Política 26/03/2021

Aragonès fracassa a la primera i JxCat allunya l’acord immediat

ERC demana als seus socis que aparquin les “excuses” i investeixin dimarts el candidat republicà

5 min
El candidat d’Esquerra, Pere Aragonès, ahir durant el debat d’investidura.

Barcelona“Els resultats del 14-F són clars”, va anar repetint Pere Aragonès mentre responia als grups parlamentaris en el seu debat d’investidura. Tan clars que l’única opció viable per formar Govern, un cop descomptats els vetos creuats, passa per un acord entre ERC, JxCat i la CUP. Aquest divendres, però, l’Auditori del Parlament, el mateix on el 10 d’octubre del 2017 els diputats independentistes van signar el compromís amb la DUI, es va convertir en un més dels espais per airejar públicament les seves divergències. Fins al punt que el president del grup de JxCat, Albert Batet, va demanar a Aragonès que ja no se sotmeti a una segona votació -ahir va perdre la primera- dimarts: “Li demanem formalment que renunciï a la segona votació fins que no hi hagi un acord independentista”. “Sap que no hi haurà temps d’arribar a un bon acord per com estan anant les negociacions”, va afegir desmuntant les referències en positiu que havia fet abans el seu interlocutor.

“Tenim l’obligació després d’un mes i 14 dies de posar-nos d’acord. La situació d’urgència econòmica i social no admet demores. El covid no espera. Tampoc la repressió. I necessitem unes institucions fortes”, li havia replicat l’encara vicepresident de la Generalitat, que va descartar completament retirar la seva candidatura a la investidura. Segons ell, no només “no hi ha diferències insalvables” sinó que les que hi ha “són més petites que les que hi ha hagut en procediments d’investidura anteriors”. I és que ERC ha anat recordant de manera vehement els darrers dies que ells han investit en el passat els candidats de JxCat i del PDECat sense escarafalls. Ara troben a faltar que els seus socis -continuen compartint govern en funcions mentre negocien- els paguin amb la mateixa moneda. “Se’ns fa incomprensible”, va dir al final de la jornada la portaveu republicana, Marta Vilalta. “Qui no vol un acord, busca excuses. I qui el vol, com nosaltres, busca solucions”, va destacar, i va lamentar l’actitud de JxCat, que ni tan sols va aplaudir Aragonès.

La petició de Junts va ressonar en els discursos dels portaveus que van venir a continuació. Per exemple, en el de la líder dels comuns, Jéssica Albiach, que la va considerar una “humiliació”. “Fins quan seguiran aguantant-ho?”, va preguntar a la bancada d’ERC, i va instar-la a acabar la relació actual i obrir-se a una nova majoria amb PSC i En Comú Podem. Aragonès, en canvi, continua apostant per la “via àmplia”, que, a més dels tres partits independentistes, inclogui els comuns, amb els quals, per principi de realisme, va deixar de negociar fa setmanes.

A tres quarts d’onze del matí havia començat el discurs del candidat, quaranta-cinc minuts més tard del previst a causa de la discussió a la mesa sobre la delegació de vot de l’exconseller exiliat Lluís Puig. Aragonès havia demanat aleshores acabar amb les “malfiances” per no malmetre “una oportunitat històrica”. La que ofereix, per exemple, el fet que l’independentisme hagi superat el 50% dels vots. Tot i que, tampoc en això, JxCat i ERC coincideixen en la manera de materialitzar el resultat.

Aragonès s’havia desfet en elogis cap a Dolors Sabater i la CUP, l’única formació amb què ERC ha aconseguit signar un acord fins ara, però havia equilibrat les referències als comuns i a JxCat -una a cadascun- i els de Carles Puigdemont s’havien sentit menystinguts, segons expliquen fonts de la formació a l’ARA. En una piulada a Twitter, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va criticar el discurs afirmant que no hi havia vist “interès” a sumar el seu partit.

“No volem un pacte només per a una investidura. No volem repetir errors del passat”, va resumir després Batet, molest no només pels equilibris amb els comuns, sinó també perquè ERC hagi prioritzat tancar un acord amb la CUP: “És una mica estrany pactar primer un programa de govern amb qui ha de ser soci parlamentari i no amb el soci amb qui s’ha de fer govern”. Sigui com sigui, i malgrat que Aragonès va anar insistint que ahir mateix tot es podia desbloquejar i impulsar el govern “fort” que Catalunya necessita, la decisió de Junts estava presa des de dijous. Abstenció i avís que en noranta-sis hores no hi ha marge per canviar-ho.

Objectius de govern

Les negociacions seguiran els propers dies -JxCat nega que vulgui forçar noves eleccions- i Aragonès haurà de seguir suportant el pes de la història abans de convertir-se en el 132è president de la Generalitat, el primer amb carnet d’ERC des de Josep Tarradellas -al llarg del dia va anar citant antics líders del partit i també actuals, com Oriol Junqueras i Marta Rovira, però també Pasqual Maragall-. Divendres, el candidat va tenir temps d’exposar les grans línies de la “Generalitat republicana” que vol construir. Tres objectius principals guien aquesta proposta: “afrontar les urgències i desigualtats” del país des d’una visió d’esquerres, amb un pla de xoc de 700 milions d’euros; la recuperació econòmica amb “un nou model productiu que mesuri la seva fortalesa en termes de prosperitat i benestar per a tothom”, i “encaminar la resolució del conflicte polític fent inevitable l’amnistia i l’autodeterminació”.

En el pacte amb la CUP, ERC ha acordat un mecanisme de control per avaluar d’aquí dos anys els fruits de la taula de diàleg amb el govern espanyol. Serà aleshores quan Aragonès se sotmetrà a una qüestió de confiança al Parlament. Ahir, va anar més enllà per anunciar, sense concrecions, que convocarà un “acord nacional per l’amnistia i l’autodeterminació”, una nova estructura que agrupi partits, institucions i entitats. El temps dirà si es tracta d’una versió 3.0 del Pacte Nacional pel Dret a Decidir o el nou òrgan de coordinació que JxCat i ERC són incapaços de consensuar: els primers insisteixen en el Consell per la República i els segons només ho accepten si abans es “reformula”.

“No els puc garantir que ens en sortim. El que tinc clar és que l’alternativa ens porta a continuar bloquejats en una etapa de repressió i impotència”, va afegir. No va parlar d’unilateralitat ni tampoc va posar data de caducitat al diàleg: “Entenc l’escepticisme d’alguns perquè coneixem l’Estat i l’única certesa que tenim és que serà una negociació dificilíssima. Segurament la més difícil que ha fet mai la Generalitat”. Recuperar la “unitat estratègica” de l’1-O serà clau, segons ell, per obtenir resultats.

42 vots a favor, 32 abstencions i 61 vots en contra, entre els quals el d’un Salvador Illa (PSC) que encara reivindicava encapçalar la Generalitat, obliguen Aragonès a seguir-ho intentant. Ja te el sí dels cupaires, que aquest divendres van remarcar que aquesta legislatura ha de ser de “conflicte i enfrontament”. “Catalunya segueix sis anys després en mans de la CUP”, va lamentar ahir Alejandro Fernández (PP). És cert, però ara no són els anticapitalistes els que mantenen la incertesa.

stats