El PP aguanta la respiració davant la incertesa de Castella i Lleó

Un hipotètic pacte postelectoral amb Vox, que creixerà, condicionaria Casado

4 min
D'esquerra a dreta: Alberto Núñez Feijóo, Pablo Casado, Alfonso Fernández Mañueco i Isabel Díaz Ayuso

MadridCastella i Lleó parlarà a les urnes diumenge i acabarà amb la incertesa: Alfonso Fernández Mañueco va avançar les eleccions amb el convenciment que en sortiria reforçat i ara el PP aguanta la respiració perquè no només no està garantit un govern en solitari, sinó que en el pitjor dels escenaris el PSOE li podria arrabassar el poder. Les enquestes indiquen que està tot obert. En canvi, el que es dona per segur és el creixement de Vox. Tant se val si són els socialistes –repetició electoral a Espanya el 2019– o els conservadors –anticipades a Madrid i Castella i Lleó– els que posin les urnes perquè hi ha una constant inalterable: l’extrema dreta guanya espai a l'Estat, amb el que això suposa. Un exemple clarivident és la por a investigar els abusos de l’Església en una comissió al Congrés pel tractament que en pugui fer Vox, però també el PP, cada vegada més condicionat pel monstre que ajuda a construir.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Pablo Casado lliura una doble batalla contra Pedro Sánchez i Santiago Abascal. El 10-N del 2019 va començar l’estratègia per devorar Cs, però intentant fer desaparèixer la formació taronja ha donat oportunitats a Vox per fer-se gran. Si bé per al PP és positiu que hi hagi dues i no tres opcions a la dreta, aquesta nova realitat propicia alhora que no tingui altre remei que abraçar-se a l’extrema dreta. A Madrid el fenomen Isabel Díaz Ayuso va permetre el govern en solitari i que Vox només guanyés un diputat respecte al 2019, mentre que Castella i Lleó és una altra pel·lícula. Mañueco acaba quinze dies de campanya amb l’espasa de Dàmocles a sobre i sense resoldre el misteri. Fins i tot, s’ha obert a oferir un pacte al PSOE si Luis Tudanca no pot formar govern alternatiu i el candidat del PP necessita les seves abstencions.

Casado té el desig d’anar menjant la moral del PSOE assolint successives victòries a les urnes, començant per Castella i Lleó i Andalusia, fins a arribar a la Moncloa. Però a les primeres de canvi es podria tòrcer la jugada. A Génova no les tenen totes, tot i que Casado aquest divendres ha asseverat que el PP "guanyarà i governarà". "Ja n'hi ha prou de fake news. Cap ben alt i trepitjant fort. Qui perdrà és Sánchez i el partit sanchista!", ha proclamat durant el míting de tancament de campanya a Valladolid. En canvi, a Ferraz regnava el pessimisme durant la precampanya i ara hi ha alguna esperança. “El que se la juga soc jo”, va subratllar dimecres Mañueco en un debat electoral televisat, amb l’objectiu de desvincular Casado d’un hipotètic desastre. No li seria tan fàcil.

Aznar, reforma laboral i Ayuso

Ja no va començar gaire bé la campanya per al líder del PP. L’expresident del govern espanyol José María Aznar va qüestionar “que s’hagi de portar no sé qui” a la Moncloa i va subratllar que l’important era “per a què”, en unes declaracions polèmiques que van obligar-lo a puntualitzar l'endemà que Casado tenia tot el seu suport. La surrealista votació de la reforma laboral també ha actuat com a torpede per al PP quan hauria pogut servir per donar un cop important al govern de coalició de PSOE i Unides Podem. L’error del diputat Alberto Casero, a més, es va voler disfressar de tupinada assenyalant la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, com a responsable. Aquesta setmana tampoc ha donat fruits l’ofensiva contra els fons europeus a Brussel·les.

Com a punt final de la campanya, el PP ha alimentat la polèmica sobre el suposat tracte preferencial del ministeri de l’Interior amb l’entorn dels presos d’ETA per als acostaments. Aquest divendres la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha qualificat de “lamentable” i “definitivament immoral” que els conservadors recorrin al “dolor de les víctimes” en qualsevol context i oportunitat que es presenta. Al míting d'aquest divendres, Casado ha recuperat el to més dur quan ha traslladat al PSOE que "no se'ls pot votar mentre pactin amb assassins de nens, de mares embarassades i de 900 màrtirs de la llibertat". "¿Algú entendria que Macron pactés amb els assassins de Bataclan i Biden amb els assassins de les torres bessones?", s'ha preguntat.

I si ETA és recurrent per al PP com a arma contra el govern espanyol, Ayuso ho és com a element de distorsió per a Casado. Mañueco ha contemporitzat amb el possible pacte postelectoral amb Vox i, en canvi, la presidenta madrilenya no va tenir problemes per afirmar que prefereix pactar “amb el partit d’Ortega Lara que amb els que el van segrestar”. L’endemà, mirava de marcar distàncies amb l’extrema dreta a l’Assemblea de Madrid advertint que la “delinqüència no està vinculada amb l’origen de les persones”, arran d’una iniciativa de Vox sobre els menors no acompanyats.

Al PP històricament l'ha beneficiat que els comicis autonòmics coincidissin amb els municipals. Aquesta vegada és la primera amb una única urna i la convocatòria ha fet que els líders estatals, així com els barons territorials, es bolquessin en la campanya. Aquest divendres Sánchez, Casado, Abascal, Inés Arrimadas i Ione Belarra han protagonitzat els mítings finals. La secretària general de Podem ha aprofitat per carregar contra el PSOE per les seves reserves amb accelerar la reforma fiscal. En canvi, la participació de la nova líder d’Unides Podem i vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha sigut testimonial. Només va fer costat al candidat lila, Pablo Fernández, en un acte dijous a Castronuño, un poble de la província de Valladolid.

Els pactes postelectorals  

Després de la campanya de Castella i Lleó amb més accent estatal, les urnes definiran les possibles aliances postelectorals. Hi ha diversos escenaris: que guanyi Mañueco i pugui sumar amb Vox, entri o no al govern, n’és un. Un altre és que aquests dos partits no arribin a la majoria absoluta i el PSOE sí que pugui arribar-hi sumant Unides Podem i els partits regionalistes. Cal veure el paper que pot tenir Cs, que ara es podria obrir a pactar amb els socialistes, atès que veten Mañueco. Una hipotètica repetició electoral seria encara més arriscada per al candidat del PP, abocat a gestionar l’auge de Vox.

stats