força pitjor que la de la resta d'Espanya. La credibilitat de Catalunya en els mercats financers internacionals seria clau i dependria, en gran mesura, de com s'hagués efectuat el procés de ruptura".

Gonzalo Bernardos

Vicerector d'economia de la UB

"Correm el risc d'un possible no-reconeixement de la Unió Europea, i també de la pèrdua d'una part del mercat a la resta d'Espanya. Podria generar-se més reticència a invertir a Catalunya per part de les empreses multinacionals davant la incertesa sobre el nou govern. I podrien sorgir dubtes sobre qui pagaria les pensions".

Ferran Mascarell

Historiador i conseller de Cultura

"Només veig un argument en contra de la independència de Catalunya: que la idea es banalitzi i se simplifiqui, quan suposa un relat de sobiranies compartides i de complexitats notables. Només seria possible amb molt rigor polític i social, molta finesa conceptual, una convicció ferma i treball constant".

José M. Gay de Liébana Economista i professor de la UB

"Veig molt bé un pacte fiscal, però no trobo gaires avantatges a la independència, ara mateix. No veig que els polítics catalans siguin gent preparada per portar Catalunya a bon port. Quina és la comunitat autònoma amb més atur juvenil? ¿I la que té més concursos de creditors? ¿I la que té més EROs? I la culpa és tant dels que hi ha ara com dels seus predecessors. Els polítics no saben portar l'economia. I l'excusa de ser la comunitat més gran no serveix, ja que hauria de donar exemple. Uns polítics que una setmana abans de la paga extra de Nadal diuen que no la podran pagar ¿amb quina planificació financera treballen?"

Josep Maria Galí

Professor d'Esade

"Primer inconvenient, el deute del país: hauríem d'assumir un deute probablement desproporcionat, ens farien pagar la independència amb més deute del que ens tocaria. I el servei del deute faria minvar els recursos (que es podrien veure compensats per la disponibilitat del 100% recaptat). El saldo comportaria revisar polítiques socials, excepte que se simplifiqués molt l'administració, un aspecte que veig essencial. Crec que l'atur dels funcionaris pujaria: caldria reestructurar tot el sector públic, i això té un cost important".

Xavier Vila

Sociolingüista

"Els estats multinacionals avui són una excepció fràgil. Si un poble es concep com a nació, li cal un estat favorable. Espanya no vol que el català es mantingui. El millor és que quedem com a amics, que gestionem civilitzadament els plets pendents i que tothom pugui ser lliure i feliç, però Espanya fa por i pot fer servir la violència i l'extorsió una altra vegada... Si la UE l'hi permet. A més, la independència significa que la resta de la nació cultural serà més feble dins del seu estat. Veurem com es compensa des de l'estranger. Tampoc s'acabarien els riscos per al català. Hispanoamèrica es va castellanitzar després de les independències. Un procés mal portat pot dur a un estat fallit per conflictes interns, i també a una república bananera. Cal extremar l'autoexigència. Però sempre és millor ser lliures que dependre de qui et vol mal".

Joan Linares

Jurista i gestor cultural

"Disposar d'una Hisenda pròpia significaria guanyar un gran potencial, però tot dependria del procés. Catalunya podria perdre el seu mercat principal. El 70% del que ven Catalunya ho ven a Espanya. Es tractaria de pactar el millor possible perquè la independència signifiqués un desplegament socioeconòmic molt potent i no un empobriment".

Marc Ginjoan

Politòleg de la UPF

"Sorgirien nous conflictes probablement en relació a la llengua: el castellà continuaria sent una llengua d'ús comú i habitual al país. No ens podem imaginar que la independència serà la solució immediata a tots els mals. Tot i això, el problema és més important ara, i crec que [ser independents] aportaria més capacitat per defensar la llengua, la cultura, les tradicions, el nostre propi sistema educatiu i més bones condicions econòmiques".

Carles Sigalès

Director d'Estudis i Ciències de l'Educació de la UOC

"El problema és saber què volem fer dins de Catalunya. No tothom se sent diferenciat, ni sent que forma part d'una nació amb una cultura i una llengua, sinó que està còmode amb la situació actual, sigui o no conscient que econòmicament estem perjudicats. El problema i el repte són dins de Catalunya".

Reportatge elaborat per: FERRAN CASAS / ROGER TUGAS JAUME CLOTET / SÍLVIA MARIMON DANIEL ROMANÍ / LARA BONILLA THAÏS GUTIÉRREZ / SÒNIA SÀNCHEZ ELISABET ESCRICHE / DANI S. UGART / VICENÇ MOLINÉ

stats